L'adeu de Pere Pons ja és oficial. Toca, doncs, mirar enrere i analitzar el camí recorregut per arribar fins aquí. Queda molt lluny aquell nen que jugava a l'Handbol Bordils i que, més tard, va decidir endinsar-se en el món del futbol. Tot va començar a la UCE Celrà, club que va poder gaudir de les primeres meravelles del futbolista de Sant Martí Vell. Molt lluny també queda el seu debut amb el primer equip del Girona FC, una estrena que va arribar després d'anys de treball a la base del club gironí. Uns primers anys on encara compatibilitzava la dinàmica del primer equip amb la seva passió pel futbol formatiu, ensenyant i ajudant els entrenadors del Celrà. Un llegat que segueix ben viu en la persona del seu germà, que continua ensenyant i transmetent la seva passió envers el futbol formatiu gironí. Mai se'ls podrà agrair prou tot el que han donat al Girona FC i a tot el futbol de la comarca.

No tan lluny queda la inauguració de la Penya Pere Pons, una altra mostra de l'immens llegat que ens ha deixat en Pere. Molts recordem les paraules premonitòries que va pronunciar l'entrenador Machín, quan afirmava el que anys més tard tots hem pogut comprovar: el potencial d'en Pere era digne d'una categoria com la Primera Divisió. Per sort, hem pogut gaudir junts de la màxima categoria del futbol espanyol i hem pogut assaborir i acomplir junts les paraules que en Pere va pronunciar aquell dia tan recordat a la plaça del Vi...

Un jugador que ho ha deixat tot al camp, un jugador que és el màxim exponent de l'orgull gironí. I així ha de seguir sent. Un referent per a tots els joves de la província, un jugador que sent els colors i que es deixa la pell pels colors dins del camp. Perdem un jugador importantíssim per al Girona, però guanyem un aficionat més a Vitòria.

Des de la Penya Pere Pons només podem agrair tot l'esforç, tota la dedicació i tota la passió que ha deixat en cada un dels partits en què ha defensat la samarreta del nostre club. No només dins el camp: en Pere també ha estat un referent fora del terreny de joc. Si avui pel carrer es veu la mainada amb la samarreta del Girona FC és en part gràcies a ell, gràcies a la seva proximitat amb la gent, amb els nens, i amb tota l'afició.

Et seguirem sempre allà on vagis. Allà on siguis et tindrem present i hi haurà un bocí del nostre cor. Mantindrem sempre l'esperança que l'ocell torni al niu, que en Pere torni a casa. Que el cercle que es va començar de ben petit s'acabi a Montilivi, que sempre serà casa teva.

Pere Pons, sempre etern.