19 de agost de 2019
19.08.2019
Girona 11Sporting

Un punt per començar i molts deures per fer

El Girona evidencia que encara està lluny de la seva millor versió i empata davant un Sporting amb 10 gràcies a un gol «in extremis» de Borja

19.08.2019 | 00:44

Tothom sap com hauria acabat la pel·lícula la temporada passada. Tot i jugar contra deu tot fent mèrits per puntuar, el rival s'hauria endut la victòria amb un gol a tocar del final i la música, un cop més, hauria sonat al vestidor visitant. Era el pa de cada dia a Primera. Una història massa coneguda i un dels principals motius que van dur el Girona cap al pou del descens. Ahir, tot i que a aquest equip encara li falta molt per arribar al seu estat òptim, aquella mala fortuna sembla que l'està abandonant. No del tot, però la història és una altra. Perquè en l'estrena, els xuts de l'Sporting que un altre dia haurien acabat al fons de la porteria, van topar amb el porter o van picar al pal. Perquè tot i rebre una gerra d'aigua freda al 86, la insistència va tenir premi i uns minuts més tard Borja García va rubricar la seva exhibició amb l'empat. Un 1-1 per començar la Lliga d'un Girona que va anar de menys a més, capaç de signar badades al darrere dignes d'estudi, però també amb aquella rauxa que tant el caracteritzava tampoc fa massa temps. En definitiva, un punt, el primer, que és benvingut. Si es vol pujar, tot el que sigui sumar sempre és positiu.


I això que el primer ensurt arribava gairebé sense avisar, una bona estona abans del xiulet inicial. Es feia públic el primer onze, on no hi apareixia Cristhian Stuani. Les alarmes s'encenien i això que la pilota encara no havia començat a rodar. Unes molèsties musculars que fa dies que li fan la guitza l'impedien vestir-se de curt. La por de perdre'l ara que el mercat encara està en dansa és multiplica. Baixa sensible, que s'unia a la d'un Marc Muniesa que s'està rumiant això de marxar cap al Qatar. En definitiva, només tres centrals de la primera plantilla disponibles i tots tres a l'onze: Alcalá, Juanpe i Ignasi Miquel. A la banqueta, els joves Cherta i Resta, que jugaran al filial de Primera Catalana, per engreixar una llista amb massa baixes per començar una Lliga. Veient el panorama, Unzué va apostar per jugar amb una defensa de cinc, amb Maffeo i Mojica als carrils. Jairo era titular, mentre que el fitxatge estrella de l'estiu, Samu Sáiz, esperava la seva oportunitat a la banqueta. Jugués qui jugués, la cita havia generat certa expectació en tractar-se del debut a la Lliga i del retorn a Segona. El públic va respondre omplint les graderies i ben aviat es va distreure perquè el partit va començar mogut. El problema, és que la gatzara va durar només el primer quart d'hora. Temps en què el Girona va oferir una bona cara fins que, a mesura que va avançar el cronòmetre, va decidir repetir errors i imprecisions per acabar desesperant la seva pròpia afició.

Jairo va oferir detalls de qualitat i per a l'esperança. Instal·lat a la banda dreta, va córrer a la pressió, va demanar la pilota en tot moment i va intentar associar-se amb Maffeo. Ell mateix va protagonitzar l'única acció d'atac amb cara i ulls del primer acte. Al minut 4, va rebre escorat a la banda, es va anar perfilant i va provar un xut col·locat que Mariño va rebutjar amb una plàstica estirada. Com que l'Sporting no estava per romanços, va respondre ben aviat, quan Pablo Pérez va trencar la defensa i es va plantar sol davant un sòlid Juan Carlos. El porter va treure una gran mà. I al 14, poc després que Mojica fos atès per una topada amb un rival, era Marc Gual qui burlava Babin per, després, xutar massa alt. Fins aquí. Perquè a partir de llavors, el Girona va prémer el pedal del fre. Se li van acabar les idees i va abusar de la pilotada sense sentit. Gual gairebé ni la va olorar, mentre que Borja García va entrar molt poc en joc. El duel va entrar en una fase farcida d'imprecisions. Ho va aprofitar l'Sporting, més ben situat a la gespa, pacient, tot esperant la seva oportunitat. En va tenir alguna i de clara al llindar del descans. Mentre la defensa dels d'Unzué s'ho mirava, Pablo Pérez va apretar a córrer cap a la porteria contrària tot sol. Si no va rematar, va ser perquè Diamanka va córrer més ràpid que ningú. Un minut més tard, era Djuka qui ho provava. Cacau creuat amb molta intenció que va llepar el pal dret i no va entrar per molt poc. El descans va arribar en el millor moment.

Una millora evident

Calia un revulsiu i el Girona el va trobar en Aday. Va rellevar Mojica, afectat per unes molèsties. La seva entrada al camp es va convertir en una mena de panacea. Per les seves botes va passar bona part del joc d'atac de l'equip, que va posar una marxa més. O dues. Gual va rematar tímidament a les mans que Mariño abans que el porter refusés de manera espectacular un cacau de Borja García. A aquesta efervescència s'hi va afegir una acció clau. El mateix Borja era objecte d'una contundent falta per part de Damián Pérez. En un primer instant, el joc va continuar. Quan es va aturar, el protagonisme va ser pel VAR. Trujillo Suárez va haver de revisar la jugada i va decretar que l'entrada era mereixedora de targeta vermella. L'escenari s'havia transformat completament. L'Sporting, minvat i superat, no tenia més remei que recular. Amb mitja hora per davant, el torn va ser per a Unzué. Entraven Sáiz i Gumbau i canviava el dibuix. No havia funcionat jugar amb cinc al darrere; el mig del camp pràcticament no havia aparegut i calia reforçar-lo. Es va confirmar la millora, disparant la possessió.

Ara bé, amb sensacions no n'hi ha prou i, a manca de poc menys de mitja hora, el marcador encara era de 0-0. Va saber jugar bé l'equip visitant, tot i tenir un home menys. Es va defensar amb ungles i dents, sortint amb molt de perill al contracop. Així va tenir el 0-1 Djuka. Tenia una passada clara pel seu company, però el davanter va preferir xutar. Juan Carlos, excels, va evitar el gol. Minuts més tard, el porter tornava a posar una bona mà, un minut abans que el Girona se salvés gràcies al travesser. Costava de creure, però tot i tenir un home més i la pilota, les ocasions més clares eren per a l'Sporting. Es va jugar amb poc i els d'Unzué es van acabar cremant. Semblava un déjà-vu de l'última temporada. Aitor rebia en la banda dreta de l'atac, es va generar l'espai tot acostant-se a l'àrea i d'un fort xut va batre Juan Carlos. El 0-1 arribava al minut 86. Algun tímid xiulet i aficionats que ja desfilaven cap a casa.

Hauria estat un càstig massa cruel. Així ho va entendre el Girona, que va insistir. Va tancar el seu rival, madurant cada possessió. Potser precipitant-se en ocasions, però en d'altres movent la pilota amb bon criteri. Així la va rebre Marc Gual, que es va inventar una genialitat dins l'àrea abans de cedir-la cap a Borja. El 10 no s'ho va pensar dues vegades i va fer l'empat, validat pel VAR. S'havia encara de disputar un temps de descompte etern, que va accelerar les pulsacions de Montilivi. Va tenir la victòria el mateix Borja, sense sort, i fins i tot es va reclamar un possible penal per mans.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook