Seydou Doumbia i el Girona estan destinats a entendre's, encara que sigui per sentit comú. Ni Doumbia voldrà jugar a Segona Divisió, ni el Girona vol retenir-lo, atès el pobre rendiment que ha ofert l'ivorià en el seu any a Montilivi. No és cap secret que els principals obstacles són el seu elevat salari i els dos anys de contracte que li queden. I en aquest punt resideix el problema, perquè el futbolista -com la gran majoria- intentarà perdre el mínim possible dels diners que tenia pactats, en cas que acabi marxant del Girona i accepti alguna de les ofertes que té sobre la taula. En les últimes hores, clubs russos i el Gençlerbirligi turc han preguntat per la seva situació.

Doumbia té previst ser avui a Girona per iniciar les converses sobre el seu futur, ple d'interrogants, però que sembla estar més fora que no pas dins de Montilivi. Ara mateix cap escenari és descartable, fins i tot, que ni comenci la pretemporada i en breu trobi una sortida. Quique Cárcel, que va reconèixer que el davanter havia aterrat passat de forma el curs passat, sap de primera mà que la incorporació de Doumbia és una de les operacions que pitjor resultat li han donat des que lidera la direcció esportiva de l'entitat blanc-i-vermella. I el rum-rum que acompanya Montilivi cada vegada que l'ivorià lluita per una pilota fa aconsellable negociar la fi d'una relació que possiblement no s'hauria d'haver iniciat mai.

A 19 gols dels 22

Quan Doumbia va ser presentat,va dir -amb un somriure d'orella a orella- que escollia el dorsal 22 perquè era el nombre de gols que esperava marcar. Un cop fet el recompte, li n'han faltat 19; perquè Doumbia només va marcar contra l'Espanyol i el Betis a la Lliga, i l'Atlètic de Madrid, la fantàstica nit en què els gironins van accedir als quarts de final de la Copa per primera vegada a la seva vida. Poc, massa poc, pel que havia de ser el fitxatge estrella de la temporada i un clar opositor a donar descans a Stuani i Portu quan les cames comencessin a demanar-ho.

En el seu any a Montilivi, Doumbia ha acabat disputant 22 partits, 9 com a titular. Amb l'excepció de pocs minuts de qualitat, al jugador se l'ha vist perdut sobre el terreny de joc, sense acabar d'integrar-se completament als diferents esquemes fets servir per un Eusebio Sacristán que públicament sempre el va defensar i li va demostrar confiança. Però aquesta sembla haver-se acabat i ara tocarà negociar el seu comiat.