Ara farà cosa de tres anys el carriler esquerrà, Sergi Álamo, va enlluernar tothom després de fer una gran pretemporada amb el primer equip del Girona. Només tenia 17 anys però la seva explosivitat i velocitat, i les seves internades fins a línia de fons van deixar bocabadats més d'un. La seva projecció feia presagiar que el nom del gironí estaria en les alineacions de la primera plantilla dels de Montilivi. O almenys, en algun equip important. Però tot això dista molt de la crua realitat.

Álamo actualment es troba sense equip i a l'espera de firmar per algun club que li doni l'oportunitat de fer allò que tantes alegries li ha donat: jugar a futbol. I així, retornar-li la il·lusió. Per entendre l'absència del nom del carriler en les files de cap equip ens hem de remuntar al gener d'aquest any. «Vaig tenir una infecció. Exactament un quist pilodinal», apunta Álamo, que en aquell moment tenia contracte amb el Girona i jugava al filial, el Peralada. Exactament el que tenia el gironí era un quist pilonidal o fístula. Que va ser tractada per posar-hi fi el mes següent.

Una operació que, a priori, l'apartava dels terrenys de joc durant aproximadament dos mesos, però no va ser així. «No em vaig recuperar en el temps preestablert», apunta el jove, que va allargar la recuperació fins els tres mesos i escaig. Aquesta anomalia i la demora del període de recuperació van fer que el Girona decidís retirar la fitxa d'Álamo per poder inscriure nous jugadors a l'hivern per al Peralada, que aleshores era el seu filial. «Vaig cedir la fitxa perquè arribessin futbolistes durant el mercat hivernal al Peralada. Com que jugadors com Paik o Valery jugaven amb el Girona, això feia que anéssim amb 15 o 16 jugadors als partits», assevera l'esquerrà, que tot i això, va continnuar lligat amb l'entitat blanc-i-vermella fins el passat 30 dejuny.

Aquest lligam va fer que el període de recuperació el realitzés amb les persones adients del club gironí. Però aquest estiu la unió entre el jugador i el club va arribar a la seva fi després de molts anys. «Vam decidir no perllongar el contracte», afirma el carriler. El jove gironí creu que la seva sortida podria haver estat d'una altra manera. «Crec que s'ha de tractar millor la gent de casa i del planter», apunta. I es pregunta a tot això: «Per què els de fora de Girona o de Catalunya se'ls valora més que als de casa? Són millors? Dubto que sentin els colors i l'escut del Girona igual que ho fem els del planter?» Tot i això, Álamo estarà molt agraït al Girona. «Sempre seré un gironí més».

Álamo va començar a despuntar per Torres de Palau de ben petit. «Portava 12 anys al Girona. Em considero molt d'aquest equip. Sempre he donat el millor de mi mateix». I afegeix: «Quan era més petit sempre anava a Montilivi a veure els partits del primer equip. Pot ser m'hauré perdut quatre partits mal comptats. Fins i tot, he sigut aplega-pilotes», recorda amb enyorança.

Ara el jugador no té equip, tot i que d'ofertes no n'hi han faltat durant tot aquest temps. Sobre la taula ha tingut propostes de molts clubs. «Diversos equips s'han preocupat per la meva situació». Un acord que, de moment, no ha arribat a bon port per què «miraven les estadístiques de l'últim curs i canviaven d'opinió. Tot i això, alguns d'ell em pregunten cada dia sobre el meu futur». Olot, Almeria B, Figueres o Peralada són alguns dels conjunts que tenen o han tingut en ment comptar amb Álamo per la proper any.

Ara el carriler esquerrà és a l'espera que li arribi una oferta «il·lusionadora i engrescadora». «El que vull és tornar a gaudir del futbol. Tinc moltes ganes de jugar i firmar per un equip on em facin sentir important», explica.

Malgrat està sense fitxa federativa des del passat mes de gener, Álamo no ha parat. S'ha entrenat pel seu propi compte durant tot aquest temps. Tot i això, li agradaria compartir el terreny de joc amb d'altres companys. «Entrenar sol és molt avorrit. Voldria començar a preparar-me amb més jugadors.