Pere Pons ha deixat de ser avui jugador del Girona. El descens a Segona A i la proposta de l'Alabès han fet que el migcampista de Sant Matí Vell hagi decidit posar punt i final a la seva etapa de blanc-i-vermell i acceptar l'oferta del conjunt basc. Pere Pons signarà un contracte per quatre temporades amb l'Alabès, que pagarà 2 milions d'euros pel seu fitxatge. El Girona ha informat que en l'acord de traspàs s'hi inclou una opció de compra preferencial en el futur. Pons diu adéu doncs al que ha estat el seu club -amb el parèntesi d'uns mesos a l'Olot el 2014- des que era aleví i amb 210 partits jugats amb el primer equip, dels quals 65 a Primera.

Als 26 anys, Pons ha decidit fer les maletes i acceptar el repte de continuar jugant a Primera amb un club diferent del Girona. La llaminera proposta de l'Alabès ha convençut el gironí que dilluns ja començarà la pretemporada a les ordres dels seus nous companys i d'Asier Garitano, el nou entrenador del conjunt basc. L'adéu de Pere Pons suposa una sacsejada a la història recent del Girona. I és que el futbolista gironí ha estat un dels referents del club els últims anys, ídol de molts aficionats i el mirall de molts joves jugadors del planter.

La carrera de Pere Pons a Montilivi ha estat un conte de fades només espatllat pel descens de la passada temporada. Membre d'una de les millors generacions del planter amb Vivancos, Valentín, Dembo o Litus, entre altres, Pons va debutar amb el primer equip de la mà de Rubi el setembre del 2012 en un partit de Copa del Rei al Molinón contra l'Sporting de Gijón (2-0). Aquell any, Pons va viure amb només 20 anys el play-off d'ascens contra l'Alcorcón i l'Almeria.

La inestabilitat institucional i esportiva va fer que pagués el preu de ser jove el curs següent i fos cedit al mercat d'hivern a l'Olot, a Segona B. Abans però, el llavors director esportiu Oriol Alsina, amb molt bon ull, el va renovar per assegurar-se que no s'escapés. Després de ser important a l'Olot, l'estiu del 2014 va tornar a Montilivi per fer-se l'amo del mig del camp.

Des de llavors han passat un grapat de migcampistes i cap ha aconseguit fer-li ombra ni treure'l de l'onze. Cristian Gómez, Íñiguez, Llonch, Alcaraz, Timor, Aleix Garcia ni Douglas Luiz han pogut treure aquell marrec fet a Torres de Palau que no parava de córrer i que amb els anys ha millorat moltíssim amb la pilota als peus. En aquest sentit, el trivot gironí format per ell, Eloi Amagat i Granell el curs 14-15 o, després, el tàndem ja només amb Granell, ha estat el toc romànticogironí que forma part de la història del club.

Després de les garrotades contra Lugo, Saragossa i Osasuna, l'estiu del 2016, Pons va veure premiada l'esforç i la seva bona feina amb el premi de l'ascens a Primera. Avui, gairebé set anys després d'aquell debut al Molinón, la carrera de Pons fa un nou cop de timó. El fa per continuar entre els millors, encara que això suposi haver de dir adéu al club de la seva vida.