16 de setembre de 2019
16.09.2019
Diari de Girona

Jandro Castro abaixa el teló

L'exjugador del Girona penja les botes després d'una trajectòria fantàstica marcada pel seu inici a València i els cinc anys viscuts a Montilivi · És el segon màxim golejador blanc-i-vermell a l'LFP, amb 37 gols, només superat per Stuani

15.09.2019 | 23:45
Jandro Castro abaixa el teló

A la vida, tot té un final. També la màgia futbolística de Jandro Castro, el jugador que va acostumar Montilivi a posar-se dempeus. A esperar, cada cop que tocava la pilota, una cosa diferent. A quedar-se bocabadat després de l'enèsim truc tret del barret. «Tinc 40 anys, ja toca retirar-me no?», diu entre rialles. Fins al darrer alè ha donat el millor de si mateix. «Feia temps que li donava voltes, era complicat decidir el moment. Últimament em veia jugant i ja no era com sempre. Desitjo donar el màxim, i ara ja no puc. És impossible», admet. 690 partits repartits amb el València Mestalla, el València, el Celta, l'Albacete, l'Alabès, el Gimnàstic, l'Elx, el Girona, l'Huracán, el Cadis, l'Olímpic i La Nucia i 154 gols quedaran, per sempre, a la memòria de tots aquells que el van poder gaudir. «Sembla que va ser ahir quan arribava a València, amb 15 anys, per jugar a gairebé 1.000 quilòmetres de casa», recorda, amb nostàlgia, el jugador de Mieres. Claudio Ranieri va detectar el seu talent i el va fer debutar a Primera mentre formava part del filial, en un vestidor plagat d'estrelles: Cañizares, Mendieta, Farinós o Claudio López. Aquell equip guanyaria una Lliga, una Copa del Rei, una Supercopa d'Espanya i una Intertoto en quatre temporades, arribant dos cops a la final de la Lliga de Campions. «No em podria quedar amb un moment concret de la meva trajectòria, perquè he viscut instants inoblidables. Però l'estrena a Primera em va canviar. Allà vaig passar a ser professional i a veure que potser viuria del futbol. A més, tothom et mira amb altres ulls. He sigut molt afortunat, perquè conec molts companys que s'han quedat a mig camí...».

El vincle amb el Girona

Després de passar pel Celta, l'Albacete, l'Alabès, el Gimnàstic i l'Elx, amb ascensos a Primera i descensos a Segona pel mig, els camins de Jandro i el Girona es van unir. Possiblement, va ser un cop de sort; perquè en aquells temps ningú s'imaginava que els de Montilivi poguessin incorporar un futbolista tan diferencial. Tot i que el més probable és que aquell fos el primer truc de màgia dels milers amb què va seduir una afició que mai el podrà oblidar. Fins i tot, van crear-li una penya pròpia: la Penya Jandrista. «Recordo els dos gols en el primer partit contra el Tenerife. Només tinc paraules d'agraïment per l'afició del Girona, sempre m'han fet sentir estimat. Cada vegada que torno a la ciutat, la gent m'atura pel carrer per dir-me coses boniques. M'omple moltíssim el lligam que tenim», confessa, amb orgull. Jandro va viure cinc temporades magnífiques, entre el 2010 i el 2015, en què va disputar 175 partits oficials i va marcar 37 gols. Era el màxim golejador blanc-i-vermell a la LFP fins que va aparèixer Cristhian Stuani. «Vaig arribar després del famós penal de Kiko Ratón, era una època plena de problemes econòmics. Però col·lectivament van ser uns anys molt i molt bons. També el primer, on vam estar a punt de classificar-nos per jugar els play-off». Amb Rubi a la banqueta, van disposar de la primera oportunitat per pujar a Primera, però l'Almeria els va barrar el pas. La segona la va frustrar el Lugo i la tercera el Saragossa, la tarda del seu comiat. «El club ha crescut molt, en organització i recursos. Sempre m'alegraré de totes les coses bones que visqui el Girona». Com està veient el retorn a Segona? «Tenir el pressupost més alt no és garantia de res, ho sé per experiència (Nàstic i Alabès). Sincerament, crec que pujarà perquè té un gran equip; però serà complicat i caldrà gestionar bé la pressió», assegura Jandro Castro, el mag que abaixa el teló.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook