Que no tenen res a veure la Primera Divisió i la Segona A ho sap tothom. Aquí i on sigui. Són categories diferents i el salt d'una a l'altra és evident. Cap amunt i cap avall. Pel nivell futbolístic, les xifres que s'hi mouen, l'impacte mediàtic i un munt de coses més. Baixar d'una categoria a l'altra no ho vol ningú. Però si toca, hi ha dues opcions. Llançar-ho tot per la borda, esparracar els plans i tornar a començar, fent netejar. Aquesta és una alternativa. L'altra, ben diferent. Pair-ho, adaptar-se i mantenir el rumb, sabent què és el que ha passat i treballant perquè no es torni a repetir. Aquesta via és la que s'ha escollit tant a Girona com a Manchester. La propietat decideix i si va apostar pel club de Montilivi va ser perquè tenia un projecte entre mans. No pas a curt termini, sinó a més anys vista. Ferran Soriano, director executiu del Manchester City, va explicar fa un temps en un dinar amb representants dels mitjans de comunicació que el City Football Group tenia coll avall que el Girona podia baixar algun dia de nou a Segona i que, si això s'arribava a produir, no canviaria res de res. El temps ha servit per acabar posant a prova les seves paraules. El primer equip certificava el seu descens fa poc menys d'un mes. Un daltabaix. Ara bé, la propietat -el propi City Football Group i Pere Guardiola- es manté fidel. La il·lusió i ambició del primer dia continuen. No serà a Primera, a l'elit. Però hi seran. Amb el desig, això sí, de tornar a pujar el més aviat possible.

Per començar, hi ha el tema econòmic. De diners, almenys aquest curs vinent, no en faltaran a Montilivi. Primer, pel fons de compensació de la Lliga destinat a tots els equips que baixen a Segona A. Després, per les vendes de jugadors amb cartell que el club té previst fer durant les properes setmanes. I després, perquè la propietat continuarà afluixant la mosca. Com si aquí no hagués passat res. Això ja garanteix al Girona disposar d'un dels pressupostos més alts de la categoria. Uns diners que, si s'inverteixen bé, poden servir per construir un equip que aspiri a estar el més amunt possible.

Després hi ha el tema de les instal·lacions. Baixar no s'ha de traduir forçosament en fer passes enrere. Es vol seguir caminant cap endavant. El primer equip es continuarà entrenant als camps que hi ha a La Vinya, al complex del PGA de Caldes de Malavella. Una instal·lació que es va inaugurar de manera oficial ara fa gairebé un any i que continuarà sent l'escenari de la majoria dels entrenaments de la plantilla. Tot plegat, mentre es manté ben viva la idea de projectar una Ciutat Esportiva pròpia. La cerca dels terrenys ideals per construir-la s'ha convertit en el llast principal d'aquests darrers anys. Malgrat això, el desig és que el projecte tiri endavant i que, més aviat que no pas tard, es converteixi en una realitat.

A part de La Vinya, el club també disposa del camp de Riudarenes. Ja no perquè s'hi entreni el primer equip, com passava fins fa quatre dies, sinó per convertir-se en la base d'operacions del filial, el Girona B. La instal·lació es va millorar ara no fa ni dos anys. Es va canviar la gespa i s'hi van construir, entre d'altres coses, un gimnàs, vestidors, sala de rehabilitació i més. En el primer any a la màxima categoria i encara sota les ordres de Machín, l'equip hi va treballar durant un grapat de mesos. No va ser fins al final de curs i a partir de l'any següent, ja amb Eusebio, que la primera plantilla es va traslladar a Caldes.

Es continuarà potenciant el futbol base i pensant en el futur. Per això, el descens ni de bon tros acabarà amb un projecte que veia la llum a mitjan desembre, quan s'inaugurava oficialment l'acadèmia d'esports Les Hortes. Es tracta d'una residència per a joves futbolistes que el Girona va fer construir als Maristes aprofitant les antigues habitacions dels germans. Hi viuen 40 nois, d'entre 15 i 19 anys, que formen part dels diferents equips de les categories inferiors del club. A més, estan escolaritzats al centre amb un pla d'estudis adaptat a les seves necessitats.

I per acabar, Montilivi. Un estadi que ha viscut una autèntica metamorfosi els dos últims estius. No serà una excepció aquest, encara que sigui per fer «marxa enrere» i reduir-ne l'aforament. S'entén que perdre una categoria farà reduir l'assistència i per això es passarà dels 14.500 seients als 11.200. Es retiraran les graderies superiors del Gol Nord i Gol Sud. Això sí, el camp haurà millorat respecte la temporada de l'ascens. De retocs, des de llavors fins ara, n'ha sofert un munt, com ara el canvi de gespa, la instal·lació de les noves torres d'il·luminació, un nou videomarcador i un llarg etcètera. Fa un any, el Girona es va convertir en el concessionari de l'estadi per cinc dècades i tenia previstes unes inversions properes als 55 milions d'euros. Hi havia planificades grans intervencions d'infraestructures. Projectes que passen, en aquest cas sí, per tornar aviat a Primera i consolidar-s'hi. El temps dirà.