Ahir la sala de premsa era plena. Era un dia important. Ningú no hi podia faltar: familiars, amics i representant van acudir a Montilivi per veure i escoltar el màxim golejador de la història del Girona a Primera, Cristhian Stuani. L'uruguaià es va mostrar content i feliç de poder seguir vestint la samarreta gironina tot i que alguna proposta li ha fet ballar el cap durant un estiu que no ha sigut gens fàcil. Tot i això, la parròquia de Montilivi podrà seguir gaudint d'ell. No promet números, no assegura tornar a marcar els cap a vint gols que ha signat durant les dues temporades que és a terres gironines, però sí que assegura compromís, humilitat i ganes com qui més. D'això la gent de Girona pot estar-ne segura, el charrúa ho ha demostrat sempre que ha trepitjat la gespa des que va arribar provinent del Middlesbrough.
Quan el club gironí va anunciar la seva renovació fa dos dies va convidar a tot aquell que volgués, ja sigui soci o aficionat, a apropar-se al feu blanc-i-vermell per donar escalfor a Stuani en el dia de la seva segona renovació amb el gironins (la primera la va signar el passat mes de febrer). El Girona va fer la crida, i la gent no va fallar. Gairebé tres-centes persones es van apropar a l'estadi de Montilivi per gaudir i veure d'aprop un dels millors jugadors que s'han enfundat els colors blanc-i-vermells. La grada de tribuna era plena d'aficionats, socis i seguidors gironins. Alguns estaven nerviosos perquè el seu ídol encara no havia sortit a saludar-los, d'altres tenien un somriure d'orella a orella amb la paraula «il·lusió» reflectida en la seva mirada i un grup de joves animaven com si es tractés d'un partit important sabent que l'espera tard o d'hora havia de concloure.
Stuani no els va fer esperar gaire. Quan va pujar els esglaons que finalitzen el camí cap a la verda gespa de Montilivi la gent va començar a bramar i a cantar, a ple pulmó, càntics cap al jugador. Les sintonies més repetides que van retronar el cel gironí van ser les de « uruguayo, uruguayo» o la popular frase, convertida en càntic, dita en el seu dia: el famós « se queda». La resposta del jugador va ser breu però sincera. Fins i tots els més atrevits es van deixar anar i van comentar que la seva renovació significava «la vida per al Girona. Per poder ascendir necessitem jugador com ell que marquin gols. Si no es marquen gols no es guanya», deia l'aficionat Xavi Martín.
El jugador els va contestar a tots amb aplaudiments, ja que primer havia de posar amb una samarreta del Girona, on en el dorsal apareixia el seu nom amb el número 2023 referint-se a l'any que finalitza el seu nou lligam, pel club o els mitjans presents. Tot i això, la gent continuava deixant-se la veu, sense saber que rebrien algun regal de les mans de l'uruguaià, que podrien fer-se alguna instantània amb ells o que fins i tot podria tornar cap a casa amb alguna firma del davanter. L'acte de renovació va acabar amb l'uruguaià fent entrega de diverses pilotes signades per ell mateix a la grada. Un regal que feia molt content a qui el rebia, ja que saben que en les seves mans tenen un valuós present d'un dels millors jugadors que ha vestit mai l'elàstica blanc-i-vermella.
Amb aquesta tan esperada renovació el davanter gironí allarga la seva estada a terres gironines i segons el mateix Stuani podria debutar demà mateix a Montilivi a les set de la tarda contra el Màlaga a la tercera jornada de la Lliga Smartbank. El sud-americà no ha pogut gaudir de cap minut a la competició oficial per culpa d'unes molèsties al pubis. De fet, a la pretemporada només s'ha vestit de curt en l'amistós que va enfrontar el Girona contra l'Osca a Montilivi, un partit que els gironins van perdre per zero gols a dos i en què els blanc-i-vermells no van mostrar la seva millor imatge.
