«Voldria desitjar-te tota la sort del món. Segur que gaudirem del rendiment que has vingut donant en els teus últims equips per tal d'aconseguir l'objectiu que ens proposem», va dir el president gironí Delfí Geli per encetar la roda de premsa de la nova incorporació gironina, Pape Diamanka. Les premisses a Girona són clares. Volen pujar costi el que costi. Però abans s'ha de confeccionar i teixir una plantilla amb garanties per tal de complir-lo, tot sabent les adversitats que et pot presentar el mercat de fitxatges estival. Des de Montilivi el missatge que es dona amb cada nova incorporació és la de trobar i fitxar jugadors que «donin aquell plus de treball perquè es pugui aconseguir l'objectiu marcat». Amb Pape Diamanka no ha estat menys.

El nou jugador del Girona firma per tres temporades i aterra lliure després d'acabar contracte amb el Numància, on ha jugat les darreres dues últimes temporades. Però quan va arribar a la cúspide del seu rendiment va ser l'any passat, quan va signar la seva millor temporada en l'àmbit golejador (9 gols en 37 partits). Precisament, és el seu olfacte golejador que va fer que el Girona es fixés en ell. Al costat de Pape Diamanka hi seia el director esportiu gironí Quique Cárcel, que va afirmar que el Girona ha incorporat el senegalès perquè creu que està en un moment de forma molt bo i el va definir com un jugador que «es troba en un molt bon moment de forma. A més és un futbolista que sempre ha sigut protagonista en tots els equips pels quals ha passat». I afegeix que és un futbolista que pot ajudar moltíssim a aconseguir els objectius previstos perquè «és un jugador de rendiment inmediat».

El migcampista de 29 anys porta a l'agenda dels gironins des de fa temps. «L'hem seguit tot l'any. No és un jugador que desconeixéssim», apuntava Quique Cárcel, que deia que el seu fitxatge és un encert perquè tenia moltes ofertes de diferents equips de Segona Divisió. Categoria on s'ha consagrat amb equips com el Rayo Vallecano, el Saragossa, l'Almeria o el mateix Numància. Però, ara el jugador vol mirar més enllà de la categoria de plata, per això ha escollit el club de Montilivi. «He firmat pel Girona per què tinc ganes de jugar a Primera Divisió. Crec que fitxar pel Girona és un pas endavant per la meva carrera esportiva. Necessitava estar en un equip ambiciós i crec que aquest club ho és» apunta el migcampista que es defineix com un jugador «treballador i altruïsta amb els companys dins del terreny de joc».

S'esperen més fitxatges

Una definició que es podria fer servir, també, per a Pere Pons. Precisament el nom del de Sant Martí Vell va aparèixer a la roda de premsa on Quique Cárcel no va voler fer comparacions sobre ambdós. «Els dos jugadors són de perfils semblants». I afegeix: «Els dos són futbolistes box-to-box. Però penso que en Pere era més un migcampista de caire defensiu. Tenia més qualitats defensives. Ajudava molt les defenses. En canvi, en Pape és un migcampista amb més arribada i un jugador més complert ofensivament».

L'arribada de l'exjugador del Numància serveix per reforçar un mig del camp despoblat a causa de les sortides d'Aleix Garcia, Douglas Luiz i del mateix Pere Pons que va posar rumb a l'Alabès la setmana passada. « Encara queda feina per fer pel que fa al mig del camp. Només tenim tres jugadors», afirma Quique Cárcel responent si la incorporació del senegalès serà la darrera pel mig del camp gironí. Cal recordar que a dia d'avui el Girona només compta amb tres jugadors: Àlex Granell i Borja Garcia, que encara no se sap si continuaran vestint la samarreta blanc-i-vermella la temporada vinent, i el mateix Pape Diamanka.