En deu dies, el Girona 2019/2020 engegarà els seus motors. Serà una primera presa de contacte, a poc menys d'un mes i mig perquè comenci la temporada oficial. Aviat encara per treure conclusions, perquè Juan Carlos Unzué tingui a tots els seus efectius disponibles i una plantilla completa. Hi ha, però, certa expectació per saber amb quins jugadors comptarà el nou tècnic el proper 8 de juliol, dia fixat per a l'inici de la pretemporada. No hi seran Aleix Garcia, Patrick Roberts ni Douglas Luiz. Tots tres, propietat del Manchester City, han tornat al club que els té en propietat i el seu futur està lluny de Montilivi. Tampoc hi haurà Jonás Ramalho, Gorka Iraizoz ni Raúl García. Acabats els seus respectius contractes, es van acomiadar fa unes setmanes a les xarxes socials i canviaran d'equip. De cares noves, ben poques a l'espera del que pugui passar en els propers dies. Hi serà Jairo Izquierdo. També Juan Carlos Martín. No faltarà Pablo Maffeo, que coneix la casa. Ara bé, i la resta? D'interrogants n'hi ha molts oberts perquè el futur del gruix de la plantilla encara no està definit. Un dels jugadors la continuïtat del qual encara és a l'aire és Pere Pons. Ara mateix, i veient com s'estan encadenant els esdeveniments, és més a fora que no pas a dins. Tot dependrà si, finalment, accepta la proposta de l'Alabès que té al damunt de la taula.

El de Sant Martí Vell és tota una institució a Montilivi. I això que només té 26 anys. Va entrar al club quan era aleví i tret d'un parèntesi a l'Olot, on hi va marxar cedit durant uns mesos, no ha deixat de vestir la blanc-i-vermella. Va debutar amb el primer equip el mes de setembre del 2012 i s'ha convertit en el segon futbolista amb més partits oficials al club. N'ha jugat 210. L'únic que el supera és Migue González, amb 249. Ha sigut un dels capitans aquest darrer any i és molt estimat per l'afició. A Primera ha rendit a bon nivell, guanyant-se la confiança de Pablo Machín i també d'un Eusebio Sacristán que no les tenia totes al principi.

El descens, inesperat i dolorós, ha provocat que el jugador es replantegi el seu futur. En un primer moment, la seva intenció ha sigut la de quedar-se. Continuar. Però baixar a Segona ha reduït a la meitat la seva clàusula, que ara és de dos milions d'euros, cosa que ha despertat l'interès d'uns quants equips. Leganés i Valladolid l'han temptejat. Ha sigut l'Alabès qui ha apretat més fort. Tant, que està disposat a pagar aquesta quantitat per comptar amb ell a partir del curs vinent. El club basc i el jugador fa dies que han encetat les converses. Una negociació que ha obviat el Girona. Poc es pot fer des de Montilivi si l'Alabès està disposat a abonar íntegrament els dos milions. Si l'entesa és total només faltarà el pagament perquè el canvi d'aires de Pere Pons sigui una realitat. I amb això, la fi d'una etapa. L'operació si es desencalla ho farà en els propers dies perquè totes dues parts volen tenir-ho resolt aviat.

I si Pere Pons pot marxar, un que arribarà ben aviat si res es torça és Marc Gual. El davanter, que pertany al Sevilla, és un vell anhel de Quique Cárcel, que fa temps que li va al darrere. L'últim curs ha jugat cedit al Saragossa i ha fet sis gols. El jugador està disposat a venir i només falta que el club andalús ho vegi amb bons ulls. Si es tanca, serà en forma de cessió amb una opció de compra.