19 de agost de 2019
19.08.2019

El líder

19.08.2019 | 00:44

Com aquell pistoler que entra altiu i segur de si mateix en un nou poble de l'oest americà, lliga el cavall a mig carrer i entra al saloon obrint les portes de bat a bat, mig amagant la seva penetrant mirada sota el barret de cowboy i deixant veure les dues pistoles que li pengen a banda i banda de la cintura.

Més o menys això va fer Juan Carlos Unzué el primer dia que va trepitjar la sala de premsa de Montilivi, per fer-ne la seva presentació com a nou tècnic del Girona. Havia deixat el cavall lligat a fora i va saludar tothom amb un: «el nostre objectiu és tornar el Girona a Primera». Encara no havia desenfundat i ja tothom li feia confiança. Bé és veritat que l'ajudava el fet que el poble havia passat moltes penúries només unes setmanes abans, i que per tant, tothom necessitava un nou líder amb qui encomenar-se. Vaja, el nou pistoler que mira d'arreglar les coses a les bones, però que no dubta a posar-se dur si la situació ho requereix. I és que Unzue va voler agafar el rol de líder des del primer dia, de fet, des del primer moment. I a partir d'avui serà quan s'haurà de veure si l'ha d'exercir o bé si dona protagonisme als seus jugadors.

Si la pilota entra, fa la sensació que el tècnic no tindrà cap inconvenient, tot al contrari, en fer un pas al costat i en deixar que l'idolatrat sigui Stuani; que el referent sigui Borja; que l'estimat sigui el capità Granell o que el fiable a ulls de la parròquia de Montilivi sigui Juanpe. Sense descartar que algun dels nous es guanyi també els favors de la graderia.

En canvi, si no es guanya, aleshores és fàcil que veiem aparèixer el barret, les pistoles i que sentim el soroll fort de les camperes en trepitjar el terra de fusta de la cantina. Seria una mala notícia per les aspiracions col·lectives, però bona perquè fa la pinta que el nou líder no tremola, sap de què va i te les idees clares. Com sempre manarà el caprici de si la pilota vol o no vol entrar i la capacitat d'anar eliminant rivals, a mesura que aquests apareguin a la pel·lícula. És clar que caldria tenir en compte a l'hora de començar, que als bons, a mig fer, a vegades també els fereixen i passen mals moments, però que se solen refer i acaben guanyant. Ho dic perquè la pel·lícula que va començar ahir ja sabem que serà molt llarga. Mentrestant, que no li falti aigua al cavall.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook