08 de setembre de 2019
08.09.2019

Camí dels tres anys sense que l'equip enllaci dos triomfs seguits a Montilivi

El Girona, invicte fins ara en un estadi on el curs passat no va fer més que encadenar decepcions

07.09.2019 | 23:43

Un cúmul de circumstàncies s'han de produir perquè un equip pugi de categoria o tanqui l'any amb l'objectiu a la butxaca. Això no passa tot sol, perquè sí. Amb un bon equip no n'hi ha prou. Ha de rutllar. És important que se'n surti i que faci del seu estadi un fortí. Precisament, tot el contrari del que va fer el Girona l'última temporada. A Montilivi va patinar de valent. Només tres victòries, superant el Celta, Rayo i Sevilla. La resta, empats i sobretot derrotes. De moment, el nou curs ha començat amb més bons resultats. Unzué, el vestidor i també l'afició confien que la bona inèrcia es mantingui. La primera oportunitat és immediata. Avui mateix, amb el Rayo i només una setmana després de superar el Màlaga (1-0). Guanyant, l'equip s'enfilaria a la classificació i aconseguiria quelcom que fa camí dels tres anys que no fa: enllaçar dues victòries consecutives com a local.

L'últim precedent arribava també a Segona. Precisament, l'any de l'històric ascens. El mes de gener del 2017, el Girona que llavors dirigia Pablo Machín des de la banqueta va guanyar el Còrdova i el Sevilla Atlètic per idèntic resultat (2-0) i amb molt pocs dies de diferència. Sis de sis i camí cap a Primera. Un curs abans va passar tres quarts del mateix, encara que llavors l'ascens s'escaparia en l'última ronda de la promoció. Els gironins van desfer-se del Ponferradina (4-0) i del Bilbao Atlètic (2-1). Per repetir-ho, si diumenge passat es va guanyar el Màlaga, ara toca fer el mateix avui amb el Rayo de Paco Jémez. Cosa que no va passar el curs passat. Amb Eusebio, la història va ser molt diferent. Un 0 de 6, perdent amb l'Espanyol (1-2) i Vila-real (0-1), i només un xic millor per inaugurar el curs, empatant amb el Valladolid (0-0) i sent atropellat pel Reial Madrid (1-4). En la primera temporada a l'elit tampoc es van guanyar dos partits seguits a l'estadi, encara que el Girona seria capaç de guanyar sis partits com a local de manera consecutiva (amb els seus pertinents desplaçaments pel mig). En aquella ocasió, encara amb Machín al timó, s'estrenava la lliga amb un 2-2 amb l'Atlètic i un 1-0 al Màlaga. Al tram final del curs i ja amb la permanència a la butxaca, dues clatellades. Derrotes amb el València (0-1) i Eibar (1-4).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook