Ja ho va predir Quique Cárcel. El director esportiu, setmanes enrere, deia que l'estiu seria «llarg». Imaginava que fins a darrera hora el Girona estaria pendent del mercat, i així ha sigut. Si va passar-se força temps aturat, amb alguna o altra incorporació i escàs de moviments, s'ha reactivat al tram final amb un munt de cares noves i també un notable reguitzell de baixes. Ahir no va convertir pas l'últim dia en una excepció. També s'hi va posar, i de valent. Primer, obrint la porta de sortida perquè tant el Choco Lozano com Yassine Bounou marxin cedits cap al Cadis i el Sevilla, respectivament. Després, apuntalant la plantilla amb les últimes incorporacions. Fins a dues, per omplir encara més el vestidor i tenir tantes peces com sigui possible per intentar així lluitar per l'anhelant ascens.

Una d'elles, la d'Asier Riesgo. El veterà porter arriba a Montilivi per omplir el buit que ha deixat la marxa de Bounou al Pizjuán. Té 35 anys (en farà 36 el mes vinent) i també una nodrida trajectòria tant a Primera Divisió (185 partits) com també a Segona (128). A l'Eibar aquestes últimes quatre temporades, no va acceptar una oferta de renovació. Seduït pel Manchester City, havia arribat a un principi d'acord amb el club anglès per formar part de la plantilla que dirigeix Pep Guardiola i tastar així l'experiència de formar part d'una plantilla de la Premier League. L'aventura, finalment, no s'ha produït perquè la normativa d'aquella competició no permet als seus clubs tenir més de 17 futbolistes estrangers en plantilla. El City no ha pogut baixat d'aquesta xifra i Riesgo es quedava amb les mans buides. S'ha trobat una solució i el de Deba aterrarà a Montilivi per convertir-se en la competència directa d'un Juan Carlos que, fins ara, ha jugat els tres partits de Lliga com a titular. José Aurelio Suárez, un cop més, es queda el rol de tercer porter. Format a l'Amaikak Bat, es va incorporar la Reial Societat quan era infantil. Va arribar al primer equip, encara que també ha vestit les samarretes de l'Eibar, Recreativo, Osasuna i Eibar. Ha signat per una sola temporada amb un contracte que el vincula fins al 30 de juny del 2020.

Si la porteria ha quedat coberta, tres quarts del mateix ha passat amb la banda esquerra de la defensa. Fins ahir, per aquella posició el tècnic Juan Carlos Unzué comptava amb Johan Mojica i també Aday Benítez. Aquest últim, però, no és un lateral pur i li és molt més còmode jugar amb cinc al darrere que no pas amb quatre. Com que tant un com l'altre surten de dues greus lesions, i davant la insistència de l'entrenador, la direcció esportiva ha estat pentinant el mercat tot buscant un complement per a aquesta zona, i l'ha acabat trobant en Brian Oliván. El català, de 25 anys, arriba cedit pel Cadis amb una opció de compra si finalment s'acaba pujant a Primera. Pretès també aquest estiu pel Rayo Vallecano, finalment s'ha decantat per la proposta del Girona. Forjat a les categories inferiors del Barça, a part de defensar també els colors del Valladolid (tant el primer com el segon equip) i el filial del Granada, acumula un total de 64 partits a la categoria d'argent, encara que mai ha debutat a l'elit. Se li ha de sumar més d'una experiència a l'estranger: el Braga B i el CSKA de Sofia.

Sense pivot defensiu

Comptarà el Girona amb una plantilla d'allò més completa, però l'últim dia de mercat no va ser rodó. Va faltar la cirereta del pastís. La darrera peça. Farcida de migcampistes, el que no tindrà la plantilla serà un pivot amb un clar caràcter defensiu, característica que ara mateix no hi ha al vestidor, sobretot després de l'adeu d'homes com Pere Pons i Douglas Luiz, a l'Alabès i Aston Villa, respectivament. La direcció esportiva tenia bastant avançada la cessió de Sebastián Cristóforo, uruguaià de 26 anys, però les converses amb el Fiorentina italià no van acabar prosperant. Així doncs, Unzué comptarà amb un equip ben equilibrat, però al qual faltarà un especialista en aquesta posició concreta. Caldrà veure si se'l trobarà o no a faltar i si a l'hivern caldrà fer un esforç en aquesta direcció.