01 de juliol de 2019
01.07.2019
Diari de Girona

Montilivi, l'estadi destinat a recuperar el gol dels davanters

En els darrers anys, el Girona ha estat el destí on futbolistes contrastats que no passaven pel seu millor moment han despertat

01.07.2019 | 06:00
Montilivi, l'estadi destinat a recuperar el gol dels davanters

Va arribar sense fer gaire fressa i, passi el que passi en el futur més immediat, ja ha passat a la història com el golejador més gran que el Girona ha tingut mai a Primera. Parlem de, per descomptat, Cristhian Stuani, que en dos anys de blanc-i-vermell ha celebrat 42 gols. En celebrarà més? Qui sap, però no serà perquè la ciutat sencera no ho desitgi. Eliminat de la Copa Amèrica pel Perú als penals, en els pròxims dies Cristhian Stuani i Quique Cárcel parlaran del futur de l'uruguaià, amb qui es farà econòmicament tot el possible, i més, perquè segueixi marcant gols a Montilivi. És l'aposta més clara perquè sigui el pal de paller del projecte que torni el Girona a la Primera Divisió.

Per què expliquem això? Perquè Cristhian Stuani és l'exemple perfecte del que han viscut els darrers golejadors que han aterrat a Montilivi en els últims anys. Stuani va fitxar l'estiu del 2017, després d'un any a la Premier League defensant l'escut del Middlesbrough en què només va marcar 4 gols en 23 partits (també en va marcar 1 a la Cup). Golejador contrastat durant el seu pas per la Lliga espa­nyola, on va jugar a l'Albacete, el Llevant, el Racing i l'Espanyol, el darrer curs a Anglaterra no va ser el més productiu. Perquè el primer, el 2015-16, sí que ho va ser: Stuani va marcar 11 gols entre la Premier i la Cup, però el més important és que va ser l'autor del gol decisiu que va donar l'ascens al Middlesbrough. Amb el Girona, l'avalen els 21 gols de la primera temporada i els 19 de la segona. L'autor del primer gol de la història gironina a Primera, també va marcar en la meravellosa nit al Wanda a la Copa (3-3). I per si tot això fos poc, un gol seu va donar la Supercopa de Catalunya després de guanyar al Barça (1-0).

Marc Gual espera resorgir

Marc Gual arriba a Montilivi disposat a demostrar que no s'ha oblidat de marcar gols, malgrat que en els dos darrers cursos només n'ha marcat set, un fet insòlit si es repassen els seus inicis al futbol professional. Gual, tal com va fer Stuani, té en Montilivi l'aparador perfecte per tornar a ser el golejador que tothom va conèixer: amb l'Espanyol B va marcar 13 gols en 35 partits a Segona B i, un cop fitxat pel Sevilla, en va cantar 13 en 24 partits a Segona. En els dos últims anys, la sort golejadora no l'ha acompanyat. Però a Girona, molts dels grans davanters dels darrers anys que coincideixen en haver estat fitxats per Quique Cárcel, tampoc n'havien tingut, i va ser trepitjar Montilivi i començar a fer-ne. Això sí, com tot a la vida hi ha excepcions. Tot seguit, repassem els casos:

Curs 14/15: Sandaza i Mata

Fran Sandaza i Jaime Mata van ser la parella golejadora que va estar a punt d'enviar el Girona a Primera Divisió el curs 2014-15, però va aparèixer el Lugo i ni sumar 82 punts va ser suficient per aconseguir la fita. Precisament, el conjunt gallec va tenir Sandaza a les seves files, i el davanter castellà va passar, com per art de màgia, de marcar 5 gols a marcar-ne 16. Coses de Montilivi. També va complir excel·lentment Jaime Mata, que va fer el salt de la Segona B amb el Lleida, amb qui va marcar 34 gols en dues temporades, a debutar al futbol professional marcant 12 gols amb el Girona. Avui, Mata forma part de la plantilla que ha classificat el Getafe per a l'Europa League i ja ha debutat amb la Selecció Espanyola. A tots dos els va acompanyar Felipe Sanchón, que en va marcar 11.

Curs 15/16: Rubén Sobrino, Jairo Morillas, Lekic i Cristian Herrera

Superar els 39 gols marcats per Sandaza, Mata i Felipe no era senzill, i amb l'adeu del primer i la depressió per continuar a Segona, tot va fer pujada. Mata va passar dels 12 als 9 gols, Felipe no en va marcar cap i a l'estiu Cárcel va portar Sobrino, que havia destacat a la Ponferradina i es va passar més temps a l'infermeria que al terreny de joc, i Jairo Morillas, que havia marcat 26 gols en dos cursos a Segona B. Sobrino, que tampoc era un golejador específic, en 14 partits va fer 2 gols; i Jairo en va marcar 7. Detectats els problemes, al mercat d'hivern van arribar Lekic i Cristian Herrera. El serbi, després d'un curs complicat a l'Eibar (0 gols en 20 duels), jugava a l'Índia i a Montilivi va fer 5 gols; el canari, que n'havia fet 2 a Almeria, en va celebrar 7 en mig curs. Malauradament, però, l'ascens tampoc va arribar.

Curs 16/17: Portu, Samuele Longo i Sandaza

Ni Sobrino, ni Mata, ni Jairo Morillas, ni Lekic. Cap d'ells va continuar a Montilivi, que s'enamoraria de Portu només veure'l i que comptaria amb els gols de Samuele Longo i del retornat Fran Sandaza per treure el cap a la màxima categoria del futbol estatal. Portu, que n'havia fet 6 amb l'Albacete però no havia pogut impedir el seu descens a la Segona B, en va marcar 8 sense ser un golejador; assumint el rol que hauria d'haver assumit Sobrino si les lesions l'haguessin respectat. Qui va rendir a un nivell sublim va ser Samuele Longo, que en va marcar 14. L'italià no marcava des del 17 de novembre del 2012, quan jugava amb l'Espanyol en un curs en què només en va marcar 3; però quan ho va fer, un 21 d'agost del 2016, ja no va voler deixar de fer-ho. Havia passat per l'Hellas Verona, el Rayo Vallecano, el Cagliari i el Frosinone i va haver de trepitjar Montilivi per trobar la felicitat absoluta. Al seu costat, va tenir Sandaza, el gran golejador de dos cursos abans i que, després d'un pas fugaç per Tòquio, va continuar amb el seu idil·li blanc-i-vermell, perquè va marcar 9 gols. Entre Longo, Sandaza i Portu, doncs, en van marcar 31. Cristian Herrera en va fer 2 més. El Girona ja era de Primera

Curs 17/18: Stuani, Kayode, Olunga i Choco Lozano

De les operacions golejadores que ha tancat Quique Cárcel durant els dos anys que l'equip va competir a Primera, l'únic cas que ha sortit bé és el de Stuani. La resta, sempre ha estat per sota de les expectatives que es generen quan es contracta un futbolista per jugar a la màxima categoria. Són, de llarg, les operacions més negatives fetes per Quique Cárcel, per la importància de la posició que ocupaven. I sort que Stuani i Portu, que en van marcar 32 entre tots dos -21 i 11- aquell primer curs, ho han tapat tot, perquè el forat podria haver estat immens. Kayode i Olunga, aterrats a l'estiu, no van passar de les bones intencions. El nigerià ni va marcar i el kenyà, autor de l'únic hat-trick d'un futbolista del Girona a Primera, només va brillar el migdia del 13 de gener del 2018 contra el Las Palmas, en una golejada (6-0) que ja forma part d'uns dels capítols més brillants dels dos anys a l'elit. De fet, amb la marxa de Kayode a l'hivern i el poc rendiment d'Olunga, va arribar el Choco Lozano del Barça B. I l'hondureny, que havia marcat 20 gols en dues temporades al Tenerife i 4 gols en 20 partits al Miniestadi, només va veure porteria contra el Vila-real (0-2). Per Lozano, per cert, es van pagar 1,75 milions d'euros. Els gairebé 2,5 milions que es van pagar per Stuani semblen un regal.

Curs 18/19: Doumbia

Cas a part és el de Doumbia, que va signar pel Girona com el gran fitxatge del segon curs a Primera Divisió i que va escollir el dorsal 22 creient que aquest seria el nombre de gols que marcaria. Passat de forma a l'inici, tal com va reconèixer Quique Cárcel en la roda de premsa de balanç de la temporada, i amb un salari molt generós d'uns dos milions d'euros aproximadament, Doumbia mai va donar signes de plantar-li cara a Stuani o a Portu per la titularitat. Entre tots dos, van marcar 30 gols -20 i 10- i l'ivorià es va haver de conformar marcant 3 gols. Lozano, que només va marcar 2 gols a la Copa, tampoc va funcionar. I el resultat és el que tots coneixem, amb l'entitat a Segona. El primer davanter que ha signat Cárcel aquest estiu és Gual, que buscarà recuperar el gol perdut.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook