06 de juliol de 2019
06.07.2019

Un «treballador» que arriba a Vitòria amb la «il·lusió» per bandera

Pere Pons, presentat ahir com a nou jugador de l'Alabès, repeteix que li ha sigut molt «difícil» prendre la decisió de marxar de Girona

06.07.2019 | 01:27
Pere Pons, ahir, durant la seva presentació com a nou jugador de l'Alabès.

Costa de veure'l lluir el color blau. Tocarà acostumar-s'hi. El llueix amb orgull, content, satisfet. Ahir va ser el primer cop. No havien passat ni 24 hores de les llàgrimes a Montilivi. Les canviava per un somriure, un munt de quilòmetres enllà. A Vitòria, Pere Pons va ser presentat com a nou jugador de l'Alabès. El canvi d'aires que li permetrà complir el seu desig, que és continuar jugant a Primera. Un pas que no li ha estat gens fàcil de fer, com deia el dimecres i repetia ahir en una roda de premsa en què, a part, va elogiar el projecte que està construint el seu nou club. Hi arriba «il·lusionat». Tant, que té ganes de vestir-se de curt ben aviat i posar-se a pencar. El que ha fet durant un grapat de temporades a Girona.

Acompanyat per la seva mare i alguns familiars més, va explicar que des del «primer moment» l'havia seduït la proposta de marxar cap a Vitòria. «Em va agradar molt el projecte, la manera que té aquest club de treballar. Volen treballar sense descans i això m'agrada. Crec que m'hi puc adaptar a la perfecció». Perquè bàsicament així és Pere Pons. Un «treballador», com es va definir quan un dels periodistes assistents a la sala de premsa li va demanar que expliqués les seves virtuts. «M'agrada donar el màxim a cada entrenament i també als partits. Tinc una gran capacitat física. És en el terreny tècnic on tinc un marge de millora més gran. M'agrada tenir la pilota i jugar també de manera col·lectiva. Puc millorar, això sí, en l'aspecte ofensiu. A l'última passada i també a l'hora de fer algun gol».

Considera que tot això ho puc pulir a l'Alabès, on creu que s'hi adaptarà perfectament i ben aviat. «M'han explicat meravelles d'aquesta ciutat i també del club. Vitòria és semblant a Girona, pel que fa a la mida i també a l'estil de vida. Crec que m'hi puc adaptar molt bé». Bones intencions, això sí, que no amaguen que el que deixa enrere és tota una vida. «M'he passat molt de temps a Girona i prendre aquesta decisió va ser molt difícil. Mai havia sortit d'allà i evidentment el rol que tindré aquí serà diferent. Ja no seré més el noi de la pedrera. Estic aquí per encaixar en aquest nou repte i vull demostrar-ho al terreny de joc».

Va explicar també per què ha decidit decantar-se per l'Alabès quan tenia més d'una proposta al damunt de la taula per canviar d'aires i, fins i tot, per quedar-se a Montilivi. «El projecte que s'està construint aquí és molt bo, amb un bloc molt competitiu dins del camp i al vestidor, on sé que és com una família. Si el grup està unit tot anirà bé. S'està fent un gran projecte amb molta ambició però també tocant de peus a terra». Per acabar, paraules per a l'afició. «No deixa d'animar fins al final i això és d'agrair. Ho he pogut viure com a rival i m'ha semblat magnífic».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook