Els 2.649 espectadors que van citar-se a Montilivi el dissabte passat per assistir al trofeu Costa Brava no s'ha de traduir, per força, en un indicador vàlid de com d'entregada està l'afició del Girona a principis d'agost. És cert que es tracta d'una de les assistències més baixes dels últims anys en la qual es considera com la presentació. I tampoc ajuda el descens de categoria, cada cop més lluny però del tot recent entre els seguidors. El club afirma sense embuts que el ritme de renovació dels abonaments és alt; a més, unes setmanes enrere, la posada en escena de la nova equipació va reunir força gent tot i la tímida pluja, en un acte on els presents es mostraven engrescats. Pot ser que l'afició encara no les tingui totes; que tornar a Segona hagi sigut un cop dur i la plantilla encara estigui a mig fer. Malgrat això, els dos anys a Primera han servit d'alguna cosa. De moltes. Una d'elles, la llavor que ha germinat a l'entorn. Prova d'això és la rebuda ahir a l'Escala, on l'equip s'hi va entrenar tot preparant la posada en marxa, cada cop més propera. Poc més de mig miler de persones van deixar-se caure pel camp Municipal en una matinal on el futbol va ser el clar protagonista. Seguidors de totes les edats, encara que la mainada n'era protagonista. Activitats, molt de blanc-i-vermell i crits de suport cap als d'Unzué.

El club sap que, perduda la categoria, el que no es pot permetre ara és deixar escapar aficionats. És evident que el comptador d'abonats serà menor aquesta temporada. El que es vol és que la davallada sigui mínima. Per això s'ha apostat per l'anomenat Costa Brava Tour, una mena de gira que portarà tota mena d'activitats, concursos i sortejos a algunes localitats de la demarcació gironina. L'Escala ha sigut la primera parada, però també hi haurà Tossa de Mar, Platja d'Aro i Sant Feliu de Guíxols. Un dels plats forts va ser l'entrenament d'ahir al matí que la plantilla que dirigeix Juan Carlos Unzué va celebrar al camp de l'Escala. Ja mitja hora abans de les onze, el conjunt d'activitats que hi havia organitzades va donar el seu tret de sortida. Però l'expectació estava a la gespa. Poc més de 500 persones no van voler perdre's cap detall dels exercicis que els futbolistes van anar realitzant. Unzué va treballar amb els disponibles. Homes com Mojica, el Choco, Maffeo o Coris van fer exercicis a part i d'altres, encara tocats, no van treure el cap. Sí que es va entrenar Juanpe, que surt d'una lesió. L'espera tenia premi, perquè un cop acabada la sessió, els jugadors van acostar-se fins la banda per signar autògrafs i fotografiar-se. Cristhian Stuani i Pedro Porro va ser dels més aclamats.

L'optimisme de Valery

Un dels protagonistes de la jornada va ser Valery Fernández. I això que va ser dels que no va entrenar-se amb normalitat ni al mateix ritme del grup. Ell, escalenc de naixement i després de viure una temporada de somni a títol personal (debut amb el primer equip i 22 partits oficials tant a la màxima categoria com a la Copa), ve de patir el revés més sever de la seva encara curta carrera. A l'estada de Manchester es va lesionar al camp del Derby County amb tanta mala sort que pateix una ruptura del lligament encreuat anterior amb lesió meniscal al seu genoll esquerre. Una dolència que el mantindrà apartat una bona part del curs. Un revés per al jove futbolista, de només 19 anys i que es prenia aquesta temporada com una bona oportunitat per seguir acumulant minuts i protagonisme. Ahir el club va penjar unes declaracions seves a les xarxes socials. Parlava de la seva situació personal. També dels objectius a títol col·lectiu, al mateix temps que valorava el bany de multituds que l'equip havia presenciat a l'Escala. «Ha sigut un dia molt especial i també molt maco, sobretot perquè soc d'aquí i perquè he pogut estar envoltat de la gent que més t'estima. La llàstima és que no he tingut la sort de poder-ho gaudir al màxim. Ara, ha sigut una jornada molt maca i intensa. La gent ens ha apreciat molt, tant a mi com també als meus companys», valorava.

Valery va parlar de la seva lesió, de com ha viscut aquests primers dies i de com afronta el futur, tant a curt com a llarg termini. Al Pride Park de Derby, una dura entrada d'un futbolista local va deixar fora de combat i fins i tot marejat l'escalenc, que hores més tard rebia una dura notícia. Una ressonància magnètica en una clínica de Manchester confirmava els pitjors pronòstics: greu lesió al genoll i mesos per davant per recuperar-se. «He viscut uns dies complicats, durs, on he hagut d'assimilar-ho tot plegat», deia ahir, afirmant també que «des de fa poc estic una mica més animat, més alegre». Ara el punt de vista és un altre de ben diferent. Conscient del que li queda per davant, ara té més «confiança» i està convençut que «tot anirà en perfectes condicions». No se l'espera fins el 2020 i Valery deia, sense embuts, que «el camí segur que s'escurçarà el màxim possible» i que «tornaré el més aviat possible», sobretot perquè hi posarà de la seva part i perquè tindrà tot el suport «d'aquella gent que m'envolta». D'aquesta manera, té coll avall que «per què no al gener o al febrer tornar a entrenar i estar disponible per ser una opció per a l'entrenador?», es preguntava.

Pujar a Primera, l'objectiu

Pràcticament des que l'equip va tornar als entrenaments, ara fa gairebé un mes, que el missatge ha sigut el mateix. S'aposta per la prudència, però sobretot per l'ambició. Es vol pujar a Primera. Almenys, intentar-ho, i ningú amaga que aquest és l'objectiu. També en parla Valery. Ho va fer ahir, quan va aparcar la seva situació personal per parlar del col·lectiu. Definia el vestidor com «ambiciós» i també «optimista», i deia igualment que el «repte» no és cap altre que el de tancar l'any amb l'ascens a la butxaca. «No hi ha cap pressió afegida que ens desviï d'aquest camí i des del primer dia ja vam decidir que aquest era el nostre objectiu. És per això que treballarem, per intentar-ho», deia. Es mostrava, a més, convençut que «amb l'ajuda de la nostra gent i la professionalitat de tots nosaltres ho mirarem d'aconseguir».

Setmana intensa

Amb l'inici de la competició a tocar, el Girona viu una setmana d'allò més intensa. Als partits amistosos del divendres (Nàstic) i dissabte (Osca) se'ls uneixen els entrenaments. Ahir, multitudinari a l'Escala. Avui, ja sense públic, doble sessió, mentre que tant demà com el dijous els d'Unzué s'exercitaran només al matí.