05 de juliol de 2019
05.07.2019
Diari de Girona

Pere Pons diu adeu al Girona i fitxa per l'Alabès

El de Sant Martí Vell diu que s'ha estimat més continuar a Primera tot i la gran oferta de renovació del Girona · «El Girona és el club de la meva vida però faig un pas més a la meva carrera»

05.07.2019 | 01:27
Pere Pons diu adeu al Girona i fitxa per l'Alabès

El dorsal 8 del Girona ha quedat orfe i al vestidor de Montilivi hi ha un buit que serà d'allò més difícil d'omplir. Pere Pons va deixar ahir de ser jugador del Girona per convertir-se en l'últim fitxatge de l'Alabès. «Ongi etorri», deia el missatge de benvinguda del conjunt basc cap a Pons. Una frase que feia mal d'ulls a l'afició gironina, no pas per ser en euskera, sinó pel fet de veure com perdia un dels seus ídols. El descens a Segona A i la proposta de l'Alabès han fet que el migcampista de Sant Martí Vell hagi decidit posar punt i final a la seva etapa de blanc-i-vermell i acceptar l'oferta del conjunt basc. Pere Pons signarà un contracte per tres temporades amb l'Alabès, que pagarà 2 milions d'euros pel seu fitxatge. Pons diu adeu doncs al que ha estat el seu club -amb el parèntesi d'uns mesos a l'Olot el 2014- des que era aleví i amb 210 partits jugats amb el primer equip, dels quals 65 a Primera. Acompanyat per la família, amics i dirigents del club, ahir a la tarda Pons va argumentar els motius pels quals havia decidit sortir del club de la seva vida per obrir una nova etapa. Pons va explicar que per sobre de tot ha estat «la categoria» el que ha fet decantar la balança cap a fer les maletes. I això que, el Girona havia apostat «molt fort» perquè es quedés aquesta temporada a Segona A.

L'oferta de renovació del Girona era elevadíssima, tant, que podria superar fins i tot la de l'Alabès. Tot i això, no ha estat suficient. «La proposta era molt bonica i atractiva però el meu desig és jugar a Primera el màxim d'anys possibles», va dir. En aquest sentit, Pons va agrair el gran interès del Girona i també la clàusula del contracte per la qual el conjunt gironí es guarda una opció de recompra. «Això demostra que el club em valora. Si he de tornar ho faré de la millor manera i amb les màximes ganes perquè és el club de la meva vida». Per tot plegat, Pons va subratllar que se'n va «amb la consciència ben tranquil·la d'haver fet el màxim en cada partit i haver-se buidat en cada instant».

La família, amics com Àlex Granell, Sebas Coris o Chicho Pèlach, el president Delfí Geli, l'àrea esportiva al complet i representants de la penya que duu el seu nom no van faltar a l'acte de reconèixer. Pere Pons va reconèixer que li fa respecte «sortir de la zona de confort» però que es prèn la nova etapa a Vitòria com «un repte». Per al de Sant Martí Vell, l'Alabès és un club «humil i treballador, amb uns valors semblants als del Girona». Pons va voler recordar als aficionats del Girona que el tenien com a mirall o referent que «no em perden». «És un passet més a la meva carrera. Soc el que soc gràcies al Girona».

Als 26 anys, Pons ha decidit fer les maletes i acceptar el repte de continuar jugant a Primera amb un club diferent del Girona. La possibilitat de jugar a Primera ha convençut el gironí que demà passarà la revisió mèdica i dilluns ja començarà la pretemporada a les ordres dels seus nous companys i d'Asier Garitano, el nou entrenador del conjunt basc.

L'adeu de Pere Pons suposa una sacsejada a la història recent del Girona. I és que el futbolista gironí ha estat un dels referents del club els últims anys, ídol de molts aficionats i el mirall de molts joves jugadors del planter. La carrera de Pere Pons a Montilivi ha estat un conte de fades només espatllat pel descens de la passada temporada. Membre d'una de les millors generacions del planter amb Vivancos, Valentín, Dembo o Litus, entre d'altres, Pons va debutar amb el primer equip de la mà de Rubi el setembre del 2012 en un partit de Copa del Rei al Molinón contra l'Sporting de Gijón (2-0). Aquell any, Pons va viure amb només 20 anys el play-off d'ascens contra l'Alcorcón i l'Almeria.

En vindrien més de play-offs i de disgustos (Lugo, Saragossa, Osasuna) però finalment la col·lecció de decepcions va acabar amb l'ascens a Primera l'estiu del 2017. Una fita històrica per al Girona i la qual situa Pere Pons en un lloc destacadíssim de la història del club. Més encara tenint en compte que la màxima categoria no li ha anat petita al gironí, que no va trigar gens a adaptar-s'hi i amb només dos anys va demostrar estar capacitat per jugar-hi. Així ho ha vist l'Alabès que no ha dubtat a pagar els dos milions d'euros de la seva rebaixada clàusula per endur-se'l cap a Vitòria. La presència d'Asier Garitano a la banqueta de Mendizorrotza pot ser un valor afegit perquè el tècnic basc coneix molt bé Pons d'haver-s'hi enfrontat tant a Segona A com a Primera amb el Leganés els últims anys.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook