Prop d'una trentena de futbolistes han encetat la pretemporada a les ordres de Juan Carlos Unzué. No tots ells, ni de bon tros, tenen un lloc assegurat a la primera plantilla de cara al curs vinent. És impossible. El vestidor, a mig fer tot esperant entrades i sortides, no està complet. Per això, el nou cos tècnic i a poc més d'un mes perquè comenci la competició, necessita peces per poder treballar amb garanties. Als habituals i membres del primer equip, se'ls sumen tots aquells futbolistes que han vestit la samarreta del Peralada aquest últim curs i que, amb la ruptura de la vinculació amb el club empordanès, tenen ara mateix el futur incert. Tots plegats, amanits amb algun juvenil. Unzué té on triar i remenar, a l'espera que Bounou, Lozano i Stuani es reincorporin -si és que així ho fan- d'aquí a uns dies un cop acabin les seves respectives vacances. Àlex Granell, Valery Fernández i Marc Muniesa formen la nòmina de gironins de la primera plantilla. No són els únics de la demarcació, això sí. De baix puja gent amb força que té ganes, tard o d'hora, de treure el cap al futbol professional. Se'ls presenta ara la seva primera oportunitat per lluir-se, per mostrar les seves habilitats i aptituds. Es tracta de Jofre Cherta, Pau Resta i Jonathan Morilla. Els coneix molt bé Àlex Marsal, entrenador del juvenil A -aquesta temporada manté el càrrec- i home de la casa. És la persona indicada per descobrir qui són els joves gironins que tindrà Unzué a les seves ordres les properes setmanes.

Cherta, de 18 anys i natural de Santa Cristina d'Aro, és un migcampista que fa anys que és al club. «És el nou Pere Pons», el defineix Marsal, qui troba força similituds entre tots dos jugadors. Aquest últim any, encara juvenil, va fer el salt al Peralada i va acabar jugant 21 partits -9 com a titular- a la Segona Divisió B. Ara, el filial és a Primera Catalana i aquest sembla el seu destí. Res que el molesti ni que l'incomodi. Al contrari. Tot el que sigui anar cremant etapes fins treure algun dia el cap al primer equip ho encaixa d'allò més bé Cherta. «És un futbolista amb molt de treball i sacrifici. No és un superdotat tècnicament parlant, però destaca per la seva constància. És petit físicament i ha hagut de superar les dificultats que li han vingut. Sempre ha acabat jugant. Si Unzué li dona oportunitats veurà que treballa molt, recupera pilotes i hi posa intensitat. És molt ambiciós».

Pau Resta, un defensa de la Tallada d'Empordà, també fa uns quants anys que llueix els colors del Girona. Hi va arribar amb el seu germà bessó però només ell ha acabat progressant. «És molt casolà, de bon tarannà. Feia de migcampista, però amb els anys ha endarrerit la seva posició. És un central esquerre molt corpulent i físic, que va bé en el joc aeri». Aquest últim any ha format part del juvenil d'Àlex Marsal, qui creu que «possiblement encara és aviat per fer un pas endavant, però hi ha hagut clubs que li han anat al darrere i crec que s'ha de tenir paciència amb ell i fer-lo créixer». Completa el «trident» el porter Jonathan Morilla, de Girona. Ara té 19 anys, però fa pocs estius el va fitxar el Sevilla i ha acabat jugant al tercer equip andalús. Ha aprofitat l'experiència per madurar, tot i que ha decidit tornar a casa i també farà la pretemporada amb el primer equip. Pescat del Gironès-Sàbat uns anys enrere, Marsal el defineix com un futbolista de «forta personalitat», amb un marcat «caràcter» i que «no té mai por». «És contundent, fort a l'hora de sortir, mana molt i té fusta de líder».