Què significa per vostè tornar a jugar contra el Girona?
Disputar un partit contra el Girona, vesteixi la samarreta que vesteixi, sempre és especial. Allà hi vaig estar dos anys fantàstics. Sobretot recordo amb molt fervor el darrer, el del play-off amb l'Almeria (2012/13).
Arriba bé per al partit de demà?
Sí. Estic mot content de tornar a entrar en una convocatòria. Em vaig fer mal al turmell la temporada passada contra el Mallorca i he arrossegat molèsties tot l'estiu. No he pogut fer una pretemporada amb els meus companys com m'hagués agradat fer.
Què recorda del seu últim any vestint la samarreta del Girona?
Ho recordo tot. Primer, la remuntada contra l'Alcorcón (3-2), on vam començar el partit molt malament i vam poder capgirar un 0-2 a la segona part. Pero sobretot recordo la final de la promoció d'ascens a Primera contra l'Almeria.
Què creu que li va faltar al Girona per poder superar l'equip andalús a la final del play-off
Veníem d'una temporada molt dura. Tant en el partit a Montilivi com a Almeria, molts dels nostres jugadors van arribar amb mancances físiques. De fet, jo mateix vaig jugar la final lesionat. Em vaig fer mal a les semifinals contra l'Alcorcón i no vaig tenir temps de recuperar-me.
Aquell partit contra l'Almeria va ser el seu darrer amb el Girona. Tot i això, encara els segueix?
I tant. Sempre els he seguit i sempre els seguiré. Van ser dos anys magnífics. Tinc molta estima al club, que em va tractar molt bé des del primer dia, i a l'afició.
Per tant, deu haver seguit tant el famós partit del Lugo com els dos anys a Primera Divisió?
No el vaig poder veure perquè era a Paraguai. Però el vaig poder seguir per les xarxes socials. Va ser una pena que no s'aconseguís l'ascens. No obstant, es va aconseguir dos anys després de manera molt merescuda. Aquell ascens me'l vaig fer meu, era com si jo també l'hagués assolit. Em vaig posar molt content per tothom.
Tot i haver passat sis anys de la seva sortida del club de Montilivi, manté contacte amb algú?
I tant. Sempre que puc parlo amb gent del club. Sobretot amb Galiano (delegat). I pel que fa als meus excompanys d'equip, també. Amb això de les xarxes socials és molt senzill. Sempre parlem dels resultats que fa el Girona i de com li va la temporada.
Després de la seva etapa amb el Girona, va poder jugar a la Premier i debutar a Primera Divisió, va complir un somni?
Sí. Podria dir que són les majors fites que he arribat a aconseguir durant la meva carrera esportiva. Van ser etapes molt bones. Tots els futbolistes, siguin d'on siguin, anhelen poder jugar algun dia a la màxima categoria del futbol espanyol.
No obstant això, el seu pas per l'Osasuna va ser curt.
Sí. I no haver tornat a jugar a Primera Divisió és una espineta que encara tinc clavada. M'agradaria poder ascendir amb algun club. Bé és cert que ho vaig fer amb el Cadis, però era molt jove.
La temporada passada gairebé ho aconsegueix amb l'Albacete.
Sí, vam ser una gran sorpresa. El nostre objectiu a principi de temporada era el de mantenir-nos i aconseguir els cinquanta punts. Els vam assolir ràpid i vam poder mirar nous objectius.
Es podria dir que el curs passat és similar al seu darrer a Montilivi?
La veritat és que sí. L'única cosa que canvia és que amb el Girona vam poder arribar a la final i amb l'Albacete, a les semifinals.
Què li ha fet estabilitzar-se a Albacete?
Vaig arribar el gener de 2017. És una ciutat petita i molt acollidora. La gent és magnífica. Aquí he trobat estabilitat, estic encantat. A més, el fet de tenir una filla hi fa molt. Vull que creixi bé sense haver de moure'm gaire. Tant en allò personal com en l'aspecte esportiu Albacete m'està aportant molt.
Creu que després de la gran temporada que vau realitzar, sou favorits per a la present?
Considero que no som els favorits per assolir l'ascens. Tenim un bon bloc i volem aconseguir els cinquanta punts que et donen la tranquilitat per poder mirar cap a dalt. Ara mateix considero que el Girona és un dels clars candidats a pujar. No només per haver baixat de Primera, sinó perquè han mantingut un gran nombre de jugadors i s'han reforçat molt bé.
