22 de setembre de 2019
22.09.2019
Diari de Girona

Quin Girona veurem contra el Las Palmas?

L'equip d'Unzué espera mantenir la condició d'invicte a Montilivi després dels tres fracassos que s'han acumulat en les sortides

22.09.2019 | 01:11
Quin Girona veurem contra el Las Palmas?

Malauradament, és una incògnita. El Girona, dissenyat únicament per aconseguir l'ascens a la Primera Divisió, té dues cares. Una a Montilivi, on ha aconseguit els set punts que té a la taula classificatòria. La segona és lluny de casa, en què les tres derrotes consecutives no són el pitjor, encara que sigui difícil de creure. Les sensacions han estat nefastes. Circulació lenta de pilota, poca eficàcia a les àrees, massa concessions en defensa i poca, molt poca, productivitat en atac. Esbrinar quin Girona veurem contra el Las Palmas no és tan fàcil com sembla.

Com a locals, la imatge i el rendiment dels blanc-i-vermells estan sent prou bons. L'empat contra l'Sporting en l'estrena del campionat ha anat seguit de dues victòries contra el Màlaga i el Rayo Vallecano que tenen propietari: Cristhian Stuani. L'uruguaià tornarà a l'onze inicial després de no poder jugar a Almeria per la seva expulsió a Cadis. Només amb aquest element, l'aficionat de Montilivi pot estar tranquil. Autor de quatre gols a la Lliga, si ell hi és, tot sembla més fàcil. Evidentment, no ho pot fer tot sol, i la inesperada absència de Borja García -segurament, el futbolista que més continuïtat a bon nivell ha tingut- per problemes al soli és un cop. Petit, perquè Juan Carlos Unzué té recursos suficients per no posar cap mena d'excusa. Samu Sáiz té tots els números de ser qui el supleixi.

Tampoc està clar si el navarrès es mantindrà amb el 3-5-2 que va fer servir dimarts o recuperarà el 4-2-3-1. Tenint en compte que a la baixa de Borja cal sumar-hi la de Juanpe, s'entreveu complicat alinear una defensa de tres centrals. Si això passa, jugarà Santi Bueno. Però la lògica diu que hi haurà un nou canvi de sistema i la parella a l'eix serà la formada per Ramalho i Alcalá. Però la suposada lògica cada dia és menys fiable. A les bandes, els ocupants seran Maffeo i Aday Benítez. Tret de sorpresa, és clar, perquè Aday podria sortir en una posició més avançada. O també ho podria fer Mojica. Qui sap. El fet que hi hagi tres laterals esquerres a la llista, perquè també ha entrat Brian Oliván en comptes de Calavera, obre la porta als interrogants. Tot i que Aday també es defensa bé per la dreta i qui podria descansar seria Maffeo. Al mig del camp i al davant, tres quarts del mateix. De fet, a excepció de Juan Carlos i Cristhian Stuani, ningú té el lloc assegurat. Diamanka pot tornar a l'alineació i la sorpresa seria veure Àlex Granell a la banqueta, amb la qual cosa repetiria Gumbau a l'onze, endarrerint una mica la seva posició habitual. Deixant de banda Samu Sáiz, Àlex Gallar i Marc Gual haurien d'acompanyar l'indiscutible Stuani en tasques ofensives. Sempre que Aday o Mojica no treguin el cap en atac.

La victòria contra l'Sporting, permet respirar a un Las Palmas que arriba a Girona sense homes importants: ni el porter Raúl, ni els migcampistes Maikel Mesa i Benito, ni els davanters Araújo i Rubén Castro, l'ídol dels canaris. Per contra, ja pot convocar Jonathan Viera, que tindrà els seus primers minuts en la competició. Pepe Mel, que podria plantejar un 4-3-3 més ofensiu o un 4-4-2 més conservador, compta amb una barreja de futbolistes joves i valents, com Pedri, el juvenil fitxat pel Barça i cedit aquest curs, amb l'experiència contrastada de veterans fets en mil batalles, com De la Bella, Mantovani, Deivid o Aythami. Malgrat que el primer triomf no va arribar fins dijous, el Las Palmas ha perdut un partit menys -dos- que el Girona -tres. No serà un rival fàcil.

Què pot jugar a favor del Girona? Indubtablement, els dos dies de marge amb què es planta al partit d'avui. En la primera de les jornades intersetmanals ja tancada, els gironins van jugar dimarts, mentre que el Las Palmas ho va fer unes 50 hores més tard. Aquest fet, inconscientment, s'ha de notar a mesura que passin els minuts. Els nervis, però, poden anar en contra dels d'Unzué, que començarà a veure com el rellotge se li tira al damunt si avui el Girona no aconsegueix els tres punts. Perquè, més enllà de ser només a la jornada set, dir que encara queda molt, tot i ser veritat, és tapar una ferida que tan sols es curarà si l'equip col·lecciona victòries. De fet, aquest és el principal objectiu; la resta, no val. Fins i tot un empat avui no seria valorat positivament, perquè després d'un 0 de 6, si el que pretens és ser un dels galls de la categoria, has d'estar a la zona alta. I si mirem la classificació, el Girona és a nou punts de l'Almeria. I amb l'esforç econòmic que ha fet el club retenint certs actius per poder dotar de majors recursos Unzué dels que tenia Eusebio l'any del descens, és una situació difícil d'aprovar. L'any que ve, si continua a Segona, potser ja no hi haurà l'exigència perquè se suposa que no tindrà una plantilla tan bona. El moment, doncs, és ara. Perquè mai se sap què pot passar més endavant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook