23 de setembre de 2019
23.09.2019

La força del gol

22.09.2019 | 23:41

l Girona necessitava guanyar i tal com va dir el seu entrenador després del partit la millor medicina pels jugadors, el cos tècnic i l'afició són les victòries. Les dues derrotes a domicili en els dos darrers partits havien deixat unes sensacions dolentes i només es podien curar aconseguint de nou tres punts més en un matx difícil, complicat i en algunes fases travat. L'encontre es va desencallar en una jugada aïllada a la segona part i Stuani no va fallar. El gol de penal va significar el cinquè de l'uruguaià en aquesta Lliga, va servir per guanyar a Montilivi i va donar aire a uns futbolistes que s'han d'acostumar a marxes forçades a la complexitat d'una competició molt igualada.


Ritme lent a la primera. Obligat a capgirar la dinàmica negativa que suposaven les dues derrotes en el doble desplaçament a terres andaluses, el Girona va treure un resultat positiu davant la seva afició. L'equip no va competir bé contra el Cadis i l'Almeria i ahir li va costar una altra vegada entrar al partit. Amb una defensa de quatre al darrere, sense Juanpe i Ignasi Miquel, Pedro Alcalà i Jonas Ramalho es van situar a l'eix. Als laterals, Pablo Maffeo, que no va estar encertat quan va estar sobre la gespa fins que es va lesionar, va jugar a la dreta mentre que Aday Benítez, poc incisiu en atac, ho feia a l'esquerra. Al centre del camp el ritme de joc era lent; la tripleta formada per Àlex Granell, Gerard Gumbau i Jozabed jugaven a dos o tres tocs, conduïen massa i no buscaven profunditat en les seves passades. El Las Palmas de Pepe Mel, amb un 1-4-2-3-1 semblava trobar-se còmode en un partit poc vistós on les combinacions entre el jove Pedri, Jonathan Viera i Srnic podien originar alguna jugada de perill. L'atac gironí implicava buscar el golejador Cristhian Stuani, que estava acompanyat però poc assistit per Marc Gual i Àlex Gallar. Ahir els extrems van aparèixer poc davant una defensa visitant que els guanyava les accions individuals.

Les modificacions generen dubtes. Fins ara Juan Carlos Unzué ha utilitzat diversos sistemes de joc, disposant la defensa en línia de 4 o 5. Al mig del camp quasi sempre hi hem vist un pivot per davant els centrals i dos interiors; a les bandes alguns futbolistes han jugat com a laterals i altres com a carrilers; i a la zona de finalització hi hem observat extrems purs amb un sol davanter, Marc Gual o Crithian Stuani, o bé atacs formats per dos davanters com va passar a Almeria. Independentment de les variables que s'utilitzen en els esquemes de joc, les posicions d'alguns jugadors tampoc han donat el rendiment esperat. Com, per exemple, Pablo Maffeo com a central dretà, Jonás Ramalho de central esquerrà o Jairo jugant per dintre. Ahir Unzué va tornar a l'1-4-3-3, un dibuix que com a local sembla idoni per a la plantilla gironina, tot i que encara li manquen molts aspectes a millorar. L'equip ha de ser més intens quan se situa per defensar, la pressió ha de ser més alta amb l'objectiu de condicionar als adversaris i no es poden cometre errades que facilitin accions clares al rival.


Un gol definitiu. A la represa les sensacions de l'equip no van canviar molt fins que va arribar la jugada decisiva. Unes mans provocades en una acció individual de Samu Sáiz van suposar un penal transformat per Stuani. Amb el gol, la mentalitat dels jugadors i també de l'afició va canviar. Esperonats per una grada amb ganes de victòria, els futbolistes del Girona van anar de menys a més, Unzué va apuntalar el mig del camp donant entrada a Diamanka i l'equip va acabar defensant el resultat favorable. Juan Carlos, amb poca feina sota els pals, va intervenir de manera efectiva refusant un tir que portava molt perill i tot l'equip va col·laborar a defensar bé en un tram final on no es va perdre la concentració.


Possessió amb sentit. Disposar de la pilota no sempre és garantia d'efectivitat. En els darrers partits, els gironins havien guanyat la possessió al seu rival, però no coneixien la victòria. Ahir, davant un rival que també volia la pilota, les ocasions van arribar quan el resultat es va decantar a favor del Girona, amb espais i sobretot davant un conjunt canari que s'anava desorganitzant. El davanter català cedit pel Sevilla, Marc Gual, va tenir la més clara per poder deixar el matx sentenciat. Tenir la pilota ha de servir per desequilibrar: ho va fer el madrileny Samu Sáiz quan va sortir amb el partit trencat. Ha de permetre a l'equip desorganitzar defenses, crear ocasions de gol i arribar a l'àrea contrària amb opcions clares de rematada. L'equip mou l'esfèrica però ho fa de manera horitzontal, oblidant en moltes fases del joc la verticalitat i la profunditat.

Pensant en el duel d'Osca. Sempre hem dit que la Lliga de Segona Divisió és molt llarga. La majoria d'equips jugaran 42 partits, però el que accedeixi a Primera mitjançant la promoció d'ascens n'haurà de disputar 46. Set jornades de campionat no són prou referència per poder determinar encara els conjunts candidats a la part alta, però sí que podem treure alguna conclusió des del vessant gironí: l'equip no està rendint lluny de Montilivi, però sí que es fa fort a casa, on ha guanyat tres partits, va empatar a la primera jornada davant l'Sporting i no coneix la derrota. Fer-se fort com a local serà bàsic per a un equip que disposa de futbolistes de bona tècnica individual i que jugaran mitja Lliga davant la seva afició. Dissabte, a Osca, arribarà de nou una altra prova important davant un equip que també prové de la Primera Divisió. A Aragó hem de veure un Girona fort, intens i agressiu, un equip que vagi pel partit des de l'inici i es tregui de sobre els complexos quan juga de visitant. Per estar a dalt també s'ha de sumar en els desplaçaments i dissabte pot ser el dia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook