Per més anys que passin, a Girona perdurarà el trist record del que va haver de patir Montilivi el 7 de juny del 2015, un dia que ha passat a la història com un dels més obscurs des que es va fundar el club, gairebé nou dècades enrere. L'equip es va quedar sense ascens a Primera de la manera més cruel possible. Els dits acusadors van trigar ben poc a assenyalar el Lugo. Se'l culpava de deixar-se la pell en un partit en què no es jugava res (ja tenia la permanència a la butxaca) i ben aviat va créixer el pensament que els maletins havien fet la seva feina. Si això era cert, el conjunt gallec s'hauria endut un bon pessic perquè va acabar empatant amb un gol de Pablo Caballero al descompte. Naixia així una animadversió cap al Lugo, que no va ser l'únic que va posar-se a la diana. També l'Sporting. El conjunt asturià era el principal rival del Girona. Tots dos buscaven la segona plaça i va ser l'equip llavors entrenat per Abelardo Fernández el que se la va endur. Afavorit pel resultat dels de Machín, va guanyar per més de dos gols al Betis (0-3). Aquell cap de setmana es posava la primera pedra d'una rivalitat que, amb el pas dels temps, ha anat perdent pistonada. Potser perquè ni Girona ni tampoc Sporting s'han tornat a veure les cares. Ho faran el diumenge i, per primera vegada després d'uns anys, cinc temporades més tard, tornaran a compartir competició.

Ha passat el temps. Poc més de quatre anys i no hi ha hagut cap enfrontament a la gespa perquè, quan un ha estat a Primera, l'altre ha militat a Segona. I a la inversa. Això sí, la tensió s'ha allargat durant alguna temporada. Primer, perquè la tensió s'ha traslladat a les xarxes socials, un nou camp de batalla dels nostres temps. Potser és entre els aficionats on encara perdura la rivalitat. I després, perquè va produir-se un fet que va tornar a disparar les desavinences entre una i altra entitat. Tot plegat, pel fitxatge d'Álex Menéndez. El defensa rescindia amb l'Sporting i arribava a un acord per incorporar-se al Girona. Fins aquí, tot normal. El problema va arribar quan no va poder acabar el primer entrenament per culpa d'una greu lesió al genoll. El futbolista va defensar que se la va fer llavors. Des de Montilivi s'assegurava que la dolència ja existia abans de la contractació del jugador i, per aquest motiu, el va rescindir ipso facto. Suficients ingredients per tornar a fer bullir l'olla i obrir de nou la ferida. Mesos després, Menéndez i el Girona arribaven a un acord en un acte de conciliació celebrat als jutjats. El club accedia a abonar una compensació econòmica. Defensava la seva postura, això sí, però decidia pagar una quantitat al jugador «per la situació personal viscuda i els danys derivats del procediment».

Superat un i altre incident, i amb la diferència de categories pel mig, tots dos equips s'enfrontaran de nou aquest diumenge i ho faran per obrir la Lliga a Montilivi. Ben pocs jugadors hi ha a totes dues plantilles que puguin recordar els fets de la temporada 14/15. Poquíssims. Per part de l'Sporting només continuen Carlos Carmona i Pablo Pérez. A Girona hi ha Àlex Granell i Aday Benítez, tot esperant veure què és el que passa amb Sebas Coris, el futur del qual és una veritable incògnita. La resta han canviat d'aires. Un dels que va defensar els colors del conjunt asturià aquell curs, Bernardo Espinosa, fins i tot ha jugat al Girona els dos darrers anys. Hi pertany encara, tot i estar cedit a l'Espanyol.

La d'aquest cap de setmana serà la vuitena vegada que un i altre conjunt disputaran un partit oficial a terres gironines. Els precedents són favorables als de casa. Només hi ha una victòria de l'Sporting, l'any 1957, quan encara se l'anomenava Real Gijón: 0-1 als d'Emilio Aldecoa. La resta, fins a quatre victòries del Girona (4-2 el 1948, 4-1 el 1951, 3-1 el 2012 i 2-1 el 2013), i un parell d'empats. El més recent, un 0-0 el 2015.