Àlex Gallar: «El camí més curt per tornar a Primera era venir a Girona»

En la primera jornada de Lliga, l'Osca va guanyar el Las Palmas

Jo ja sabia que hi havia negociacions, però vaig intentar ser el màxim professional possible fins a l'últim minut. De fet, quan vam aterrar de Las Palmas ja estava pràcticament tot fet i ja no vaig tornar a entrenar-me a Osca després d'aquell partit. Són situacions del futbol i que et serveixen per aprendre perquè si no hagués estat professional i no hagués jugat aquell partit no sé què hauria passat.

Per què el Girona?

És veritat que a Osca era molt valorat, però jo volia afegir-me a un nou projecte i, encara que també tenia altres coses, el del Girona era el projecte que més m'atreia. Jo soc de Terrassa, aquí tinc la família molt i molt a prop i la situació del meu pare era la que era, encara que ara ja no s'hi pot fer res. Les converses amb en Juan Carlos (Unzué) i amb en Quique (Cárcel) em van acabar de convèncer.

El seu pare va morir just la setmana del fitxatge pel Girona.

No ha estat una situació fàcil. Abans que passés, jo parlava amb ell i li comentava la il·lusió que em feia fitxar pel Girona per estar prop seu i de la resta família. Ell va morir tot just quan jo tot just havia acabat de fitxar i ara tot el que jo faci en el món del futbol serà per a ell.

Com s'ha adaptat al club?

Quan vaig fitxar pel Girona no coneixia cap jugador del vestidor, més enllà d'haver-m'hi enfrontat, però quan va morir el meu pare tota la plantilla i gairebé et diria que tot el club van venir a l'enterrament i m'han tractat de manera sensacional. Abans no en coneixia cap i ara molts són bons amics meus. L'ambient dins del vestidors és molt bo, soc veí de casa de bastants companys i la veritat és que el club m'ho ha posat molt fàcil per adaptar-me.

Parlem del futbol. Un cop ha tastat la Primera Divisió amb l'Osca, tornar-hi és ara el seu gran objectiu?

Sí. Ho tinc molt posat al cap. Vaig disfrutar molt a Primera Divisió i m'hi vaig trobar molt còmode. Vaig fer un inici de temporada molt bo i després, amb els canvis d'entrenadors, vaig deixar de tenir molt protagonisme, però la meva il·lusió és tornar a Primera Divisió. Individualment és el que més desitjo i col·lectivament, per tornar-hi, crec que venir a Girona era el camí més curt.

Va debutar a Primera amb 26 anys i després de picar pedra a Tercera o Segona B. El que costa més es valora més?

Valores molt tot el que envolta la Primera Divisió. Jugant a Tercera Divisió o a Segona B vas a entrenar-te, però no ho acabes de veure tampoc com una professió. Quan arribes a Segona Divisió i toques la Primera relativament tard en comparació amb altres jugadors valores molt tot el que t'ha costat. Jo en cinc anys he passat per cinc categories, he passat per impagaments, he passat per equips on la viabilitat del club era l'únic important... Ara estic en un club on els jugadors estem molt ben valorats i tractats; i això és molt important per als futbolistes.

Estem fent l'entrevista en un camp de golf, treballen amb les mateixes condicions que a Primera, l'equip té el pressupost més alt de la categoria... El Girona és un Segona «especial»?

El Girona és un equip especial de Segona Divisió, és un equip amb una responsabilitat molt gran perquè es parla molt que hem de pujar en tenir una gran plantilla. Però jo més que pressió m'ho prenc amb un alt grau de responsabilitat: jo sé el que he de fer que és ajudar a tornar aquest equip a Primera Divisió. Em veig amb la responsabilitat que vull ser una peça important d'aquest equip, estan sempre a l'onze titular i fent el que calgui per pujar.

Veig que li agrada més parlar de responsabilitat que no pas de pressió?

Penso que es poden confondre. Quan vam començar sumant només un punt en els dos primers partits hi havia aquest petit punt de pressió, però penso que és més a fora que a dins del vestidor perquè entre nosaltres tothom és conscient del que vol i de la responsabilitat que tenim. I el que volem està clar: com a futbolistes volem pujar a Primera Divisió per tornar a disfrutar de la categoria.

Abans deia «cinc temporades en cinc anys». Un jugador de Tercera Divisió sempre somiar a arribar a Primera Divisió?

Quan estàs a Tercera jugar a Primera és un somni, perquè penses que hauries de pujar quatre categories i que és molt difícil. De vegades estàs jugant a Tercera i penses que et fitxi un equip capdavanter de Segona B és impossible o, més endavant, estàs a Segona B i coincideixes al mateix vestidor amb gent que ha passat per Segona A i creus que allò ja és la bomba. Fins que no estàs a Segona B jugant en un nivell molt alt, jugues el play-off, o arribes a tocar la Segona A no comences pensar que realment la Primera Divisió la pots tenir més o menys a prop.

I realment la tenia a tocar.

Per mi va passar de ser un somni a una realitat en relativament poc temps. I ara espero que torni a ser una realitat l'any vinent.

En quin moment pensa «jo puc arribar a Primera»?

A juvenils, quan firmo pel Mallorca, jo veia que tenia potencial però potser no valorava prou bé tot el que envolta el futbol i la vida més enllà dels entrenaments. Segurament era més desordenat. Va ser amb 21 o 22 anys quan estava a Tercera Divisió que em vaig agafar dues temporades per dedicar-me plenament al futbol. Em cuidava molt i vaig veure que allò em donava molts bons resultats i, després, amb el Cornellà i l'Hèrcules ja et demanaven una certa professionalitat. Finalment vaig acabar explotant a la Cultural, on sí que és cert que estava envoltat d'un gran equip, en una temporada que em va permetre acabar sent realment un professional del futbol i així espero continuar molts anys començant per l'any vinent a Primera Divisió.

A la Cultural Leonesa va fer 17 gols a Segona B amb un equip que aconseguiria l'ascens. Comdiu és el seu any clau, oi?

Sí. Ho tenia parlat amb la meva xicota. Un futbolista pot estar 10 o 12 temporades a Segona B i, a banda de viure experiències bones i dolentes, econòmicament no fas el salt. Aquella temporada, amb l'entrenador que vam tenir a la Cultural (Rubén De la Barrera), vaig tenir l'extra de motivació que em faltava fent un gran any i gràcies a aquell vaig aconseguir viure tot el que he viscut aquest últims anys.

La Cultural puja, però Gallar marxa a Osca, on s'estrenarà a Segona A. Per què l'Osca?

Tenia altres opcions més a prop de Lleó com l'Oviedo o l'Sporting, però en aquell moment el projecte de l'Osca era molt guanyador. Se'm va parlar d'un projecte on Rubi seria una peça clau, penso que és un gran entrenador i així ho està demostrant, i també continuaven jugadors importants. Era un equip on jo pensava que em podia anar molt bé i després d'haver estat a Alacant i a Lleó per mi Osca estava més a prop de casa.

I d'Osca a Girona per tornar a Primera?

Ara el que vull és tornar a Primera Divisió i no sortir-ne. I repeteixo que tenia clar que el camímés curt per aconseguir-ho era fitxar pel Girona. No només perquè l'equip pugi aquest any sinó perquè crec que el projecte està pensat perquè el club s'estigui molts anys a Primera Divisió i s'acabi convertint en un club punter de la categoria.

Això seria un somni per als futbolistes, i per a l'afició.

L'afició de Montilivi m'ha sorprès. La temporada passada quan vaig jugar aquí com a visitant em vaig trobar amb un ambient enrarit perquè l'equip no estava guanyant partits a casa i ara jo he viscut dos partits amb dues victòries amb un ambient extraordinari. Un ambient que encara anirà a més perquè crec que ens instal·larem a la part de dalt i l'afició s'engrescarà més.