Per fi aquesta setmana ha arribat la notícia de l'estiu, la continuïtat de Cristhian Stuani. Em diuen que l'uruguaià, però sobretot la senyora de l'uruguaià, han fet prevaldre la tranquil·litat i qualitat de vida de Girona a altres ofertes molt millors econòmicament parlant, cosa que no vol dir que a Montilivi no se'ls hagin gastat per acabar de comprar-li les ganes, si més no per compensar que ara jugui a Segona Divisió. Tots sabem de la importància de seguir comptant amb el davanter centre dels dos darrers anys, però sabem realment la vàlua d'haver-lo retingut?
Un parell o tres d'aspectes fàcils de comprovar ens poden donar la pista de tot plegat. Uruguai va ser, conjuntament amb França, Brasil, Bèlgica, Rússia, Croàcia, Anglaterra i Suècia, un dels vuit equips que van arribar a quarts de final del darrer Mundial de Rússia, ara ha fet un any. Saben dir algun jugador d'alguna d'aquestes seleccions que ara vulgui jugar a Segona Divisió? Stuani va ser la temporada passada un dels cinc màxims golejadors de la Lliga espanyola. Top 5 on compartia mèrits amb Messi, Luis Suárez, Benzema i Iago Aspas. Saben quants jugadors han estat, no ja en el top 5, sinó en el top 10 de golejadors i a l'any següent han jugat a Segona? I per acabar, saben quants davanters han fet 40 gols en dos anys a Primera i han preferit fer un pas enrere que quedar-se a la màxima categoria amb un altre projecte?
Doncs aquest que ha fet tot això és CS7. Ja era un ídol per a la parròquia gironina i tot apunta que a partir d'ara també es convertirà en el peu i la veu que guiarà tothom a Montilivi. Amb el peu seguint fent gols i amb la veu marcant les pautes com a capità, amb l'ascendència que ja tenia i que ara ha pujat al més alt nivell. I poca broma, el ventall de figures que Quique áarcel li ha buscat per completar-lo. Borja García, Samu Sáiz, Àlex Gallar i Jozabed. Tranquil·litat per a Stuani i mals de cap per a Juan Carlos Unzué. Com diria el tòpic, benvingut problema.
