«No me n'he anat mai», revelava només baixar del cotxe Jonas Ramalho a un grup d'aficionats que l'esperaven. El central basc complirà enguany la seva sisena temporada amb la samarreta del Girona després que dimarts arribés a un acord per perllongar el seu contracte, que s'havia acabat el 30 de juny. Una situació de ben segur estranya i insòlita que ha acabat amb Ramalho altre cop a Montilivi i amb un nou contracte fins el 2022 després d'un parell de mesos sense equip. Ahir, durant la presentació oficial del basc, tant el futbolista com el director esportiu Quique Cárcel van intentar posar una mica de llum a l'operació.

La mala ratxa de resultats del tram final del curs passat, la porta oberta de Ramalho a tastar una aventura a l'estranger i la sortida de Marc Muniesa són algunes de les claus que han dut Ramalho a tornar a Montilivi, on ja és el jugador amb més antiguitat de l'entitat.

Cárcel va negar que Ramalho es negués a renovar el curs passat. El barceloní va explicar que durant la segona volta passada hi va haver «moltes converses» per renovar-lo. La negociació estava avançada però arran de la ratxa de derrotes que va acabar amb el descens, el club va decidir aturar totes les operacions engegades. «El fet que l'equip agafés una situació d'estrès les 10 últimes jornades va fer que, com a club, acordéssim aturar les negociacions. Ho vam fer no pas perquè ell no volgués renovar, sinó per una situació del club», revelava.

Cárcel ha mantingut «contactes» tot l'estiu amb Ramalho fins que la sortida de Muniesa va obrir la porta al retorn del basc. «Calia tenir cinc centrals perquè el míster vol alternar diferents sistemes. Volíem que Muniesa es quedés però quan va acceptar l'oferta ho vam valorar», deia un Cárcel que elogiava «el compromís, la professionalitat i el potencial» del basc.

Per la seva banda, Ramalho explicava que quan va acabar contracte «en Quique em va transmetre que volia que continués i jo mai vaig descartar fer-ho». Tot i això, el de Romo confessava que havia «valorat» el fet de poder sortir a l'estranger a viure una altra Lliga i país. «Cárcel em va dir que volia que em quedés i li vaig dir que no em descartés. Al final és molt important ser un lloc on sentir-se a gust i feliç i aquí ho soc. M'aprecio el club, hi he viscut la meitat de la meva carrera i Girona és com casa meva», deia. Qüestionat sobre la seva desaparició de l'equip les últimes jornades del curs passat, Ramalho va defugir la polèmica. «Van ser decisions del míster. No tenia res a veure amb la situació del club».

Amb 153 partits amb la samarreta del Girona, Ramalho és el segon jugador amb més partits a l'elit de l'actual plantilla només superat per Garnell. En aquest sentit, el basc va confessar que li faria «illusió» poder lluir algun dia el braçalet de capità. «Abans no hi donava importància. Amb el temps, hom es va fent un nom al vestidor i sí que em faria gràcia portar el braçalet d'un club on duc tants anys.