Per pujar a Primera, un dels objectius més llaminers i alhora complicats que existeixen en el futbol, no n'hi ha prou de tenir una bona plantilla. Els resultats són imprescindibles i perquè aquests arribin s'ha de carburar bé a casa i també a fora. L'Osasuna, sòlid durant tota la temporada passada, va fer del Sadar un fortí, tot i que també va col·leccionar bons resultats com a visitant. Necessita això mateix el Girona si el que vol és tornar a l'elit aquesta temporada, any en què ha dipositat totes les esperances i també destinat una bona part del seu capital. Amb el salari més elevat de la categoria i el vestidor més car de tota la Lliga, ha demostrat que se'n surt a Montilivi, on encara no ha perdut. Una altra cosa i ben diferent és quan s'ha de jugar les garrofes lluny de casa. Allà la història és una altra. Fins ara, decebedora. Ha caigut a Albacete i a Cadis. La mala fortuna, la picaresca del rival de torn i una versió tova i sense pólvora, els ingredients que ho justifiquen.

És aviat per fer cap anàlisi i per treure alguna conclusió que potser seria precipitada. El que és una evidència és que el Girona és ara mateix el pitjor visitant de la Segona Divisió. El mateix equip que vol, sí o sí, pujar. Així ho manifesta sempre que pot. Ha perdut els dos partits que ha jugat a fora, on, a més, no ha fet ni un sol gol. I n'ha encaixat tres. Al Belmonte, per més circumstàncies adverses que hi haguessin -decisions arbitrals i un VAR que probablement no va estar del tot fi-, es va caure per un gol en pròpia porteria. Al Carranza, de nou es repetia la història, amb Alcalá superant Juan Carlos. A més, en aquest últim desplaçament només es va xutar dos cops entre pals. Un cacau d'Aday des de molt lluny i una rematada de Stuani que, tot i entrar, va ser anul·lada per un clar fora de joc. El balanç és clar. 1-0 i 2-0. Dues derrotes.

S'ha de mirar una mica enrere per trobar un inici de Lliga com aquest, perquè fa temps que el Girona no perd els dos primers partits a fora del campionat. De l'última vegada ja en fa nou temporades. Va ser el curs 2010/11, amb Raül Agné a la banqueta i el primer en què l'equip va temptejar la possibilitat de classificar-se per al play-off, cosa que finalment no va succeir. Aquell any, es va caure de manera consecutiva als camps del Nàstic (2-0) i l'Alcorcón (3-1). Es van encaixar més gols que ara (5), però sí que es va veure porteria: 1 gol. El resultat, el mateix: 0 punts de 6 possibles.

Curiós veure com la temporada passada, a Primera i en dos escenaris ben complicats, el Girona se'n va sortir prou bé. Va començar amb un esperançador 4 de 6 a domicili. Primer, guanyant a Vila-real amb un gol de Cristhian Stuani (0-1) i després empatant al Camp Nou (2-2), en un matx on l'uruguaià va tornar a ser clau. El primer any a l'elit va ser més decebedor, però com a mínim es va puntuar: derrota a Bilbao (2-0) i empat a Leganés (0-0). L'únic paral·lelisme amb l'actualitat és que aquell Girona tampoc va marcar en els dos primers desplaçaments del curs.

Malgrat que els números no són gens bons de cara a la galeria, al vestidor es respira tranquil·litat i ningú vol engegar la maquinària del dramatisme. Aday Benítez, l'únic futbolista que va comparèixer a la zona mixta del Carranza, així mateix ho explicava: «Hem demostrat d'altres temporades que som un equip que a fora és capaç de perdre punts. És cert que fins ara hem perdut a Albacete i Cadis. Al Belmonte van passar moltes coses i el més normal hauria estat no perdre. Crec que si el juguem deu cops, aquell partit no el perdem en molts d'ells. Hem de veure com va la cosa. La qüestió és guanyar aviat algun partit per recuperar la inèrcia positiva. Estic convençut que a fora farem punts aquesta temporada».

La primera oportunitat per redreçar el rumb arriba ben aviat. Demà mateix, al camp d'un Almeria que, com el Cadis, travessa una molt bona ratxa de resultats. Res que espanti Aday. «Serà difícil perquè venen de golejar a Las Palmas. El canvi de rumb pel qual han apostat aquest estiu els està funcionant. Nosaltres anirem a guanyar. Tinc la moral alta amb aquest equip i tothom pensa com jo. No ens queda cap altra opció que anar a totes, només així puntuarem a fora. Aquesta ha de ser la mentalitat».