12 de agost de 2019
12.08.2019

L'estiu encara no ha definit com serà el nou Girona d'Unzué

El tècnic navarrès començarà la Lliga després d'haver viscut una pretemporada atípica en què ha repartit minuts entre 35 futbolistes, ha patit lesions inesperades i ha fet constants canvis de sistema que impedeixen descobrir a què vol jugar

12.08.2019 | 00:14
L'estiu encara no ha definit com serà el nou Girona d'Unzué

La pretemporada del Girona 2019/20 ja s'ha acabat. I si el tòpic diu que en aquesta fase és quan s'han de fer les proves, Juan Carlos Unzué pot estar content. El navarrès, que enceta un projecte que només tirarà endavant si els blanc-i-vermells pugen a l'elit -així ho estipula el seu contracte-, ha aterrat a Montilivi en una època complicada. Perquè si la transició entre Pablo Machín i Eusebio va ser dolça, perquè es va produir des de la bonança dels resultats, aquesta no promet un camí tan fàcil. L'exigència de recuperar la Primera Divisió sigui com sigui, l'elevat pressupost que tindrà tenint en compte la nova categoria i els actius que construeixen una plantilla destinada a fer coses importants, haurien de jugar a favor seu. Però, coses del futbol, també se li pot girar en contra; perquè el que no sigui aconseguir que tot funcioni com es pressuposa que ho hauria de fer pot portar cap a una angoixa que faria més mal que bé.

Malgrat començar els tres primers amistosos guanyant, el Girona arribarà a la jornada inaugural del campionat després d'haver punxat quatre vegades seguides. En total, els gironins han guanyat tres partits, n'han empatat un i n'han perdut tres més, amb un balanç idèntic de gols a favor i en contra: nou. Juan Carlos Unzué ha fet jugar 35 futbolistes, i en podrien haver estat més, perquè ni Sebas Coris, ni Yassine Bounou, ni Seydou Doumbia han participat. Qui més ho ha fet ha estat Alcalá, que lidera la classificació amb 427 minuts. Un dels que menys, descomptant la imprevista presència dels futbolistes del juvenil i del Girona B a Tarragona, ha estat Carles Planas, que arrossega molèsties des de l'estrena contra l'Al-Arabi. Segurament, Unzué -com qualsevol entrenador- voldria haver arribat al debut amb un onze més definit i amb millor càrrega de minuts. Però entre la falta de fitxatges en posicions concretes i les inoportunes lesions tot s'ha esguerrat. Sense anar més lluny, contra l'Osca, Bounou tenia molèsties a l'espatlla i Aday Benítez i Jairo Izquierdo, que tampoc van jugar divendres contra el Nàstic, tenien molèsties i no van participar per precaució.

Tampoc ha ajudat que Juan Carlos Unzué, tal com va fer Eusebio el curs passat, canviï de sistema amb tanta facilitat. Perquè, i en l'última derrota per 0-2 es va veure amb claredat, l'equip no van tan de pressa a aprendre els patrons de tres sistemes que si només hagués de memoritzar-ne un. Eusebio solia dir que poder jugar amb diferents propostes enriquiria una plantilla que va començar amb molt bones intencions però que, quan es va espantar, va acabar perduda. I Unzué també ha explicat que una de les seves màximes prioritats és construir un equip «camaleònic». Per això se l'ha vist -també a mig partit- passar d'un 4-3-3 a un 4-2-3-1, sense oblidar el 3-4-2-1 amb carrilers. El navarrès s'ha dedicat a protegir especialment el mig del camp, orfe d'un pivot defensiu que ompli les vacants de David Timor, Rubén Alcaraz, Douglas Luiz o Pere Pons, quatre dels futbolistes que han abandonat el Girona en els últims estius. Si la intenció és situar un migcampista d'aquest estil al davant de la defensa, i que equilibri tot el potencial que s'entreveu quan Borja García, Samu Saiz, Marc Gual i Cristhian Stuani coincideixen a l'onze, els set amistosos de la pretemporada han servit per demostrar que Unzué no en té cap. De fet, qui va actuar en aquest rol al principi va ser Èric Montes, nou jugador de la Cultural Lleonesa. Si ha tocat jugar amb un doble pivot, la darrera parella utilizada ha estat la de Jofre Cherta -un diamant que encara s'ha de polir- i Àlex Granell, que també ha compartit posició amb Diamanka o Paik, un futbolista que té les ales tallades per la seva condició d'extracomunitari. L'any passat, Eusebio va alinear Muniesa en comptades ocasions, i fins i tot Machín havia utilitzat Juanpe. Però cap d'ells hauria de ser l'escollit, perquè aquesta peça és la que permetrà ordenar la cavalleria ofensiva. Tampoc encaixa el perfil de Gerard Gumbau, que brillarà molt més acompanyat que no pas encarregant-se sol de la feina fosca.

Pendents d'Àlex Gallar i de saber si l'economia permet portar un lateral que cobreixi la baixa de Valery, la defensa també necessita reforços. Perquè ara mateix Unzué només compta amb tres centrals i, per exemple, si vol jugar amb un sistema de tres al darrere, qualsevol eventualitat l'afogarà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook