19 de agost de 2019
19.08.2019
· OPINIÓ

La lluita fins al final dona el primer punt al Girona

19.08.2019 | 00:44

Un dels clubs amb més història del futbol espanyol va inaugurar la temporada oficial a l'estadi de Montilivi. L'Sporting de Gijón va passar per Girona i va aconseguir un empat treballat en un matx on fins i tot va estar a punt de guanyar. Els d'Unzué van anar de menys a més en un partit que va mostrar una primera part igualada i que es va desequilibrar a partir de l'expulsió del defensa visitant Damián Pérez. Amb temps al davant tot feia pensar que la victòria no es podia escapar però el gol visitant va obligar els gironins a lluitar fins al final per poder, com a mínim, salvar un punt. El Girona no va aconseguir el resultat esperat en la seva tornada a Segona però sí que va demostrar mentalitat, ganes, ambició i actitud per intentar guanyar un partit que s'havia complicat molt.

Igualtat a la primera part. Juan Carlos Unzué va deixar clar durant la pretemporada que volia un Girona amb capacitat d'adaptar-se a qualsevol sistema de joc: el tècnic gironí prioritza els conceptes del joc per sobre del dibuix tàctic. L'equip està buscant la millora en l'aspecte defensiu, en què la pressió a camp contrari ha de ser una de les bases per poder condicionar els rivals amb l'objectiu de recuperar la pilota el més ràpid possible. Ahir els locals van jugar amb Juan Carlos a la porteria, una defensa de tres centrals on el debutant Ignasi Miquel es va situar a l'esquerra, Juanpe a l'eix i Pedro Alcalà a la dreta. Als carrils Pablo Maffeo ocupava la banda dreta mentre Johan Mojica realitzava els mateixos moviments a l'esquerra. Quan els locals tenien la pilota les dues bandes del Girona podien aparèixer en atac, s'incorporaven i entraven des del darrere buscant profunditat. Els problemes arribaven quan els asturians disposaven del control del joc; com que el Girona defensava formant una línia de cinc futbolistes Maffeo i Mojica estaven molt enrere i les possibilitats d'atac es reduïen. Al centre Diamanka i Àlex Granell eren els encarregats d'aportar l'equilibri atac-defensa. Pel doble pivot passaven les oportunitats de creació però el replegament de l'Sporting dificultava la creació d'espais. Borja García va aparèixer en comptades ocasions mentre Jairo, situat entre línies, no es va trobar tan a gust respecte quan juga a banda. A la davantera Marc Gual no apareixia i poc acompanyat en atac intentava les desmarcades a l'espai per sorprendre a l'esquena dels centrals, però sense possibilitats de rebre pilotes en condicions favorables. L'Sporting, dirigit per José Alberto López, tècnic sorgit del futbol base de Mareo, va plantejar un partit on defensava en un sistema 1-4-4-2 replegant al mig camp i atacava desplegant-se amb un 1-4-3-3. La mobilitat al centre de futbolistes com Nacho Mendez i Manu García també va condicionar el joc dels blanc-i-vermells, que van haver d'implicar-se molt en tasques defensives.

Reacció d'Unzué quan arriba la superioritat. Ja a l'inici de la represa es va poder veure la millor versió dels gironins que van augmentar el ritme de joc, la pilota circulava a major velocitat i els locals s'associaven millor quan trepitjaven la frontal de l'àrea rival. Calia recuperar la pressió alta a camp contrari, la posició inicial i l'alçada on es col·locava la defensa gironina dificultaven als asturians l'inici del joc quan Mariño es disposava a realitzar els serveis de porteria. Marc Gual era el primer a iniciar el moviment defensiu, rere seu també acompanyaven Borja García i Jairo Izquierdo, no es deixaven espais entre línies i la recuperació era efectiva. Per pressionar cal estar bé físicament, també cal organitzar-se correctament al mateix temps que és necessari elegir molt bé els llocs on efectuar la pressió i els moments. Amb més de mitja hora al davant, l'Sporting va rebre l'expulsió per vermella directe de Damián Pérez i el tècnic asturià va situar el seu equip amb un 1-4-4-1. La reacció de l'entrenador del Girona no es va fer esperar: Juan Carlos Unzué va prescindir de Pedro Alcalà, va deixar a Juanpe i Ignasi Miquel com a centrals per donar entrada a Gerard Gumbau, que es va situar per davant de la defensa. En atac Diamanka deixava el seu lloc a Samu Sáiz, les possibilitats ofensives augmentaven però no es podien concedir accions a l'adversari. Era el moment de mantenir la possessió de la pilota, d'assegurar la passada i de tenir paciència. L'Sporting es va organitzar en defensa, no concedia espais i buscava sortir al contraatac. En quedar-se en inferioritat, els locals van centrar tots els esforços a defensar bé i més ho volien fer quan en una acció individual Aitor fa executar un xut perfecte que es va colar per l'esquadra de la porteria defensada per Juan Carlos. Poc després, en una bona jugada de Marc Gual, Borja García va tornar a igualar un matx en el qual els gironins van acabar tancant al seu rival deixant-lo contra les cordes.

La temporada serà llarga. La Segona Divisió està farcida de partits, una Lliga de 22 equips on pot afegir-se una promoció d'ascens que pot obligar els gironins a disputar fins a 46 partits per poder assolir novament el retorn a Primera Divisió. Es preveu una temporada dura on serà necessari mantenir un bon nivell competitiu, on la igualtat que hi haurà entre la majoria d'equips farà que per visualitzar el desenllaç final caldrà esperar fins al mes de juny. Deportivo de la Corunya, Màlaga, Rayo Vallecano, Osca, Las Palmas, Sporting o Saragossa s'entreveuen com a rivals dels del navarrès Juan Carlos Unzué. La competició està plena d'històrics i la majoria d'ells amb un objectiu comú, el retorn a l'elit. El Girona ha començat sumant en un mes d'agost on encara queda treball per fer: la composició final de la plantilla, la situació de Stuani i Bounou i les possibles incorporacions de darrera hora poden servir per reforçar o fins hi tot desmillorar un equip que encara té molt marge de millora.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook