Tot ha anat sobre rodes. Potser, massa ràpid i tot per pair-ho. Però ara que està de vacances, Valery Fernández té una estona per analitzar fredament l'espectacular creixement que va fer com a futbolista la temporada passada. L'escalenc, de 19 anys, ha fet el salt al futbol professional de la mà del Girona, amb qui ha «complert el somni» de debutar a Primera. En total, van ser 22 els partits entre Lliga i Copa a les ordres d'Eusebio Sacristán que ha aprofitat per reivindicar-se i mostrar la seva millor versió.
Malgrat el descens, que representa la part més trista del curs, per a Valery ha estat «un any màgic i inoblidable». «En l'àmbit individual ha estat el meu millor curs. Estic molt content i satisfet. He jugat força partits i per a un jugador que debuta això representa una xifra important», explica. Si bé és cert que les lesions de Mojica, Aday, Planas i Muniesa van obrir-li la porta del carril, el de l'Escala no va pensar-s'ho dos cops per aprofitar l'oportunitat que se li plantava. «Vaig començar la pretemporada amb el Peralada pensant que seria una temporada difícil perquè a Segona B hi ha molta competència. Sabia que havia d'estar preparat mentalment per afrontar tant moments bons com dolents i vaig començar la Lliga amb bones sensacions. De cop i volta, no vaig entrar en l'onze. Vaig continuar lluitant i responent dia a dia als entrenaments. Gràcies a això, d'un dia per l'altre, em van dir d'entrenar amb el primer equip. Va ser molta casualitat perquè en el meu primer entrenament, amb tots els nervis d'entrenar al costat d'aquelles bèsties, el míster va cridar-me al seu despatx i em va dir que dimecres -l'entrenament era un dilluns- seria titular a Mendizorrotza a la Copa. Era el meu somni i l'havia d'afrontar amb la màxima responsabilitat. Va ser molt bonic. Només tinc paraules d'agraïment».
Valery va estrenar-se amb el primer equip al camp de l'Alabès a la Copa del Rei i més endavant debutaria a Primera contra l'Atlètic a Montilivi el 2 de desembre de 2018. «Els companys van donar-me suport de seguida. No podria estar en un millor equip, hi ha un tacte humà increïble. Són jugadors que ho tenen tot, han jugat mundials, han guanyat títols... Que et rebin així, donant consells i tranquil·litat, és una satisfacció molt gran. Amb 19 anys, no és fàcil mostrar tot el que he mostrat. He hagut de fer-me molt valent», comenta. El súmmum de tot va ser el golàs al Wanda Metropolitano que ajudava a fer camí cap als quarts de final de la Copa. «L'últim que esperava era marcar un gol i menys d'aquella manera. Sobretot, per les circumstàncies del partit. Estàvem patint. Vaig rebre la pilota i no sé ni com la vaig engaltar. En la celebració no sabia ni on era. Buscava els meus pares i no els veia. Estava molt nerviós.
Després de tocar el cel a Primera i estar pràcticament en un núvol, és l'hora de tocar de peus a terra i centrar-se en la nova temporada a Segona A. «Ho teníem molt bé per salvar-nos i van arribar un munt de derrotes consecutives. Amb aquests resultats és pràcticament impossible revertir-ho. És una llàstima perquè ho teníem gairebé fet. Ens ho vam jugar tot a un partit contra el Llevant i no va sortir com esperàvem. Em sap molt de greu per l'afició perquè a Montilivi costava molt guanyar i ells sempre han estat allà animant-nos. L'esport és així. Hem de seguir i aquesta temporada, tornar a la màxima categoria», es plany.
Amb l'arribada d'Unzué i Chicho de segon, Valery està convençut que s'ha fet «una bona aposta». Tenen les coses clares i els agrada jugar a futbol. Podem fer coses molt maques i, per què no, pujar a Primera encara que sigui complicat». Si una cosa té clara, és que «vull quedar-me al Girona i retornar l'equip a Primera Divisió. Estic molt bé aquí. Mai se sap què pot passar, però el meu desig és quedar-me».
L'orgull gironí
Davant la possibilitat que Pere Pons marxi a l'Alabès i Àlex Granell tingui un futur incert, Valery Fernández representarà l'orgull gironí juntament amb Muniesa. «No sé què faran. És la seva decisió. Confio que puguin quedar-se i mantinguem l'equip. El que és clar és que, sigui com sigui, mantindrem aquest orgull. És molt important per al Girona», assegura el jove futbolista escalenc.
