Més de trenta anys després, el Girona tornarà a tenir un entrenador que en la seva època de jugador havia estat porter. El darrer va ser Santi Carrasco (1986-87) i la tria va sortir bé perquè el curs va acabar amb ascens a Segona B. Juan Carlos Unzué va ser un destacat porter de Primera Divisió a la dècada dels noranta. A Sevilla (1990-97) és on va viure les seves millors tardes, tot i que també va defensar les porteries de l'Osasuna (1986-88 i 2001-03), Barça (1988-90), Tenerife (1997-99) i Oviedo (1999-01). Un cop retirat, el 2003 va entrar a formar part del cos tècnic del Barça per fer d'entrenador de porters amb Frank Rijkaard i també va treballar amb Pep Guardiola, fins que el 2010 va decidir volar sol per dirigir -amb Machín de segon- el Numància a Segona A. El 2012 va veure com la inestabilitat institucional que es vivia al Racing de Santander acabava amb la seva destitució una setmana abans de començar la Lliga. El 2013 va integrar-se a l' staff de Luis Enrique per ser el segon de l'asturià, a qui acompanyaria també a can Barça (2014-17). El Celta, la temporada passada, és la seva última -i única- experiència com a primer entrenador a Primera.

El nou entrenador del Girona és un producte de la inacabable planter del Tajonar. De la generació dels Ziganda, Larrainzar I o Arozarena, de seguida va treure el cap al primer equip de l'Osasuna. A Pamplona va adquirir un caràcter que ha demostrat durant tota la seva carrera esportiva. Amb 18 anys s'entrenava al costat de Vicuña, Biurrun i d'un Roberto Santamaría (oncle de l'exporter del Girona) que li barraria el pas al primer equip. Internacional en categories inferiors, la seva projecció i ganes de triomfar van fer que amb 21 anys acceptés la proposta del Barça el 1988 per ser un els primers fitxatges -com Eusebio- de l'era Cruyff al Camp Nou. L'etapa de futbolita al Barça no seria del tot reeixida perquè no va tenir res a fer amb Zubizarreta al davant i tan sols va poder jugar 9 partits, entre Lliga i Copa, amb la samarreta blaugrana. Això sí, va aconseguir una Copa i una Recopa.

Amb 23 anys i a l'obra de Zubizarreta, Unzué va veure com una bona oportunitat la sortida que li va plantejar el Barça d'anar-se'n al Sevilla com a part del fitxatge del central Nando Muñoz. Al Pizjuán va fer oblidar Dassaev i es va convertir en l'amo de la porteria durant set cursos. El descens a Segona A el va fer emigrar a Tenerife (97-99), on va alternar titularitats amb suplències amb Bengt Andersson i Navarro Montoya. Un altre descens va fer que fitxés per l'Oviedo, on va assumir el rol de suplent d'Esteban i només va jugar Copa. Amb 34 anys va tornar a Pamplona per jugar dos anys amb l'Osasuna a Segona A abans de retirar-se.

El seu pas pel Barça, bàsicament com a tècnic, ha permès a Unzué nodrir-se de coneixements i treballar al costat de tres grans entrenadors com Rijkaard, Guardiola i Luis Enrique. Un aprenentatge diari per a un Unzué que fins i tot era a les travesses per substituir Luis Enrique el 2017 com a primer entrenador blaugrana. L'estima per la pilota i el joc d'atac que ha après a can Barça, sumats a un tarannà fort però dialogant alhora han convençut Cárcel per ser el líder del Girona 2019-20.