El partit de divendres del Girona a Albacete no passarà a la història. Un autogol d'Alcalá a les acaballes del partit va condemnar el conjunt de Juan Carlos Unzué que, arran de l'1-0, sí que va prémer l'accelerador i en els darrers deu minuts va aclaparar els locals amb ocasions a dojo i un travesser de Gumbau. Era massa tard i la superioritat tècnica i amb la pilota evidenciada però no traduïda amb gols -en va fer dos però l'assistent i el VAR els van anul·lar- durant 80 minuts no va servir per a absolutament res.

De la derrota del Girona, que el deixa amb una sèrie d'un punt de sis possibles en aquesta estrena, no se'n poden extreure gaire coses positives. Una, segurament la més destacada, no pas pel partit sinó més aviat pel fet, van ser els noranta minuts d'Aday Benítez. El carriler de Sentmenat va tornar a jugar un partit sencer gairebé un any després de l'últim cop (contra la Reial Societat a l'octubre del curs passat) i ho va fer a un nivell correcte. Una prova més que la recuperació de la greu lesió de genoll soferta el curs passat és un fet i que enguany vol tornar a ser important a l'equip. A l'espera que el club incorpori un lateral esquerre, Aday ha demostrat en un partit i mig que és una alternativa vàlida al carril. Per entrega, ganes i intensitat, virtuts que s'encomanen i que la temporada passada es van enyorar, Aday és un valor que Unzué té molt en compte.

No va ser un partit qualsevol per a Aday el de divendres a Albacete. El vallesà havia disputat la segona part de l'estrena contra l'Sporting, on va ser un dels més destacats, però al Carlos Belmonte el seu nom va tornar a figurar entre els onze escollits d'entrada. Una fogarada barreja d'alegria, satisfacció i nervis van recórrer-li tot el cos mentre es canviava per sortir a escalfar. Deu mesos després tornava a ser titular. L'última vegada va ser aquell maleït 27 d'octubre de l'any passat contra el Rayo en què va fer un mal gest al genoll i va haver de demanar el canvi. Enrere quedava el calvari d'una lesió que es va complicar i que durant algun moment va fer pensar que fins i tot hauria de plegar de jugar a futbol. La seva tossuderia ho va evitar i ara Aday és un més.

A Albacete ho va demostrar sumant els primers noranta minuts després de la lesió i confirmant-se com una opció més per a les bandes. I és que l'ex del Tenerife no completava un partit des de la jornada abans de lesionar-se. El darrer cop va ser a Anoeta contra la Reial Societat (0-0) el 22 d'octubre. A Albacete, el de Sentmenat es va mostrar molt actiu durant la primera part, on va ser incisiu en atac i no va patir excessivament en defensa. Caldrà veure si Unzué li dona continuïtat diumenge vinent contra el Màlaga o bé si es decanta per Johan Mojica, si és que el colombià, que també surt d'un any en blanc, està recuperat físicament.

Sigui com sigui, Aday Benítez no es vol aturar. Acumula 143 partits amb la samarreta blanc-i-vermella i confia encadenar-ne molts més aquesta temporada. Amb 31 anys, i contracte fins el 2021 Aday vol complir-lo on més li agrada, damunt del terreny de joc mentre guia els seus companys, com a un dels capitans, cap a un objectiu tan difícil com engrescador com és el retorn a la màxima categoria. Això sí, de la boca d'Aday han sortit les paraules més prudents d'aquest estiu. Lluny del discurs oficial que l'objectiu és pujar, el de Sentmenat, potser perquè l'experiència és un grau, ha estat dels pocs -no l'únic- que s'ha mostrat més caut i ha evitat parlar-ne gratuïtament. De moment, els números són els que són i ni el Girona està descartat per l'ascens ni cap equip ha pujat a la jornada dos. La propera guerra és el Màlaga i Aday hi vol ser, sense pensar on serà l'equip al mes de maig.