Petards, bengales, càntics i un seguici de cotxes impropi per un divendres a mitja tarda sense partit. Què passava ahir al capdavamunt de l'avinguda de Montilivi a tocar de l'estadi? No era tampoc la presentació de cap nou fitxatge ni la celebració de cap fita del club. Simplement Cristhian Stuani. O el que és el mateix, l'ídol i el jugador franquícia del Girona durant les dues temporades que ha jugat a Primera Divisió. Un home que s'ha guanyat el cor de l'afició a còpia no només de gols, que també i molts, sinó d'empenta, caràcter, geni i implicació. Sí, perquè malgrat ser de Tala, la seva localitat natal a l'Uruguai, Stuani ha demostrat sobradament a la gespa, al vestidor i en el seu tracte amb l'afició ser un gironí més des del primer dia. «He pres la decisió correcta. És un orgull i una satisfacció tenir el reconeixement de tanta gent. Estic molt agraït. Tant jo com la meva família tenim un sentiment especial des del primer dia», deia un Stuani que valorava molt «l'angoixa viscuda» per tothom els últims dies.
Ha costat sí, però finalment però hi ha hagut fumata blanca perquè el charrúa continuï a Montilivi fins al 2023. I és que un davanter amb els números de l'uruguaià continuï a Segona A és si més no, estrany. Un projecte sòlid amb cara i ulls i el poder de seducció de la ciutat i la demarcació han estat un escull insalvable per al piló d'ofertes que ha tingut Stuani aquest estiu. «He tingut i refusat ofertes. Hi he pensat molt amb l'ajuda de la meva família. És una de les decisions més importants de la meva carrera i estic convençut que he pres la correcta. Confio en l'equip i en la capacitat la plantilla», deia Stuani que revelava que el sí a Cárcel li va dir «fa uns dies». Del contracte poc en va trascendir però Cárcel va revelar que els quatre anys dependran «d'un seguit de variables» que s'han de complir. En aquest sentit, però, és ben contemplable que l'uruguaià pugui tenir l'opció de jugar al New York City en un futur. «Stuani signa al 100% amb el Girona», assegurava Cárcel. El davanter fins i tot tampoc va tancar la porta a penjar les botes a Girona.
Ha trigat, però Stuani s'ha apuntat al repte de tornar el Girona a Primera. Amb l'uruguaià confirmat, la plantilla fa un altre salt de qualitat. «Veure que l'entitat tenia la idea clara d'apostar per l'ascens m'ha ajudat. M'agraden els reptes difícils». En aquest sentit i després del discurs motivador que va fer als seus companys abans de l'entrenament d'ahir -en què va participar amb normalitat. Stuani té clar que no és un jugador més a la plantilla. «Soc un jugador amb un rol important. Respondré per tots els companys. Assumeixo aquesta responsabilitat».
El charrúa va ser l'ànima de l'equip el curs passat sobretot les darreres jornades quan s'havia perdut el rumb des de la banqueta. El descens va suposar un cop molt dur per a Stuani que ho veu com «una espina clavada» que es vol treure. En aquest sentit, ahir Cárcel va revelar que després de la derrota contra el Llevant va veure clar que hi havia esperança. «Ens vam mirar als ulls i vam xerrar molt. Sempre he sabut que la seva il·lusió era continuar però els seus números indicaven que podia fer un pas endavant». Finalment, però, Stuani continuarà lluint amb orgull el dorsal 7 blanc-i-vermell. L'estrena serà demà mateix contra el Màlaga (19.00). Un partit que Stuani té «moltes ganes de jugar» i de «veure «guanyar l'equip. Hi serà i amb l'artilleria a punt per desenfundar i fer els primers gols del curs. «Tant de bo faci els mateixos que els últims anys però si n'he de fer menys i que pugi l'equip, ja ho signo», deia.
