09 de setembre de 2019
09.09.2019
· OPINIÓ

Stuani, el davanter que està de moda

09.09.2019 | 00:07

No era gens fàcil aconseguir dues victòries consecutives en els dos partits que s'han jugat a Montilivi. El Girona va guanyar el Màlaga (1-0) tot buscant la primera victòria a casa de la mateixa manera que ahir va derrotar un Rayo Vallecano (3-1) que també es presentava com un dels candidats a l'ascens. Els gironins han guanyat els dos partits que han jugat amb Cristhian Stuani sobre la gespa: l'uruguaià aporta gol, ajuda els companys en la pressió, aguanta la pilota al davant per donar aire a la resta de futbolistes, provoca faltes i manté una efectivitat excepcional. Stuani només ha jugat dos partits, ha aconseguit quatre gols i actualment és el màxim golejador de Primera i Segona Divisió.

L'efectivitat de Stuani decanta la primera meitat. El domini del partit passava per la possessió i la pressió entre dos equips que plantejaven el matx de manera similar. Juan Carlos Unzué i Paco Jémez disposaven dos equips pensant a tenir la pilota. Pel Girona la participació de Granell, Gumbau i Borja era clau, mentre que pels madrilenys l'aparició d'Embarba, Pozo i Trejo també portava perill als locals. Els de Vallecas van començar millor, la pressió alta dificultava la sortida a l'inici quan Juan Carlos i sobretot els centrals disposaven de la pilota. Les passades cap a Granell o cap als laterals eren arriscades; per combatre el plantejament dels visitants calia màxima concentració i molta precisió tècnica en totes les accions. El partit s'igualava en totes les zones del camp fins que va arribar el gol de Stuani. Igual que va fer davant el Màlaga la setmana passada, el davanter uruguaià va tornar a marcar en la primera ocasió de què va disposar. Una acció d'atac ben conduïda per Àlex Gallar va provocar els moviments a la zona de finalització. L'extrem del Girona va conduir cap a passadissos interiors provocant un desajustament en la defensa rival. Stuani es va desmarcar molt bé a l'espai i va aprofitar la passada per poder obrir el marcador.

Sentència a la represa. De la mateixa manera que el davanter centre del Girona va ser decisiu a la primera part, també ho va ser a la segona. Dos gols, un de penal per obrir forat en el marcador, i un altre a la part final per poder tancar el partit, van aportar la tranquil·litat a l'afició gironina. Els locals havien fet el més difícil, el dos a zero, però els madrilenys van tornar a entrar en el partit mitjançant un gol d'Embarba quan encara quedava temps per a la remuntada. Jémez va arriscar: va situar una defensa de tres al darrere per jugar amb Ulloa i Piovaccari com a davanters i la idea d'acumular futbolistes a la línia d'atac va provocar molts espais per als davanters del Girona. La seguretat defensiva, la posició centrada de Juanpe i Alcalá i la pressió al centre van mantenir l'equip d'Unzué amb el resultat favorable.

El Rayo també vol tornar-hi. Igual que els gironins, els madrilenys també van perdre l'elit la temporada passada. Amb Paco Jémez d'entrenador, tècnic que va tornar al club i que ja l'havia dirigit anteriorment a finals de temporada, el Rayo realitza un futbol atractiu, combinatiu, pensat per mantenir la possessió de la pilota i el domini del joc. Els de Vallecas proposaven una sortida de pilota arriscada des de la seva fase d'iniciació. La combinació al darrere els comportava uns avantatges quan tenien la capacitat de superar la pressió dels locals, però el Girona es va mostrar molt efectiu. Per contra, si la presa de decisions no era la correcta o bé els d'Unzué realitzaven bé els moviments amb l'objectiu de recuperar la pilota, els de Jémez tenien problemes. Ahir la bona lectura dels gironins va decantar el partit i va deixar sense opcions un Rayo que també estarà a la part alta de la classificació.

La igualtat predominarà. El Girona lluita en una categoria on el gol es paga molt car. Els equips es preparen molt bé tàcticament, la majoria s'organitzen donant prioritat a la fase defensiva, on disposen de blocs compactes que busquen mantenir el zero a la porteria. En moltes ocasions, els equips es mostren més preparats per defensar, a priori tasca més fàcil, que no per crear i atacar, que implica més dificultat. No es preveuen moltes remuntades: els partits s'igualen, les forces estan compensades i la qualitat individual d'alguns futbolistes més les jugades d'estratègia poden ser definitives per resoldre partits. En el que portem de campionat, els empats i els resultats ajustats en què es guanya per només un gol de diferència destaquen per sobre de les golejades.

Una plantilla amb recursos. L'entrenador del Girona va presentar la mateixa alineació que va guanyar el Màlaga la setmana passada. Sense Yassine Bounou, Juan Carlos es va consolidant a la porteria; a l'eix, una defensa de quatre on Pedro Alcalà i Juanpe es van guanyant el lloc -els dos centrals, que repeteixen del curs anterior, han d'aportar seguretat en una zona decisiva a l'hora de defensar els davanters rivals-; Pablo Maffeo a la dreta i Aday Benítez a l'esquerra; un doble pivot gironí amb experiència a Primera com és la parella Gumbau-Granell; Borja García actuant d'enllaç; dues bandes de qualitat en què Àlex Gallar se situava a la dreta i Marc Gual a l'esquerra; i segurament el millor davanter centre de tota la categoria, Cristhian Stuani. Tot i disposar d'un onze de nivell sobre la gespa, van quedar-se a la banqueta per possibles recanvis jugadors que poden ser titulars en qualsevol moment: Mojica i Ramalho, per poder ajustar la línia defensiva, i Samu Sáiz, Diamanka, Jozabed i Jairo, per refrescar l'atac. A la graderia i sense jugar encara hi trobem futbolistes com Jonatan Soriano, Calavera, Brian Oliván, Coris, Asier Riesgo i Bueno. Unzué disposa de recursos i de futbolistes que li permeten poder aplicar diferents esquemes de joc. Al mig camp, a bandes i a la davantera, la competència és real, ja que molts jugadors poden entrar en qualsevol alineació. Arriba el moment de treure el màxim rendiment de cada futbolista. La gestió del grup, la implicació de tots i la competència sana dins el vestidor serà una de les claus d'aquest Girona.

Dos partits a terres andaluses. Ara caldrà veure quines són les prestacions de l'equip jugant fora de casa. El partit de dissabte vinent a Cadis, equip que fins ara ha guanyat els quatre partits que ha jugat, líder en solitari de la Lliga, i el desplaçament al camp d'un Almeria que ha iniciat molt bé el campionat. Els dos partits dictaminaran el nivell competitiu d'un conjunt que pot arrodonir un bon inici de campionat si té la capacitat de treure punts en aquestes properes jornades. De moment, ja en té set.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook