A Jairo Izquierdo, el dia de la seva presentació a Montilivi (la segona en només un any de diferència) se'l va arribar a comparar amb Portu. Paraules majors. No pas algú qualsevol, sinó el director esportiu, Quique Cárcel. El principal valedor del seu fitxatge. «Em recorda a ell. Els seus casos són semblants. Portu, quan va arribar, no marcava gaires gols però en va fer més amb el pas de les temporades. Estic segur que en Jairo és un futbolista que, quan s'ho cregui, donarà més assistències i veurà més porteria». Toc d'atenció només arribar i un xic de pressió afegida. Res que hagi immutat el canari. Sap què ha vingut a fer i què s'espera d'ell. Ja l'any passat, quan se'l va cedir al Cadis. I aquest curs, quan s'ha quedat aquí per ajudar la plantilla a tornar a Primera. «Marxar era un repte i vaig tenir molta continuïtat. Estar aquí també ho és i espero seguir la mateixa tònica». Ara, quan la temporada tot just encara comença, li espera un partit d'allò més especial. Tornarà al Ramón de Carranza, on va signar la millor temporada a Segona A de la seva carrera. Espera jugar-hi. Com ha fet des que va començar la Lliga, perquè ha participat en tots els partits dels d'Unzué.

Camí dels 26 anys (els farà el mes vinent), Jairo potser encara no és el Portu que tothom recorda a Montilivi, però ha trigat ben poc a demostrar les seves qualitats. Ja va ser un dels futbolistes més destacats durant la pretemporada, i ara que la competició ha alçat el teló ha corroborat aquestes sensacions. De moment, acumula 228 minuts i n'ha tingut en les quatre primeres jornades. En dues d'elles ha sigut titular: contra Sporting i Albacete. En els altres dos compromisos, amb el Màlaga i el Rayo, ha sigut utilitzat com a revulsiu. L'altre dia, la seva entrada va revolucionar el duel. És cert que Stuani va ser decisiu amb els seus gols, com també Borja García portant la batuta. Però Jairo també va ser un dels protagonistes. Va sortir a l'inici del segon acte rellevant Marc Gual i va aprofitar la bogeria instal·lada pels de Jémez per trencar la defensa una i altra vegada. Ja no només amb excursios perilloses per banda ni centrades amb cara i ulls, sinó també perquè va provocar el penal que va suposar el 2-0.

Forjat a les categories inferiors del Tenerife, el seu primer gran any va presentar-se no fa pas massa, quan va jugar a l'Extremadura. Hi arribava amb només 18 partits a Segona A i el repte de fer un bon any una categoria per sota. Va ser clau en l'ascens: va jugar 44 partits i va fer 6 gols. Uns excel·lents números que no va passar per alt Quique Cárcel, ràpid a l'hora de fitxar-lo. Com que el Girona llavors estava a Primera, es va decidir que el millor era cedir-lo al Cadis. Li va anar de meravella al futbolista, que va mantenir un alt rendiment. 34 partits i 3 gols. Allà hi tornarà aquest cap de setmana. De bons records en tindrà un munt, com també ganes de seguir acumulant minuts i, per què no, estrenant el seu compte golejador.

D'altres noms ben coneguts

Si al Ramón de Carranza tothom té ben present qui és Jairo Izquierdo, a la inversa pot passar quelcom similar amb alguns futbolistes que ara formen part de la plantilla del Cadis. N'hi ha més d'un ja no només amb passat a Montilivi, sinó que ha vestit els colors d'algun dels equips de la demarcació. El cas més evident és el del Choco Lozano. El davanter encara pertany al Girona i si no podrà jugar el dissabte és degut a la famosa «clàusula de la por». Al seu vestidor, el tècnic Álvaro Cervera també hi té David Querol. El reusenc va jugar al Llagostera els dos anys que l'equip blaugrana va militar a Segona (12 gols en 68 partits). També hi ha Luismi Quezada, un futbolista que va defensar els colors de l'Olot a Segona B el curs 15/16. Va jugar-hi 34 partits tot i tenir llavors només 19 anys. Tant al mateix Olot com al Llagostera hi va jugar Alberto Perea. El manxec compta amb un currículum bastant extens malgrat tenir 28 anys i és un dels futbolistes del Cadis que més entonat ha iniciat el curs. Aquí s'hi pot afegir el porter Alberto Cifuentes. No ha jugat mai al Girona, però fa gairebé una dècada li va donar un bon cop de mà. Ell era el porter del Múrcia el dia que Kiko Ratón va marcar un penal que, a banda d'estrany, va servir perquè l'equip salvés la categoria en una última jornada dramàtica. Al Carranza també hi juga Iván Alejo. L'extrem va sonar amb molta força ara fa uns mesos per reforçar la plantilla de Montilivi, just quan els gironins pentinaven el mercat tot buscant algun futbolista per a la banda esquerra.