Impotència. Aquest és el sentiment que va deixar el Girona ahir a Almeria després de veure com el conjunt andalús li passava per sobre en tots els aspectes i el superava per un incontestable 3-1. I encara gràcies, perquè en podien haver estat més. La segona derrota consecutiva evidencia no només que els gironins tenen un greu problema fora de casa, sinó també que Juan Carlos Unzué no troba la fórmula. Veure ahir la constel·lació d'estrelles que té el Girona sense recursos i superats per tots costats per l'Almeria confirma que l'etiqueta de favorit a l'ascens pesa com una llosa i, de moment, l'equip no té la capacitat d'assumir-la. Desdibuixats, sense caràcter i amb massa concessions defensives, els gironins van sortir escaldats del Juegos del Mediterráneo merescudament. Ni el regal de René en l'1-1 de Gual, el més destacat ahir, va fer que el Girona reaccionés i anés a buscar la victòria. Els olés del públic local al seu equip van ser la cirereta d'un partit per oblidar. Aquest no és el camí.

Amb la intenció de buscar una reacció i d'oxigenar l'equip, enmig d'una setmana de tres partits, Unzué va capgirar de dalt a baix l'onze titular tornant al 5-3-2. Tampoc va ser la solució. Una aposta d'allò més revolucionària i per buscar la reacció. Tocava un cop de timó o, més ben dit, un cop d'efecte per part d'un Girona que a domicili s'havia mostrat un equip sense instint assassí i fràgil mentalment a la primera garrotada. No seria fàcil perquè l'Almeria arribava al partit embalat després de tres victòries consecutives i esperonat veient-se a la part alta de la classificació. Com ha passat fins ara en cada partit, el rival va cedir d'entrada la pilota al Girona. Una triangulació entre Jozabed, Gual i Mojica va ser la primera aproximació amb cert perill d'un Girona que triangulava amb facilitat. Tanmateix, els d'Unzué van rebre una galleda d'aigua freda en la primera arribada de l'Almeria. Tres passades van necessitar els andalusos per robar una pilota després d'un córner favorable al Girona i plantar-se a l'àrea visitant, on Lazo va enviar una centrada mil·limètrica al cap de Sekou que va fer pujar l'1-0 al marcador. Tot, davant una passivitat alarmant dels gironins.

No podia començar pitjor la tarda. L'Almeria ja tenia el que volia i obligava el Girona a generar encara més si volia com a mínim empatar. Era l'escenari ideal per als locals, que es mostraven molt dinàmics amb la pilota i, quan no la tenien, esperaven l'error del Girona per sortir com bales a la contra. Ho feien, a més a més, amb una sensació de superioritat que treia de polleguera els gironins, impotents i incapaços de crear cap ocasió de perill. Gual, molt voluntariós, ho va intentar amb un xut enroscat que va llepar el pal esquerre. Res, un miratge perquè el partit era de l'Almeria. El Girona navegava sense rumb mentre es passava i passava la pilota fins que la perdia o la hi robaven.

Les cares de preocupació a la mitja part estaven justificades. L'aposta d'Unzué no havia reeixit. El gol de Sekou havia fet mal però el Girona no havia sabut refer-se i, en comptes de buscar la reacció, havia ofert una imatge d'allò més decebedora. Restaven quaranta-cinc minuts i calia fer quelcom per intentar despertar l'equip. No va fer cap canvi Unzué a la mitja part, però de ben segur que el ruixat devia ser fort. El partit no semblava que hagués de canviar, però el Girona es va trobar amb un regal de René que Gual no va desaprofitar. L'exgironí va deixar morta una pilota després d'una centrada de Mojica i el badaloní, oportunista, no va perdonar.

El Girona s'havia trobat un gol i tenia l'oportunitat de tornar a començar. Tot i això, en els minuts posteriors a l'empat, el VAR va invalidar un gol per fora de joc a Lazo i el mateix extrem va fer lluir Juan Carlos en una falta. Els andalusos no havien abaixat el pistó i havien fet un pas endavant a la recerca del segon gol. El Girona, ja amb Borja García al camp, tampoc trobava la manera. La insistència de l'Almeria acabaria amb la resistència del Girona malgrat els esforços de Juan Carlos. El porter va desviar, amb l'ajuda del pal, un cop de cap mortal de Sekou, però un refús de broma de Gumbau va acabar als peus de Lazo, que va fer pujar el 2-1 amb un gran xut sec creuat.

Unzué va posar tota la carn a la graella amb Samu Sáiz però el panorama es va acabar d'enfosquir amb un penal rigorós de Juanpe a Sekou que va suposar l'expulsió del canari i el tercer de l'Almeria. El despropòsit ja era total. Al final, només la mala punteria va evitar que la repassada fos més dolo­rosa.

ALMERIA 3 - 1 GIRONA

ALMERIA: René, Balliu, Owona, Maras, Martos, De la Hoz, Petrovic, Corpas (Gaspar, min. 72), Vada (Aguza, min. 66), Lazo i Sekou (Muñoz, min. 86).

GIRONA: Juan Carlos, Calavera (Samu Sáiz, min. 77), Maffeo, Juanpe, Ramalho, Mojica, Granell (Borja García, min. 64), Gumbau, Jozabed, Gallar (Jonatan Soriano (min. 75) i Marc Gual

GOLS: 1-0, Sekou (min. 12); 1-1, Gual (min. 55); 2-1, Lazo (min. 76); 3-1, Sekou de penal (min. 83)

ÀRBITRE: José Antonio López Toca (comitè càntabre). Ha amonestat Vada, De la Hoz (Almeria); Granell, Juanpe, Maffeo (Girona). Ha expulsat Juanpe (min. 80) amb doble targeta groga.

ESTADI: Juegos Mediterráneos, 11.034 espectadors