Tant Gerard Gumbau com Santi Bueno, dues de les últimes incorporacions del Girona coneixen bé la casa. El de Campllong perquè es va formar a Montilivi durant gairebé una dècada mentre que l'uruguaià ha format part del Peralada, antic filial blanc-i-vermell, les dues últimes temporades. A més a més, Gumbau ja va participar en el partit de diumenge contra l'Sporting (1-1) en el que va ser la seva estrena en partit oficial amb el primer equip. Ahir, però, va ser el torn de les presentacions oficials davant els mitjans de comunicació i de les seves primeres paraules com a jugadors gironins. D'una banda, Gumbau va ser clar quan va assegurar que tornar al Girona no és cap pas enrere; ben al contrari. «Pel que fa a la categoria sí, però considero que és un pas endavant a la meva carrera fitxar pel Girona», deia convençut el gironí, que va aterrar al club el 2005 procedent del Cassà i se'n va anar el 2014 per fitxar pel Barça B. De l'altra, Santi Bueno manifestava que està decidit a lluitar per un lloc de titular entre homes consolidats a la categoria com Alcalá, Juanpe, Miquel i ara també Ramalho. Cap por té l'uruguaià malgrat ser conscient que surt «amb desavantatge». Gumbau s'ha compromès amb el Girona fins el 2013 mentre que Bueno, de 20 anys, ha signat un contracte de cinc temporades (fins el 2025).

Una sensació nova i alhora il·lusionadora és la que va tenir Gumbau en l'estrena contra l'Sporting diumenge passat. Aquell noi criat a Torres de Palau torna amb 24 anys per tenir un rol important al Girona. «Vaig sentir emoció. He crescut aquí i ara torno amb les màximes ganes d'aportar el meu granet de sorra», deia. En aquest sentit, el director esportiu Quique Cárcel recordava el valor afegit que suposa el fet de ser de la casa per a Gumbau. «Arran de l'adeu d'en Pere Pons era important que arribés algú que pogués trasnmetre els valors de l'orgull gironí», confessava un Cárcel que també revelava com a Gumbau «li brillaven els ulls» cada cop que parlava amb ell sobre el Girona abans dels partits amb el Leganés. Un dels dubtes de la seva arribada és la posició. És Gumbau el pivot defensiu que necessita l'equip? «Potser no és la seva posició específica però l'he vist molt jugant de 6 i s'hi pot adaptar. Té cos per guanyar duels aeris. Pot jugar sol, amb doble pivot o d'interior», detallava Cárcel. En la mateixa línia s'expressava el jugador que es considera «polivalent». «Puc jugar de 6 o de 8 o de doble pivot, on digui el míster».

Per la seva banda, Santi Bueno segueix els passos de Porro i Valery i ascendeix al primer equip després de passar pel Peralada. El defensa uruguaià, format al Peñarol, estava lliure després de rescindir amb el FC Barcelona, que havia pagat un milió d'euros per incorporar-lo. Bueno és conscient que la competència per algun lloc a l'onze serà ferotge amb Juanpe, Alcalá, Miquel i Ramalho però confia a guanyar-se la confiança de Juan Carlos Unzué a còpia d'entrenaments. «Són més veterans i tenen més experiència. Jo intentaré aprofitar les oportunitats que em donin», deia. Bueno reconeixia que una de les seves característiques és intentar sortir amb la pilota jugada des del darrere. En aquest sentit, Cárcel va destacar que Bueno té «un perfil futbolístic molt bo i un caràcter uruguaià que m'agrada». Per al màxim responsable esportiu, Bueno «és jove però té fam i ganes de demostrar». A més a més, Cárcel no considera que la forta competència sigui un problema per a Bueno. «Entra a un equip amb bons centrals i una dinàmica feta però de mica en mica anirà traient el nas i serà un jugador important pel futur del Girona. És un jugador de futur que està preparat per jugar a curt termini».