El 2 de desembre de 1934, el Girona va disputar el seu primer partit a la Segona Divisió. Va ser contra l'Osasuna, a Pamplona, i va perdre per 3 a 1. La que avui comença és la 22a temporada dels gironins a la categoria de plata. El primer triomf no es va fer esperar, perquè va arribar l'any següent: 2 a 0 contra l'Irun. I per trobar l'última derrota, cal remuntar-se a la temporada 2011-12, en què l'Elx va golejar a Montilivi (1-4). Les últimes cinc temporades que hi va estar, doncs, van concloure invictes: 0-0 contra el Sabadell, 1-0 amb l'Alabès i el Racing, 0-1 davant del Bilbao Athletic i 3-3 contra el Sevilla Atlètic, remuntant un marcador desfavorable de tres gols. Allò va ser fa tres anys, en el curs que acabaria amb la ciutat sent de Primera.

El balanç dels gironins en aquests 21 anys és positiu: han sumat 9 victòries, 4 empats i 8 derrotes. Cal destacar la pallissa rebuda l'any 1948 a Santander (7 a 1 contra el Racing). I com a anècdota, una estrena contra l'Sporting una temporada després, la 1949-50: els gironins no van tenir res a fer perquè van perdre 5 a 2. A banda de l'esmentat triomf contra l'Irun, la victòria l'any 2010 davant del Tenerife (4-2), la tarda que Jandro Castro enamoraria Montilivi, va ser l'única amb més d'un gol de diferència. Perquè el Girona sempre ha estat un club patidor, que havia de fer molts esforços per superar el Badalona (1-2 i 1-0), el Burgos (2-1) o per gaudir de la preciosa victòria a Balaídos amb Jaume Duran com a protagonista i el Celta com a rival.

Qualsevol comparativa amb l'Sporting té les de perdre, perquè els asturians acumulen 46 cursos a la categoria de plata. Més del doble, aviat és dit. El balanç també és positiu: 22 victòries, 9 empats i 15 derrotes, des de la temporada 1928-29, que es van estrenar amb derrota al camp del Deportivo (1-0), fins a les dues últimes temporades, en què van empatar consecutivament contra l'Alcorcón (0-0 i 1-1). De fet, l'Sporting no guanya en una estrena des del curs del seu últim ascens a Primera. Sí, aquell que li va pispar al Girona, que va patir un drama considerable empatant al descompte contra el Lugo. Aquell curs, van començar guanyant contra el Numància (1-2). Per buscar l'última derrota, no cal moure's de Sòria. Només cal tirar dos anys enrere, i el resultat va ser de 2 a 0. A principis dels anys 1930, mentre el Girona feia els seus primers passos, l'Sporting ja encaixava golejades: 5-2 a Sevilla l'any 1932, 5-2 a Sabadell l'any 1933 o 5-3 contra l'Unión l'any 1935. Oblidada la maneta davant dels blanc-i-vermells en l'única estrena que tots dos han compartit fins ara, l'any següent marcaria sis gols al Numància.

Curiosament, el conjunt de José Alberto sempre s'ha caracteritzat per patir lluny de casa: de les 18 estrenes, el balanç és de 4 victòries, 4 empats i 10 derrotes. El Girona, en canvi, a casa té la directa posada: en 11 duels, ha viscut 6 triomfs, 2 empats i 3 derrotes. De fet, si comptem els dos anys a Primera, els d'Unzué encadenen 7 anys consecutius sense perdre en un debut. Que en siguin vuit, se sabrà avui.