És el moment d'aprofitar la inèrcia guanyadora, aquella que ha fet retornar els gironins un estat d'ànim optimista després d'uns quants mesos amb l'ai al cor, descens a Segona inclòs. Si el Girona pretén anar darrere l'ascens pel camí més ràpid, aquest no és cap altre que instal·lar-se com més aviat millor en la primera posició i no deixar-la escapar en cap moment de la temporada. I ara mateix, el primer lloc és a cinc punts; els que separen un Cadis tocat per una vareta màgica gràcies a un inici de Lliga fabulós, d'un Girona disposat a aixecar-se de cada cop que rebi. Si surten derrotats del Carranza, els blanc-i-vermells se situaran vuit punts per sota d'un rival directe. Anecdòtic en aquest inici de campionat, cert; però millor no trobar-s'hi i reduir el desavantatge a només dos punts.
Juan Carlos Unzué, immers en la primera setmana amb tres partits, planeja fer rotacions. A la prèvia, va assegurar que el nucli de canvis tindria lloc el dimarts, coincidint amb la visita a Almeria, en el segon desplaçament consecutiu. Però com a mínim, avui n'haurà de fer un, perquè Marc Gual va caure sorprenentment de la llista de convocats després de jugar d'inici en els quatre anteriors partits de Lliga. Soriano ocupa el seu lloc a la convocatòria, però no es preveu que jugui de titular. Totes les mirades se centren, doncs, en Jairo Izquierdo, un home que està complint a bon nivell en aquest inici de campionat. Si no juga Jairo, és possible que ho faci Samu Sáiz, que encara no ha sortit d'entrada i porta dos partits mirant-se els noranta minuts des de la banqueta. En principi, aquest hauria de ser l'únic canvi que faci el navarrès, però res és segur perquè porta les alineacions en el més absolut dels secrets. Cap pista, no fos cas que el rival li llegeixi les intencions. Potser és millor així.
Si fes canvis al mig del camp, Diamanka toca a la porta a la recerca d'una oportunitat. Com Jozabed. Després hi ha Mojica, que l'altre dia va jugar d'extrem però que també podria donar descans a Aday al lateral esquerre. I per acabar-ho d'adobar, Ramalho encara no s'ha estrenat i ho podria fer a dos llocs: o al lateral dret o com a central. Ara mateix, però, tot són suposicions. L'altra novetat de la convocatòria va ser la presència d'Asier Riesgo en comptes de Suárez, suplent de Juan Carlos des de l'adeu de Yassine Bounou al Sevilla. Unzué, un cop més, va deixar fora Calavera, Santi Bueno i Sebas Coris, a més de Brian Oliván, que no pot jugar per la famosa clàusula de la por registrada a la seva cessió, i Ignasi Miquel, lesionat.
El Choco tampoc jugarà
Tampoc s'espera que Álvaro Cervera, el tècnic dels andalusos, faci gaires canvis. Quan l'equip rutlla, és millor no tocar res. I les quatre victòries consecutives, encara que tres d'elles fossin en l'últim instant i de manera èpica, són sinònim de bona feina. Això sí, qui no jugarà és el Choco Lozano, que com Brian Oliván ho té estipulat al seu contracte. Només hauria faltat que fos ell, i no un altre, qui marqués el gol que derrotés els gironins.
L'ambient que es viurà al Carranza serà infernal. Si el Girona vol donar un cop de puny sobre la taula que recordi a tothom que a Segona Divisió, el màxim aspirant juga a Montilivi, els locals no voldran ser menys. Al seu davant, la llaminera oportunitat de demostrar que el seu èxit provisional no és provisional, que tindrà llarga durada. Gràcies al seu futbol intens, de ràpides transicions i d'una efectivitat elevadíssima en l'execució, el Girona patirà. Sobretot, perquè fa temps que no somriu lluny de la seva afició. Concretament, des del 16 de març de 2019 a Leganés, amb aquell 0-2 que deixava la permanència a l'abast. Maleït tram final.
El factor Stuani
StuaniCoincidirem a dir que un jugador no pot fer guanyar un equip tot sol, però quan a la teva plantilla hi ha un futbolista anomenat Cristhian Stuani tot canvia. Per començar, perquè és el factor emocional que permet fer sentir que tot és possible. Però podem seguir. Sense ell, el Girona va ser incapaç de guanyar l'Sporting (1-1) i l'Albacete (1-0). Amb ell, victòries contra el Màlaga (1-0) i el Rayo Vallecano (3-1). Qui va marcar els gols? Stuani, per descomptat. Sí, tots quatre. I amb només 180 minuts jugats, ja és el màxim golejador de la Segona Divisió. Preveure quants en pot marcar si no li sorgeixen impediments al llarg de la temporada és impossible. Sobretot, si continua tenint el punt de mira tan afinat com fins ara. I que Stuani jugui al Girona, per molt que el Cadis sigui un gran equip i vagi primer, pot desequilibrar-ho tot.
