Molts són els jugadors importants que han fet les maletes des de Montilivi per buscar sort en d'altres equips. Alguns d'ells eren claus en els esquemes dels gironins. Ara per suplir les vacants sorgides, des de la direcció esportiva blanc-i-vermella s'han posat la granota de treball per minimitzar els danys que han pogut causar. Ho han fet a través d'incorporacions que posseeixen un cert estatus a la Segona Divisió i amb una notable celeritat. Una d'aquestes noves cares que es veurà per l'estadi de Montilivi és la de Pape Maly Diamanka. El migcampista, que és un jugador contrastat a la categoria de plata, prové del Numància de Sòria, on va destacar la darrera temporada. També ha passat per les files del Rayo Vallecano, Valerenga norueg, Sestao River, Leganés, Saragossa i Almeria.
Senegalès de naixement, en Pape jugava a colpejar la pilota des de petit a la seva ciutat natal: Dakar. «Sempre m'ha agradat el futbol. Vaig començar a jugar-hi com tots els nens de la meva ciutat: al carrer», comenta. Un esport que l'havia de compaginar amb els estudis. «Els meus pares eren professors. Em controlaven molt els estudis. De fet, no els agradava gaire que jugués a futbol. Però quan treia bones notes em demanaven què volia. Sempre els demanava que em compressin una pilota, unes botes de futbol o qualsevol cosa per practicar aquest esport», apunta, tot i que el seu pare, que va veure que es desvivia pel futbol, el va haver d'apuntar a un club senegalès. Era tanta la devoció que mostrava el nou mig campista gironí en la seva infantesa que la gent que el veia jugar «em deia que tenia molt de talent i que podia arribar a ser alguna cosa en el futur. Però en el meu cap, a part del futbol, tenia els estudis».
La formació acadèmica la va finalitzar quan va aprovar el batxillerat al seu país natal. Durant aquella etapa anava seleccionat amb els combinats inferiors nacionals. Amb ells va anar a competir a un torneig de nacions on es congregaven els jugadors que no jugaven a l'estranger. Allà «el Rayo es va fixar en mi i va decidir fitxar-me». Una decisió, la d'anar a Europa, que no va dubtar ni un sol moment en prendre. «Havia d'anar allà sí o sí. Era veure el meu somni fer-se realitat. És molt complicat sortir d'aquí. Quan vaig tenir l'oportunitat no vaig pensar-m'ho dos cops», afirma Pape, que apunta que «els primers anys em va costar adaptar-me. L'idioma, la cultura... Eren molt diferents als que tenia com a hàbits». Però d'allò que més se'n recorda és del primer moment que va trepitjar terra europeu. «Vaig arribar a l'hivern. I ho vaig passar molt malament amb el clima. Les temperatures eren molt diferents a les que tenia a Senegal», explica el jugador, que té tota la seva família al país africà excepte un parell de familiars que resideixen a França.
En Pape va decidir signar pel Girona per tot allò que li van prometre. Ara, i després d'unes setmanes de firmar el contracte amb l'equip de Montilivi, el senegalès exposa que «tot s'està complint. Em van dir que l'equip tenia nivell per jugar a Primera la temporada vinent. I puc dir que n'hi ha». L'objectiu del Girona és clar: tornar a la màxima categoria del futbol espanyol. Una lliga que el senegalès mai no ha trepitjat i que creu que és el moment de fer-ho. «Vaig decidir venir aquí perquè crec que és l'espai idoni per intentar jugar a Primera Divisió. Tant el club com jo aspirem a la mateixa cosa». Tot i que allò que es vol aconseguir és el mateix, el migcampista sap que serà una temporada dura. «La Segona Divisió és molt complicada. Necessites bons jugadors que compleixin i facin un bon paper. Ens hem de centrar en el nostre treball».
El migcampista també ha tingut unes paraules pel seu nou entrenador i pels seus companys d'equip. «L'entrenador (Juan Carlos Unzué) sap transmetre a la perfecció allò que vol que aprenem». Pel que fa a la resta de companys amb qui està fent l'estada a Mànchester i on avui podria tenir minuts contra el Derby County, els ha definit com «un gran equip. Veig que tots els jugadors són molt professionals. A més, des del cos tècnic ens controlen i ens dirigeixen per rendir al màxim nivell».
