15 de juliol de 2019
15.07.2019

El Girona és un dels vuit equips de Segona que estrenarà entrenador

15.07.2019 | 00:08
Juan Carlos Unzué, en la seva presentació com a entrenador del Girona.

Les 22 banquetes que començaran, d'aquí a una mica més de trenta dies, el campionat de Segona Divisió 2019-20 ja tenen propietari. L'última que es va confirmar va ser la del Mirandés, amb l'arribada d'Andoni Iraola dimecres passat. Sota perfils ben diferents, cap d'ells tindrà garantit tenir feina tot l'any; perquè la categoria de plata ni perdona ni fa amics. Algunes entitats han apostat per entrenadors experimentats. D'altres, per tècnics novells. I la gran majoria, per mantenir allò que ja coneixen. El Girona és un dels vuit equips que ha canviat l'entrenador aquest estiu. Després de trencar la fallida relació amb Eusebio Sacristán, ha escollit Juan Carlos Unzué per intentar recuperar la Primera Divisió perduda. El navarrès, un home amb més experiència com a integrant del cos tècnic que no pas com a líder en primera persona del vestidor, va deixar els fonaments ben clars des del primer dia: «Acceptem el repte de tornar a Primera». Però, és clar, com Unzué, una dotzena de tècnics somien a fer el pas a l'elit. Cap d'ells ho tindrà fàcil.

Com el Girona, set equips més han apostat per introduir un entrenador nou. Per començar, trobem el cas de l'Osca, que com els blanc-i-vermells també ha perdut la categoria. Amb el comiat de Francisco, els aragonesos han confiat en Míchel Sánchez, l'exentrenador del Rayo Vallecano, que, malgrat el descens, manté la confiança en Paco Jémez. Precisament, Jémez va substituir Míchel a Vallecas en el tram final del curs passat, quan intentava mantenir els madrilenys a Primera, però no ho va aconseguir.

A més a més del Girona i l'Osca, estrenen tècnic el Tenerife (Aritz López Garai), l'Alcorcón (Fran Fernández), el Deportivo (Juan Antonio Anquela), el Mirandés (Andoni Iraola), l'Almeria (Óscar Fernández) i el Numància (Luis Carrión). Un dels canvis més sonats de l'estiu va ser el fitxatge d'Aritz López Garai, que entrenava el Numància, pel Tenerife. Els sorians es van veure obligats a contractar Luis Carrión, que va classificar el Melilla per als play-offs d'ascens a Segona, on va caure eliminat per l'Atlètic Balers. A Alcorcón també es va produir un efecte semblant, perquè van fitxar Fran Fernández, de l'Almeria, un cop destituït Cristóbal Parralo. El successor de Fernández a l'Almeria és Óscar Fernández, que dirigia el filial de l'Atlètic de Madrid. En canvi, el Deportivo va optar per Juan Antonio Anquela amb l'adeu de Pep Lluís Martí i el Numància va signar Andoni Iraola, perquè no va arribar a un acord per mantenir el lligam amb el tècnic que els ha tornat a Segona: Borja Jiménez. Per cert, Anquela, tal com ha passat amb Unzué al Girona, té el seu futur vinculat a un hipotètic ascens. Si no ho aconsegueixen, no tindran una nova oportunitat.

La gran majoria de banquetes (14 de les 22) manté la confiança en el tècnic actual. A l'esmentat Paco Jémez amb el Rayo -amb qui va arribar a finals de curs-, s'hi afegeixen els projectes de Ramis amb l'Albacete, Manuel Mosquera a l'Extremadura, Víctor Sánchez del Amo amb el Màlaga -tot i no pujar el curs passat, l'aposta és ferma-, Sergio Egea a l'Oviedo, Mere al Fuenlabrada -intocable amb l'èxit que suposa estrenar-se al futbol professional-, Pepe Mel al Las Palmas, Jon Bolo a la Ponferradina i Iván Ania al Racing -com Mere, van assolir l'ascens-, José Alberto amb l'Sporting, Eloy Jiménez al Lugo i Víctor Fernández al Saragossa. Tots ells afronten la segona temporada -sigui completa o no- als seus respectius equips. Però encara n'hi ha més.

Que els resultats ho condicionen tot és més que sabut. Tanta és l'exigència que tan sols dos entrenadors s'hauran passat més de dues temporades consecutives sense perdre la feina. Es tracta de Pacheta, amb l'Elx, on farà tres cursos que hi treballa; i d'Álvaro Cervera, que compleix el seu cinquè estiu al Cadis. Models que serveixen per creure que encara hi ha un bri d'esperança i que no tot són presses, que en algun racó encara es té la paciència suficient per intentar implantar un segell propi i construir un estil. Amb temps, un element que la pilota destrueix amb moltíssima rapidesa. Dels 22 tècnics que començaran la Segona Divisió aquest curs, molts no l'acabaran. És llei de vida. Sempre passa. D'altres, aprovaran l'examen sense brillar. I només tres tocaran el cel. Serà un d'ells Unzué amb el seu Girona?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook