«Soc futbolista del Girona i estic molt agraït al club. Tinc el cap aquí, però tothom està exposat que qualsevol equip pregunti per ell. Això sempre passa, és normal. Però la meva mentalitat, primer, està focalitzada en el meu estat de salut i, després, a ajudar el Girona», va dir Johan Mojica, l'autor del 3 a 2 amb què els homes d'Unzué van tancar la seva gira per terres angleses. Mojica, que es va passar gairebé tot el curs passat en blanc per culpa dels maleïts lligaments creuats, torna a somriure. Cada dia se sent millor, cada dia és més a prop de ser el lateral/carriler que va seduir Montilivi des del primer dia. El colombià se sent a gust al Girona i ni de bon tros va descartar la seva continuïtat. Ara mateix, però, el més important és la seva absoluta recuperació. «Estic força feliç per l'evolució que he tingut en aquesta pretemporada. El fet d'haver arribat de Colòmbia al club, ha estat un procés en què he comprovat tota la feina feta. Ara, estic rebent la recompensa a l'esforç. I amb els entrenaments i els minuts en els partits, em satisfà haver pogut ajudar l'equip. Que hagi marcat també em dona alegria, però la gran prioritat és aportar tot allò que el Girona necessiti. Espero continuar millorant i haig d'agrair al cos tècnic tot el que està fent per mi. També a tota la plantilla, siguin els futbolistes que ja hi eren, els nous que han arribat o els nois del filial».

A tothom, com no pot ser de cap altra manera, l'afecta la inactivitat. Mojica, que va disputar els darrers minuts del nefast Girona-Llevant en què els blanc-i-vermells van consumar virtualment el seu adéu a Primera, va jugar uns minutets amb què no comptava contra el Derby County, substituint Valery. Ahir, ja va participar una mica més: 20 minuts amb el premi del gol. «Treballo al mateix ritme que els meus companys, però sóc conscient que sempre es pot anar a més. Si quan un es troba al seu màxim nivell, a vegades pensa que encara pot donar més, després de tants mesos en blanc... En això estic, però repeteixo: estic molt feliç perquè em sento bé. Volia trobar-me en aquesta situació, on puc jugar amb normalitat i sento que puc fer alguna cosa al terreny de joc», va assegurar el futbolista.

Precisament, l'estat anímic és un altre dels condicionants que pot permetre que la millor versió de Mojica es vegi el més aviat millor. Ell sap què és sentir-se sol mentre els seus companys participen del dia a dia amb una naturalitat que el curs passat el futbol li va prendre. I les lesions, a Montilivi, no sembla que hagin marxat. «És una mica trist, veure les lesions dels companys. Sobretot, la de Valery. Sé el que significa, perquè ho he viscut en primera persona, així que com a equip l'hem d'ajudar molt. No només de paraula, sinó que hi hem d'estar pendents. També hi ha jugadors amb molèsties, però això en aquesta època del curs és normal. Tothom ha d'arribar el millor possible per al debut a la Lliga».