Juan Carlos Unzué irradia competitivitat. La Lliga comença avui i el tècnic navarrès ja sent el cuquet. Tant de bo sigui un bon presagi. «Soc molt positiu, sento molta ambició quan arriben els partits. Hem d'aprofitar la derrota de dissabte i adonar-nos de quin és el camí a seguir. És un tòpic, però tothom vol començar amb victòria i espero que així sigui. Durant la setmana, els futbolistes m'han demostrat que ho volen i que estaran a prop del seu màxim nivell», va expressar, en una roda de premsa en què va deixar clar quines seran les seves pautes d'actuació aquesta temporada: a casa no hi haurà llista de convocats i no cal ni preguntar a quins jugadors alinearà, perquè ho mantindrà en secret. «Tinc la ferma idea de com i qui actuarà, però no donaré informació al rival. El dibuix no crec que sigui determinant, ni de bon tros, i vull mantenir el neguit de qui jugarà o no; als protagonistes no els ho dic fins dues hores abans. És una norma que tinc amb mi mateix, i m'agrada perquè així tots arriben pensant que poden jugar». Amb les baixes de Valery i Carles Planas, lesionats, va dir que Ignasi Miquel i Gerard Gumbau «estan preparats per competir» i que el principal damnificat pel fet de poder inscriure només dos extracomunitaris -en comptes dels tres a Primera- ara mateix és Paik, que no podrà participar perquè el club ha activat les fitxes de Mojica i Lozano. La incertesa de no saber quants dels jugadors que avui jugaran d'inici continuaran a la plantilla també condiciona. «Si pogués fer alguna cosa, ho faria, tancaria el mercat abans d'hora. Tot seria més just i més senzill, perquè penso que no variaria gaire la tipologia de fitxatges que es fan a última hora. Això els clubs ja ho saben, ara el que s'està fent és jugar amb les negociacions. Crec que avançaríem feina i aniríem més directes. De totes maneres, intentaré que tothom estigui net mentalment», va afegir, abans de ser preguntat per les possibles incorporacions que encara han d'arribar. «Ens falta gent al mig del camp i a dalt, però més enllà de les intencions hi ha peces que poden marxar. Ja no són només les necessitats que tinguem, perquè tot pot dependre dels comiats. No tinc més remei que intentar conviure amb això».
L'entrenador del Girona va parlar sobre la igualtat que existirà al llarg de les 42 jornades. «Veig una Segona Divisió amb molts equips històrics i una gran pressió pel que han sigut; també n'hi ha de més petits que fa uns anys que hi són i senten que formen part del futbol professional, amb tots els arguments. I després els descendits, que també són casos especials, perquè tenim una mica més de pressupost però venim d'un descens i el moment és delicat perquè no saps com respondràs. Poso tot això en una coctelera i em surt molta igualtat, que no és res nou. Dels vint-i-dos equips, m'atreviria a dir que, al llarg del curs, setze senten que poden anar a Primera i setze més veuen el pou molt a prop. Hi haurà moments per tot. Això genera il·lusió, sí, però també pànic. I aquí és on juga un paper clau l'afició. Passarem moments difícils, i el sentiment de pertinença pot decantar la balança a favor nostre». Unzué aposta perquè Montilivi no fallarà. «Quan som part d'alguna cosa, ens sentim més forts, i això és bonic tenir-ho respecte al club de la teva ciutat. L'afició ha fet la part més important, abonar-se i fer-se soci. A partir d'ara, la responsabilitat és nostra. Hem perdut els últims amistosos, però els animo a venir perquè farem tot el possible per guanyar i ens esforçarem perquè se sentin orgullosos, que reconeguin el seu equip més enllà del resultat». Feliç per la renovació d'Àlex Granell -«no hi ha ningú imprescindible a la vida, però per una qüestió de jerarquia i d'identitat, la renovació és clau. La seva sortida ens hauria fet mal»-, també va tenir temps per elogiar l'Sporting: «És un rival molt difícil de guanyar, he vist una evolució en el seu joc. Possiblement, sigui un partit de desgast».
