El projecte està fet i pensat per consolidar-se a l'elit i aquest és el plantejament dels copropietaris (City Group i Pere Guardiola). Tanmateix, el Girona sap de bona mà com n'és de difícil pujar a Primera Divisió. Han estat molts els equips que s'han estavellat amb grans plantilles en l'intent d'ascendir. De fet, el Girona, sense tenir urgències històriques com molts altres clubs, també va patir fortes trompades els cursos 2014-15 contra Lugo i Saragossa i el 15-16 davant l'Osasuna que confirmen la gran dificultat de l'empresa. A més a més, el Girona té el hàndicap d'haver de pair un descens inesperat fa un parell de mesos i que ha tornat a la demarcació una sensació de disgust que feia catorze anys que no es vivia. El darrer descens va ser el 2005 de Segona B a Tercera en un final d'infart que va acabar amb els de Domènec Torrent al pou. En aquest sentit, la història deixa ben clar que pujar, a la categoria que sigui, l'any després d'haver baixat, és d'allò més complicat. De fet, el Girona tan sols ho ha aconseguit en dues ocasions: el 1989 quan va tornar a Segona B i el 1981 quan va pujar de recuperar la Tercera. És a dir, que ningú es pensi que tornar a pujar és com agafar l'ascensor i pitjar el botó cap a la màxima categoria.

El precedent més recent és el del 2005. El curs 04-05 Domènec Torrent -tercer entrenador després d'Abadía i Nogués- no va poder evitar el descens d'una súperplantilla feta per pujar a Segona A i que va acabar fracassant i baixant a Tercera. L'any següent, es va configurar una altra gran plantilla per recuperar la categoria perduda de seguida. Van arribar Felipe Sanchón, Joel Álvarez, Raset, Freixa, Dot, Planagumà, Dorca, Salvanyà... Tanmateix, l'ascens es va escapar en l'eliminatòria final contra l'Eldenc (1-0 a Elda i 0-2 a Montilivi). L'any següent (2006-07) la sort sí que va somriure als gironins que van pujar a la categoria de plata iniciant l'etapa més gloriosa de la història del club.

Els dos anteriors descensos van acabar amb l'equip de Segona B a Primera Catalana en tres anys. És a dir, tampoc es va poder recuperar la categoria perduda a la primera. Després de baixar de Segona B (1994-95) el Girona va finalitzar en una discreta 13a posició el curs següent a Tercera (1995-96). Només un any després (1996-97) l'equip va acabar 19è i va caure a Primera Catalana. Tampoc se'n va sortir al primer intent (1997-98), perquè va acabar 5è sense recompensa i va haver d'estar-se dos anys a la cinquena categoria estatal fins a l'ascens del curs 1998-99.

L'explosió de Geli del 1989 i l'any triomfal per Preferent del 1984

Per trobar el primer precedent en què el Girona va recuperar la categoria perduda l'any següent després de baixar cal anar trenta anys enrere en el temps. Va ser la temporada 1988-89 quan el Girona va assolir l'ascens a Segona B, només un any després d'haver-ne baixat (1987-88). Ho va fer guiat per un joveníssim Delfí Geli, autor de 28 gols, que va deixar el Girona a Segona B abans de fitxar pel Barça. També es va tornar a la primera, la temporada 1982-83 quan el Girona de la mà d'Alfons Muñoz va poder escapar de Regional Preferent de seguida, només un any després d'haver baixat de Tercera (1981-82).

Només dos anys abans, el Girona havia passat de Segona B a Tercera (1979-80) i no se n'havia sortit en l'intent d'ascendir ràpidament el curs següent. L'equip que dirigia Pepe Pinto només va poder ser setè i es va quedar sense recompensa. També passaria el mateix en els altres tres descensos que ha patit el Girona durant la seva història: 1958-59, 1950-51 i 1942-43. Tots van ser de Segona Divisió a Tercera i l'equip no va ser capaç de tornar a la categoria de plata mai al primer intent.