09 de agost de 2019
09.08.2019

El Girona rep un cop de mà del City per fer caixa amb Porro

El club anglès decideix rascar-se la butxaca i paga per fitxar el prometedor futbolista extremeny, abans de cedir-lo al Valladolid

08.08.2019 | 23:22
Porro encara Ristic, del Montpeller, en l'últim partit com a futbolista del Girona.

Poques vegades, la carrera d'un futbolista del Girona havia sigut tan meteòrica com la de Pedro Porro. Ha fet un veni, vidi, vici en tota regla. El club va ser hàbil l'estiu del 2017 i el va convèncer perquè sortís del Rayo Vallecano, deixant de banda ofertes de grans clubs europeus. L'extremeny, llavors encara juvenil, comptava amb un munt de pretendents perquè apuntava maneres. A Montilivi no ha fet altra cosa que corroborar-ho. En dos anys ha destrossat registres al juvenil, ha debutat a Segona B, també a la Copa del Rei i fins i tot ha tingut protagonisme a la Primera Divisió. I no poc. Suficient per amanir-ho amb alguna que altra convocatòria amb les categories inferiors de la selecció espanyola. Una etapa prolífica que acaba de posar el seu punt i final. Ahir es feia oficial el traspàs del futbolista, de nou amb un munt d'equips que li anaven al darrere. Però finalment ha sigut el Manchester City el que ha guanyat la subhasta. Rep així un bon cop de mà el Girona del seu millor soci. Perd un jugador amb un gran futur per davant, però fa caixa, possiblement ara el més important. No van trascendir xifres perquè ningú a Montilivi, com és tradició, va voler dir res. Ni de bon tros s'arriba a la clàusula. Es parlava d'entre 10 i 14 milions d'euros, tot i que alguns mitjans anglesos reduïen aquesta xifra. Sigui quin sigui, el pessic és prou bo pel club català, que tindrà ara més marge de maniobra per fitxar primeres opcions i així completar la plantilla, per pagar -si s'escau- alguna rescissió, i per convèncer aquells futbolistes que encara dubten que la millor opció és la de quedar-se i no pas la de fer les maletes.

Des de mitjan juliol que el Girona no anuncia cap fitxatge. L'últim, el de Samu Sáiz. Il·lusió al principi entre l'afició, que es va anar traduint en desesperació amb el pas dels dies i la manca de moviments. Pacient, la direcció esportiva que encapçala Cárcel ha preferit primer tancar algunes carpetes a l'espera per llançar-se a lligar les «quatre o cinc» incorporacions que el tècnic Juan Carlos Unzué endevinava ara fa just una setmana. Calia desencallar primer algunes operacions per llançar-se a concretar-ne d'altres. I un dels noms propis, protagonista des de fa mesos, era el de Pedro Porro. Fa temps que se'l situava més a fora que no pas a dins. Amb 34 partits aquesta última temporada amb el primer equip, sumats a la seva joventut i projecció, li posaven data de caducitat a Girona. La qüestió era saber on acabaria. S'havia parlat molt del València, que l'ha estat seguint durant tot aquest temps. Al final, res de res. Ha sigut el City el que l'ha acabat pescant. No pas perquè jugui a les ordres de Pep Guardiola a la Premier, sinó per trobar-li un destí en forma de cessió. Sembla que serà, a l'espera que sigui oficial, el Valladolid. Curiosament, un rival per la permanència ara fa uns mesos; també un dels equips esquitxats pel cas Oikos i al que des de Montilivi s'esperava ensorrar per tal de tornar a Primera als despatxos. O el mateix destí que van triar Kiko Olivas i Rubén Alcaraz, amb passat blanc-i-vermell.

En declaracions facilitades pel club, Cárcel aplaudia la «gran evolució» de Pedro Porro a Girona i també reconeixia que vendre'l aquest estiu era una «possibilitat» que es tenia molt present a l'entitat. «Jugant a Segona i sent tan jove, la seva vàlua es podia perdre. Per això que vam anar al mercat i van aparèixer diverses situacions, però finalment s'ha decidit pel Manchester City en creure que era la millor decisió pel seu futur». Un moviment que veu amb bons ulls pels seus propis interessos. «Estem contents, aquest traspàs ens pot ajudar a mantenir totes les peces que volem». Llegint-ho entre línies: més líquid per fer un esforç si cal convèncer, per exemple, Cristhian Stuani perquè es quedi.

I què en diu el propi Porro? Ell, feliç per pujar un o dos esglaons. Però també per l'etapa que ha viscut aquí. «He passat els dos millors anys de la meva vida. Estic molt content amb la feina que s'ha fet amb mi i dono les gràcies a tots aquells que m'han ajudat. Espero, en un futur, poder tornar a compartir vestidor amb tots ells». L'extremeny té molt clar que «Girona sempre estarà marcat al meu cor» perquè aquest ha sigut el club que li va donar «l'oportunitat» de jugar a Primera. «Sempre tindré bons records i els desitjo el millor. Espero que puguin pujar aquest any», afegia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook