21 de juliol de 2019
21.07.2019

El Girona llueix potencial

El conjunt de Juan Carlos Unzué supera el Bournemouth gràcies als gols de Marc Gual i Juanpe Ramírez en un tram final de partit frenètic

20.07.2019 | 23:26
El Girona llueix potencial

A hores d'ara, que el Girona es mantingui invicte és una anècdota; però que alci la veu sense alguns dels seus jugadors diferencials i contra un rival de categoria superior, és una gran notícia. Els gols van arribar en cinc minuts, del 80 al 85: Marc Gual i Juanpe van marcar els blanc-i-vermells, mentre que Fraser va fer el local.

Després de provar la defensa de 4 contra l'Al-Arabi, Unzué es va decantar per rescatar el sistema amb què Machín va fer possible que Montilivi toqués el cel. El 3-5-2, amb matisos, va ser present ahir a Montjuïc, potser per intentar minimitzar la suposada inferioritat respecte al Bournemouth, que competeix a la Premier League. El tècnic navarrès va escollir, per a sorpresa de tothom, Maffeo com a acompanyant d'Alcalá i Resta l'eix i Valery i Iago López van ocupar el carril dret i l'esquerre, respectivament. Al doble pivot van actuar Montes i Granell, mentre que la part ofensiva va caure en mans de tres nois que el curs passat van defensar els colors del Peralada: Soni, Boselli i Pachón. A la porteria hi havia Juan Carlos.

Si alguna cosa espera Unzué del seu Girona és que sigui un equip camaleònic, capaç de guardar la roba o mostrar tot el potencial segons què toqui. Ahir va sortir a mossegar: Valery, Montes i Soni ja havien fregat el gol abans del primer quart d'hora. Amb tímids intents, sí; però per això es comença. El Bournemouth, per la seva part, també treia el cap a la mínima que el deixaven. Sobretot, en una estratègia en què el central Ake va exigir la millor versió dels seus marcadors. Però els blanc-i-vermells van ser sòlids al darrere i, quan va aparèixer algun forat, Juan Carlos i Alcalá es van fer immensos, com en dues ocasions de Solanke i Wilson.

A mesura que els minuts van córrer, el domini era més anglès. El Girona ja intentava portar la iniciativa, per descomptat, però la circulació de pilota mai va ser fluida del tot. També s'ha de notar la càrrega física d'aquests primers dies de treball, en què Unzué intenta imposar un nou idioma. Perquè la pilota no es treu igual des d'una defensa que es debat entre tocar-la o llançar-la en llarg al carril contrari, buscant la diagonal, tal com feien fa uns anys Richy o Lejeune amb Machín.

El pas pels vestidors no va alterar el dibuix, perquè Unzué el va mantenir tot i fer vuit canvis, però sí el potencial d'un Girona molt millorat. Només van repetir Iago López, Soni i Boselli. Van entrar Suárez a la porteria; Maxi, Juanpe i Muniesa de centrals; Andzouana al carril dret; Diamanka i Paik al doble pivot; i Gual al davant. Un cop més, el Girona va sortir fort, perquè Gual i sobretot Soni –va perdonar un u contra u davant Boruc- van gaudir de dues rematades que haurien pogut trencar l'empat. Fins i tot el Bournemouth es va quedar en inferioritat, després que el VAR convertís una groga a Simpson en una vermella. Al final, Lozano i Cherta van entrar per Soni i Boselli, i el triomf va ser una realitat en un tram ben boig.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook