Aquest vespre, a partir de les vuit, el Girona juga l'últim partit de pretemporada. Rep l'Osca, amb qui compartirà categoria aquesta temporada després que en la passada tots dos equips fossin incapaços de quedar-se a la Primera Divisió. Serà una bona prova de foc a pocs dies perquè comenci la Lliga, per la qual cosa el tècnic Juan Carlos Unzué ho aprofitarà per fer jugar els més habituals i presentar un onze que probablement s'assemblarà al que la setmana vinent s'enfrontarà a l'Sporting de Gijón a l'estadi. El que està clar és que no tindrà res a veure amb l'equip que va presentar ahir al Nou Estadi de Tarragona. 24 hores abans del duel d'avui amb els aragonesos, els blanc-i-vermells van enfrontar-se al Nàstic i ho van fer amb una minsa participació dels futbolistes del primer equip. El matx, que serveix per treure poques conclusions, va premiar la insistència dels locals, que van igualar en l'últim sospir un marcador que s'havia encarregat de desnivellar el Choco Lozano a la primera meitat.

No se sap què passarà amb el davanter hondureny. Un any i mig després del seu aterratge no ha acabat de rendir, amb els números a la mà, com s'esperava. De moment està decidit a guanyar-se la confiança d'Unzué, però el club ha reconegut obertament que si rep una oferta que li faci patxoca, o si s'hi acaba entenent, el jugador marxarà. I ell, si es produeix aquesta situació, no dirà pas que no. Ahir va decidir aprofitar l'oportunitat. Pocs minuts després que Kévin Soni fes tremolar el pal de la porteria defensada per Bernabé, Lozano es va inventar un cacau des de la frontal davant el qual el porter no hi va poder fer res. Un gol que traslladava al marcador els bons primers minuts dels gironins. Completaven la nòmina dels jugadors del primer equip Juanpe Ramírez, que exercia de capità, i Pape Diamanka. Tots dos han deixat enrere les seves respectives lesions i Unzué va creure convenient donar-los ahir l'alternativa.

També va jugar el porter Suárez, a l'espera de veure un encara inèdit Yassine Bounou. L'asturià, sota pals, va ser un dels protagonistes i va aparèixer quan el Nàstic va despertar. Els de Xavi Bartolo, que aquest any competiran a Segona B, van guanyar-se l'aplaudiment de la seva gent. D'entrega i ganes de buscar l'empat no els en va faltar. El van trobar, però abans protagonitzarien unes quantes oportunitats que no es van traduir en gol perquè Suárez o la manca de punteria ho van impedir. El porter va rebutjar els xuts de Márquez i Brugué, abans que Pol Prats xutés massa desviat. A la represa, tres quarts del mateix. Fins i tot David Goldar va enviar la pilota al travesser. Abans l'havien tingut Pol Ballesteros, Bonilla i Pereira.

El Girona, descafeïnat, havia anat de més a menys i els canvis tampoc l'ajudaven. Sí, Soni l'havia tingut a l'inici del segon acte i Paik va fregar el segon amb un gran llançament de falta que Bernabé va refusar amb una bona intervenció. Però a l'equip se'l veia més decidit a multiplicar-se en tasques defensives per evitar un mal major que no pas en generar ocasions d'atac. Tanta insistència li va donar una alegria al Nàstic i, a més, a l'últim minut. Lolo Plá va fer l'empat just abans del xiulet final, aprofitant una bona passada de Pol Ballesteros.