Per més «perfecte» que sigui el moment, com afirmava diumenge Juan Carlos Unzué en roda de premsa, mai és fàcil encarar dues sortides consecutives. Sobretot si els rivals de torn ocupen la part capdavantera de la classificació i han començat la temporada embalats com un coet. Aquest és el futur més immediat que li espera al Girona. L'equip s'ha retrobat. Ha superat un irregular inici, que va tenir més decepcions que alegries i en el qual va sumar un sol punt de sis. Ho ha fet gràcies a l'empenta de Montilivi, ja que ha millorat un xic les seves prestacions, i sobretot als gols de Cristhian Stuani. Però la Segona Divisió no té aturador ni dona cap treva. Aquí no val a badar. El calendari s'estreny i els dos propers compromisos, amb ben pocs dies de diferència, són a fora. Tocarà visitar els camps del Cadis i Almeria. Aquest dissabte (20.30 hores) i el proper dimarts (19.00), respectivament. Els gaditans són els líders. Imbatuts, a més a més. 12 punts de 12 possibles i el conjunt que fins ara més gols ha fet: 9. L'Almeria és tercer, amb 10 punts i sense haver perdut encara, impulsat per Sekou Gassama, inspirat de cara a porteria. Vist així, no sembla gens senzill tornar cap a casa amb el sarró ple de punts i per Montilivi ja n'hi havia que començaven a fer travesses. Gairebé ningú s'aventurava amb el sis de sis. I per què no? Fa temps que l'equip no ho aconsegueix, però ho ha fet més d'una vegada en aquesta categoria.

Això sí, de l'últim cop ja fa temps. Va camí dels cinc anys, del precedent més proper. Es va produir la temporada 14/15. Curs en què el Girona, entrenat per Pablo Machín, va batre tots els rècords possibles a domicili. Va guanyar fins a 14 partits a fora, comptant el de play-off que va disputar a La Romareda. Es va quedar a les portes de l'ascens, això sí. El mes de gener del 2015, va encadenar dues sortides consecutives, com haurà de fer ara. Les va guanyar totes dues. Primer, a Lugo, amb gols de Granell i Sandaza (1-2). Pocs dies més tard, s'acabaria imposant al camp del Racing de Santander. La curiositat d'aquell 0-1 és que el gol se'l va fer en pròpia Juanpe Ramírez, llavors al conjunt càntabre, tot i que ara és un dels futbolistes més veterans del vestidor de Montilivi. El cas és que uns mesos abans ja havia fet tres quarts del mateix, perquè aquella mateixa temporada ja havia guanyat dos partits a fora de manera consecutiva. Va ser a la primera volta. En aquella ocasió, les víctimes van ser l'Albacete (0-1, gol de Felipe Sanchón) i el Sabadell (el mateix Felipe, en aquest cas amb un doblet per signar el 0-2).

Des de llavors que el Girona les ha vist de tots colors cada cop que ha enllaçat dues sortides. On pitjor se n'ha sortit ha sigut aquests dos darrers anys a Primera. Tret dels partits amb l'Atlètic de Madrid (1-1) i el Màlaga (0-0) del curs del debut, que també va encadenar, la resta de precedents són nefastos, ja que no ha sumat cap més punt. Aquell mateix exercici, es va quedar en blanc quan va jugar als camps de l'Eibar (4-1) i València (2-1). En aquest cas, això sí, és cert que hi va haver les vacances de Nadal pel mig, encara que també van ser dues sortides seguides. La temporada passada, la del descens, tres quarts del mateix. Al desembre, es va perdre a San Mamés (1-0) i al Sánchez Pizjuán (2-0). I ja al mes d'abril, contra dos rivals directes i amb la permanència en joc, els d'Eusebio van patinar de valent. Derrotes amb el Celta (2-1) i Valladolid (1-0).