14 de juliol de 2019
14.07.2019

La temporada dels 500 partits seguits al futbol professional

El Girona acumula 464 partits consecutius entre Segona i Primera Divisió i atraparà el mig miler aquest curs

13.07.2019 | 23:25
Imatges del primer entrenament d'aquesta pretemporada.

Molt, per no dir moltíssim, li havia costat al Girona fer el salt a la Primera Divisió. A l'elit, al darrer esglaó, on tots els clubs volen arribar algun dia. Anys i panys a les catacumbes del futbol, per després enllaçar dues decepcions consecutives, fins al final aconseguir-ho. Per això, veure com es tornava a baixar només dues temporades més tard, en un ruix final per oblidar, va fer tant de mal. El descens a Segona va ser rebut com una patacada ben forta, per més que una part de l'afició torni a estar engrescada i des del club no es faci pas cap altra cosa que vendre, repetidament, que pujar de nou és l'únic objectiu vàlid. Saber què passarà el mes de maig vinent és una incògnita, pel que es fa impossible predir si amb Juan Carlos Unzué al comandament el final serà feliç. El que està clar és que aquesta temporada, la 2019/2020, serà la que veurà el partit consecutiu número 500 dels gironins en una de les dues primeres categories; és a dir, en el que es coneix com el futbol professional. Mai ho ha fet fins ara, en els seus gairebé 90 anys d'història. Mai. I serà ara, en el dotzè curs seguit entre Primera i Segona A, quan s'atraparà el mig miler. Una xifra rodona, que fa patxoca. I que, malgrat el recent descens, demostra que l'entitat té una salut de ferro i viu, probablement, els millors anys de la seva existència.

El 30 d'agost del 2008 el Girona tornava a la categoria d'argent dècades més tard de l'última vegada i ho feia guanyant al camp del Celta de Vigo, un rival de molta més envergadura històrica, social i també econòmica. Ho feia per la mínima, amb un gol de Jaume Duran (0-1). Aquell era el primer dels 464 partits que, de manera consecutiva, l'equip ha jugat en una de les dues principals divisions del futbol espanyol. Amb 42 jornades per davant (com a mínim, sempre que no hi hagi play-off), queda clar que l'actual serà el curs en què s'atraparan els 500 partits. Quan? Per això encara falta. Han de passar uns quants mesos. La data assenyalada, a mitjan abril, quan els blanc-i-vermells visitaran el camp del Màlaga, un dels altres conjunts cridats a lluitar per tornar a la Primera Divisió. Curiós serà veure com hi arriben un i altre equip, encara que per això encara falta i queden molts interrogants per resoldre. El que es pot afirmar del cert és que, des d'aquella tarda del 2008 fins ara, els gironins han enllaçat 464 jornades, tant de lliga regular com també de promoció d'ascens. El balanç general ha sigut prou positiu.

En tota aquest temps, amb experiències de tota mena i per a tots els gustos, el Girona ha guanyat més partits (171) que no pas n'ha perdut (161). A banda de sumar 132 empats. En total, ha aconseguit un 36,8 per cent de victòries. És a dir, que s'ha adjudicat més d'una tercera part dels partits que ha jugat. La temporada més exitosa va ser la 14/15. Llavors, amb Pablo Machín a la banqueta, 25 van ser els triomfs. El podi el completen els 22 del curs 12/13 i els 20 del 16/17. Aquest últim, el de l'històric ascens a Primera. Per contra, l'exercici amb més derrotes és el més recent. Amb Eusebio Sacristán, si s'ha tornat a la Segona Divisió A és, en part, per culpa de les 19 ensopegades en l'última Lliga. Mai, durant aquestes darreres onze temporades, els gironins havien encaixat tantes derrotes en un mateix curs. Com a molt, 17. Va ser en la campanya 11/12, en què es va evitar perdre la categoria en les últimes jornades del campionat.

Balanç favorable també pel que fa als gols. Al llarg d'aquest període el Girona en comptabilitza més a favor (604) que en contra (572). Si és així, segurament hi ajuden, en gran part, les etapes de Rubi i Machín com a entrenadors, quan la diferència entre gols marcats i rebuts era més marcada. Amb el maresmenc, en la temporada 12/13, l'equip va fer 78 gols (el rècord d'aquests anys) i en va encaixar 62. Molt millors eren els registres defensius amb el sorià. Per exemple, el curs 14/15 a l'equip només li van fer 39 gols, pels 67 que va sumar a favor. Una de les claus dels bons anys amb Machín a Montilivi, en què es van encadenar dues promocions d'ascens consecutives, a part de pujar a Primera a la tercera oportunitat.

En gairebé onze anys s'han vist resultats de tota mena. Ara bé, la golejada més àmplia en tot aquest temps arribaria a la màxima categoria, amb un 6-0 al Las Palmas difícil d'oblidar. Pel marcador i també pel hat-trick de Michael Olunga. El conjunt canari també va ser víctima d'una altra tova per recordar. Va ser el setembre del 2012, el dia del debut de Pere Pons en Lliga amb el primer equip (s'havia estrenat a la Copa només uns dies abans): el marcador va reflectir un contundent 5-0. Sis gols també va rebre el Lugo, el curs 13/14 i de nou a l'estadi de Montilivi: 6-0. Com a curiositat, aquella victòria va estar ben repartida i cap dels qui van marcar va repetir. A banda d'un gol en pròpia de Pavón, també van veure porteria Migue, Iván López, Timor, Ortuño i Gerard Bordas.

Per contra, les dues golejades més àmplies han arribat amb l'equip a Primera. Al Camp Nou, el Barça va despatxar els gironins amb un contundent 6-1 el mes de febrer del 2018. Poc després, va ser la Reial Societat la que no va tenir pietat, amb un dolorós 5-0. Tot i això, aquell dia l'equip aconseguia la permanència matemàtica a la màxima categoria.

11 cursos, 11 entrenadors

La següent dada és prou curiosa. En onze temporades, aquestes últimes, també són onze els entrenadors diferents que han passat per la banqueta de Montilivi. Amb més o menys fortuna, i vivint etapes llargues o curtes, però aquesta és la xifra exacta. El primer d'ells, un Raül Agné (08/09) que tot i ser destituït abans que s'acabés la Lliga en l'any del retorn a Segona, protagonitzaria una altra etapa entre el 2010 i principis del 2012, quan va ser fulminat de nou degut als mals resultats. També han dirigit el Girona en aquests últims cursos Javi Salamero (com Agné, dos cops), Miquel Olmo, Cristóbal Parralo, Narcís Julià, Josu Uribe, Rubi, Ricardo Rodríguez, Javi López, Eusebio Sacristán i Pablo Machín. Aquest últim és el que més partits ha acumulat al llarg d'aquest període, amb un total de 189. Amb ell al timó, els blanc-i-vermells van jugar dues promocions d'ascens, van acabar pujant a Primera a la tercera oportunitat i es van mantenir en l'estrena a l'elit amb uns números més que notables per a un debutant.

Avui, descans

L'equip va donar per finalitzada ahir la primera setmana d'entrenaments de l'estiu amb una sessió matinal de treball a La Vinya. Avui toca descans i no serà fins demà que els homes que entrena Juan Carlos Unzué tornaran a la feina. El dissabte vinent se celebrarà el primer partit de pretemporada. Serà a l'estadi Lluís Companys de Barcelona i per enfrontar-se al Bournemouth anglès, conjunt que milita a la Premier League i que aquesta última temporada ha signat una meritòria tretzena posició final sota les ordres d'Eddie Howe.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook