questa serà la segona temporada del Girona FC sense Pablo Machín a la banqueta. El sorià, que hi havia estat quatre campanyes i mitja, no només va aconseguir grans resultats, sinó que va marcar tot un estil de joc, centrat bàsicament en els tres centrals i els dos carrilers. Un estil que ha perllongat més enllà de la seva presència, com es va poder veure la temporada passada ja amb Eusebio de màxim responsable però que enguany sembla que quedarà aparcat en pro d'un nou sistema.
Ja des dels seus inicis, la gran aposta de Machín eren els tres centrals: Ramalho, Richy, Lejeune; Kiko Olivas, Alcalá, Lejeune; Ramalho, Alcalá, Juanpe o Ramalho, Bernardo, Juanpe. Un estil que, amb permís d'Alcalá, va mantenir Eusebio, tot i que el primer tècnic post-Machín també va voler treballar amb defensa de quatre, amb la qual la plantilla no es trobava gens còmoda.
Pons i Granell en el doble pivot han estat una parella clàssica en totes aquestes temporades, sense comptar la categoria, ni l'entrenador. Com també ho ha estat disposar de carrilers ofensius: Cifu, Maffeo o Porro a la dreta; i Juncà, Mojica o Aday, a l'esquerra. I mirant la part ofensiva, el que inicialment era un Jandro, Felipe, Mata, Sandaza es va convertir ràpidament en un Portu, Borja, Sandaza o Longo. Vaja, que fossin quins fossin els noms, l'esquema canviava poc. Però, i ara? Tot fa pensar que ara això ha començat a canviar. D'entrada perdre homes ajudarà a perdre aquest ADN. I sobretot haver incorporat disset cares noves, entre elles la d'un entrenador, serà el que farà la resta.
Per ganes o per necessitat, diumenge passat ja es va jugar amb defensa de quatre; al doble pivot en només tres jornades Granell ja ha combinat amb Diamanka i amb Gumbau. I Borja, en la part més ofensiva, ja s'ha associat amb Jairo, Gual, Gallar i Stuani; i en menys mesura amb Samu Sáiz i Jozabed, que quan acabin d'entrar del tot faran un pas més en la mutació del futbol que li coneixíem i que havíem memoritzat del Girona.
