Hi ha temporades bones. D'altres que no ho són tant. Algunes, fins i tot, per oblidar. Potser en aquest darrer apartat es podria encasellar l'últim curs que ha protagonitzat el Girona. No només la primera plantilla, sinó també l'estructura en conjunt. Hi ha equips que han funcionat, sumant excel·lents resultats. El problema és que la punta de l'iceberg, el que més llueix, és el que més mal parat n'ha sortit. Si un descens costa de pair, dos es converteixen en la confirmació que les coses no s'han fet gaire bé. El primer equip, entrenat per Eusebio Sacristán, tancava la lliga de la pitjor manera possible, amb una ratxa nefasta que el va conduir sense frens cap al pou. Tres quarts del mateix va passar al seu filial. Llavors el Peralada, perquè encara no s'havia trencat la bona sintonia i les relacions que hi havien entre una i altra entitat. Els blanc-i-verds, amanits amb el sufix «Girona B», tampoc se'n van sortir a la categoria de bronze i van enfilar cap a Tercera, en unes darreres jornades de campionat decebedores, sobretot pel que fa als resultats obtinguts. Tots dos descensos van donar pas a un punt i a part. Revolució al primer equip, amb un grapat de cares noves i una ferma aposta per tornar a l'esglaó més alt. En canvi, el filial ha quedat totalment desarborat.

El mes de juny començava amb la notícia que el Girona decidia trencar amb l'acord de filiació existent amb el Peralada. L'estira-i-arronsa es va allargar unes quantes setmanes. Un club i l'altre van partir peres, prenent camins diferents. El Girona B, de Primera Catalana, passava a ser el filial principal. Calia, per tant, saber què passaria amb el gruix de futbolistes que un any enrere havien participat a Segona B i que tenien contracte en vigor amb l'entitat de Montilivi, l'encarregada de dur els seus contractes. La feina s'ha multiplicat als despatxos perquè s'ha hagut de buscar solucions a un munt de situacions diferents. La majoria de jugadors han acabat canviant d'aires. Gairebé tots. Poquíssims han convençut i s'han quedat a l'estructura.

Un dels pocs supervivents ha sigut el tècnic Chicho Pèlach. Va dirigir el Peralada de principi a fi i, en comptes de fer les maletes amb la temporada acabada, va acceptar la proposta que li arribava des de Montilivi: formar part del nou cos tècnic liderat per Juan Carlos Unzué. D'aquesta manera, el salt és evident. Ha passat a ser la mà dreta en una banqueta de Segona A, tot fent un pas més endavant en una carrera que, tot i ser encara curta, mira cap amunt. De casos com els seus, pel que fa els futbolistes, gairebé no n'hi ha. Un dels que continuen és José Suárez. L'asturià tornarà a tenir fitxa del filial, però és un any més el tercer porter del primer equip. Li tocarà entrenar -i competir per un lloc- amb Juan Carlos Martín i Asier Riesgo. Santi Bueno també té cabuda a Girona. El central era propietat del Barça, que l'havia cedit al Peralada. Es va desvincular del club blaugrana fa poques setmanes, abans de signar un contracte per cinc temporades amb els de Montilivi. Ha passat de defensar els colors del filial a ser jugador a ple dret de la primera plantilla. I en propietat. Jofre Cherta, tot i ser del juvenil, també va participar amb el Peralada. Aquest estiu ha fet la pretemporada amb Unzué, però no té cabuda al primer equip. S'ha quedat al filial, de Primera Catalana, i continua a l'estructura. Diferent és el cas de Valery Fernández. L'escalenc va iniciar l'última temporada vestint de blanc-i-verd. Pocs mesos després de començar la competició, Eusebio el va necessitar per cobrir el munt de lesions de futbolistes de la banda esquerra. Va jugar tant que, automàticament, va «pujar» al primer equip. Aquest curs hi continua, encara que no se li ha fet fitxa pel greu contratemps al genoll que va patir a Anglaterra al juliol i que el tindrà uns quants mesos fora de combat.

Els que no hi són

La dada és clara i contundent. Dels 28 futbolistes que van participar la temporada anterior amb el Peralada, només quatre formen part aquest any de l'estructura del Girona. La resta, és a dir 24, que no en són pocs, han canviat d'aires. Ja sigui perquè se'ls ha rescindit o perquè el club, considerant que poden ser vàlids en un futur a curt termini, els ha decidit cedir. Aquesta mateixa setmana es desvinculava el porter Marcel Lizak. Com va fer unes setmanes enrere Èric Montes, ara al Cultural Leonesa. Nahuel Ferraresi ha acabat al filial del Porto, mentre es va cancel·lar la cessió de Juanma Boselli, que forma part de la plantilla de l'Athletico Paranense. Yhoan Andzouana també ha rescindit i juga al KSV Roeselare belga, mentre que Giorgi Kochorashvili busca el seu lloc a l'Atlètic Llevant. Rober Sierra forma part de l'Oviedo B i el porter Marc Vito ha marxat a l'Olot. El defensa Teo Quintero feia les maletes cap a l'Hèrcules. Paik ha rescindit per anar-se'n al Darmstadt 98 alemany i Sergi Álamo signava fa molt poc pel Las Palmas Atlètic. Jordan Barroilhet ha provat amb el Zemplín Michalovce eslovac i Kilian Durán ha acabat al Badalona. El destí de Marc Baró, el Leioa basc. De la seva banda, Marc Grau ho ha deixat per dedicar-se als estudis, mentre que Paco López forma part de l'Hèrcules. A mig curs passat, Mouhamadou Keita va marxar a l'Andorra i Yuya Nakasaka va tornar al Japó. A part d'ells, hi ha els casos dels cedits: Iago López (UD Logronyès), Pau Miguélez (Sevilla), Àlex Pachón (Andorra), Kévin Soni (Espanyol B) i Maxi Villa (Ponferradina).